Horario:
de 10 a 14 y de 16 a 20

 

 

 

cerrar

jueves 26 de noviembre

Semana XXXIV del tiempo ordinario

San Silvestre Gozzolini

Trazó las bases de la Congregación de los Silvestrinos, bajo la Regla de san Benito.

19 d'octubre: La Mare de Déu de la Salut

Descarrega't el document

Solemnitat a la diòcesi de Terrassa

Tant necessària com ens és, la salut: ‘la del cos i la de l’esperit’. Per això li demanem amb tota confiança a la Mare de Déu amb aquesta advocació que ens ‘alliberi d’una vida trista’ i així puguem arribar amb salut a ‘l’alegria del cel’.

Oració col·lecta

En celebrar la solemnitat de la Mare de Déu de la Salut, us demanem, Senyor, que concediu als vostres servents de fruir sempre de salut en el cos i en l’esperit; i per la intercessió de la gloriosa sempre Verge Maria, allibereu-nos de la tristesa de la vida present i doneu-nos l’alegria de la vida futura.

HISTÒRIA D’UNA ADVOCACIÓ

Segle XVII, finals: Als afores de Sabadell, a l’anomenada Serra de Sant Iscle, comença a ser-hi venerada la Mare de Déu de la Salut.

1882: És inaugurat l’actual santuari.

1907: El santuari es completa amb el campanar.

1928: Es construeix el cambril.

1940: Es refà totalment després dels greus desperfectes del 1936.

1947, octubre 19: Coronació canònica de la Imatge.

2008: Havent estat erigit l’any 2004 el nou bisbat de Terrassa, la Mare de Déu sota l’advocació de la Salut és proclamada patrona de la diòcesi.

ELS GOIGS

Els primers Goigs de la Mare de Déu de la Salut han de ser els que s’han cantat, podríem dir els únics, fins a l’any 1927. El Bisbe de Barcelona Josep Climent, que pel juny del 1771 havia estat de Visita Pastoral a Sabadell, els va indulgenciar. Se’n coneixen diverses edicions, amb diversitat successiva del gravat al boix de la imatge ‘vestida’ de la Mare de Déu. L’any 1927 són editats uns altres Goigs que va compondre la poetessa sabadellenca Agnès Armengol de Badia. Finalment el 1945 es publicaven els de Mossèn Camil Geis, que són els que ara es canten al Santuari, i que donem a continuació.

A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Des d’aquest vostre ermitatge

atraieu el bon romeu;

que se’n pugi en romiatge

i per Vós se’n pugi a Déu.

Feu planera tota via

i enfortiu el decaigut.

Escolteu, Santa Maria,

de la Font de la Salut.

Hort tancat, Font segellada

que lloà l’Esperit Sant,

no us tanqueu a la mirada

del romeu que ve, implorant.

Dolç repòs, deu d’ambrosia

que refà el delit perdut.

Font de l’Aigua de la Vida

que deleixen els malalts.

Rosa Mística, investida

de virtuts medicinals.

Per a tota malaltia,

implorem el vostre ajut.

Com en viles de refugi

que hi havia en temps antics,

ja no manca qui ens soplugi

als embats dels enemics.

Sigueu nord del que es desvia

i acolliu l’esmaperdut.

Beneïu els prometatges

i les joies nupcials,

beneïu els nuviatges

i els somriures filials.

Sigueu sempre llum i guia

de la nostra joventut.

Beneïu les prometences

dels romeus i dels devots,

i que es tornin llurs sofrences

rams de ciris i d’exvots.

Porta oberta, nit i dia,

per al pobre desvalgut.

Vós sou l’Iris de bonança

que ens somriu en tot flagell.

Us invoca amb confiança

la ciutat de Sabadell.

Li fa cor la rodalia

i tothom diu commogut:

Al devot que en Vós confia

i al sofrent que a Vós acut,

escolteu, Santa Maria,

de la Font de La Salut.

recuerda

novedades