Horario:
de 10 a 14 y de 16 a 20

 

 

 

cerrar

sábado 19 de septiembre

Semana XXIV del tiempo ordinario

San Jenaro

Obispo de Benevento y mártir (304), muy popular en Nápoles.

Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.

LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

Descarrega't el document

6 d’agost: LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

La festa d’avui recorda un fet central en l’evangeli. Al bell mig de la vida pública de Jesús, quan després dels primers temps d’èxits populars Jesús comença a dir que la seva fidelitat a l’amor de Déu acabarà portant-lo a morir en una creu, té lloc un esdeveniment de gran intensitat espiritual: Jesús puja al cim d’una muntanya amb els seus tres deixebles més amics. És un moment important i cal interpretar-lo en un ambient de fe i de pregària. Jesús, tot sol, dalt la muntanya, en pregària, es dóna a conèixer. Jesús apareix llavors centrant la Llei i els Profetes, i el seu rostre és la glòria de Déu. Els deixebles es queden bocabadats, i tenen ganes de quedar-s’hi. Però Jesús els vol fer entendre que allò és com un tast del que serà el final del seu camí; els vol fer entendre que el seu camí porta a la mort, però que aquella mort obrirà les portes a la vida plena i lluminosa de la resurrecció.

Aquest fet evangèlic el recordem també cada any el segon diumenge de Quaresma, per ajudar-nos a viure millor el sentit d’aquell temps litúrgic, que és un camí que ens porta cap a la commemoració de la mort de Jesús però amb els ulls posats en la seva resurrecció, el dia de la Pasqua Florida. Però el tornem a recordar i celebrar en aquesta festa d’avui d’origen oriental que ens fa reviure un cop més l’alegria de seguir Jesús. Perquè el camí de Jesús és sempre llum de vida.

Molts dels qui porten el nom de Salvador celebren avui el seu sant: perquè Jesús és el nostre salvador, la nostra llum, la nostra vida.

«Oh Déu, en la gloriosa Transfiguració del vostre Unigènit, vau confirmar els misteris de la fe amb el testimoni de Moisès i d’Elies i vau anunciar la meravellosa adopció dels vostres fills; feu que escoltem la veu del vostre Fill estimat i esdevinguem cohereus del mateix Rei de la glòria» (Col·lecta).

HISTÒRIA DE LA CELEBRACIÓ

Es va començar a celebrar a l’Orient (Església de Síria) amb connotacions espirituals i litúrgiques molt accentuades: era la festa de la “Metamorfosi”, la Transfiguració de Crist, model de la nostra deïficació.

De l’Orient passà a l’Occident: Espanya, Nàpols, França. A Roma se celebrà primer a la Basílica Vaticana. La festivitat adquirí major relleu en esdevenir festa titular de la basílica del Laterà (Sant Salvador).

Actualment el misteri també se celebra el segon diumenge de Quaresma de tots tres cicles.

Segle I: Els textos del Nou Testament no donen cap indicació del lloc precís de la narració, probablement espiritual, de l’evangeli d’avui: Lc 9,28b-36.

Segle III: Una tradició localitza el fet del relat d’avui en el Tabor, un pujol aïllat i majestuós. Per la seva forma semiesfèrica sembla una cúpula que s’erigeix cosa de 500 metres sobre la planura de l’Esdreló. Com que Mateu i Lluc parlen d’un ‘mont alt’, altres parlen de l’Hermon, però els seus 2.800 metres el fan inassequible.

248-329: La mare de l’emperador Constantí, santa Helena, ordena la construcció d’una capella en el lloc on, segons la tradició, Moisès parlà amb Déu en l’episodi bíblic de la “bardissa que cremava sense consumir-se” (Ex 3).

527-565: L’emperador Justinià I mana construir un monestir al costat de la capella. El fet de la “bardissa de Moisès” fa que el monestir esdevingui un lloc sagrat per a les tres grans religions monoteistes: jueus, cristians i musulmans. El monestir és conegut com a “Monestir de la Transfiguració”.

~560-636: A Hispània, en temps de Sant Isidor ja se celebra el 6 d’agost, i també en el ritu siríac.

Segle VII: A l’Església de Síria ja se celebra com a Festa.

~800: Els monjos del monestir troben uns ossos en una cova de la muntanya que atribueixen a Santa Caterina, màrtir cristiana del segle III  ja que, segons la tradició, el seu cos hauria estat traslladat al Sinaí pels àngels. A partir d’aleshores, el monestir serà conegut també amb el nom de “monestir de Santa Caterina”, i esdevindrà un important centre de pelegrinatge.

1456: El papa Calixte III, a propòsit de la victòria obtinguda a Belgrad contra els turcs, eleva la dignitat de la festivitat i la imposa universalment. Precisament la notícia havia arribat a Roma el 6 d’agost.

1924: Sobre el Tabor s’hi construeix una basílica sobre les restes d’una església erigida pels bizantins i posteriorment pels creuats. La façana imita les tres tendes de Pere. A l’interior tot és llum: marbre blanc i alabastre translúcid. A l’absis pot contemplar-se l’escena de la Transfiguració sobre un fons daurat.

Abans de la reforma del Concili Vaticà II: La litúrgia romana llegia el text de Mt 17,1-19 el dissabte de les Témpores de Quaresma, i així relacionava amb la passió el misteri de la Transfiguració, tal com ho feia la teologia patrística.

Després de la reforma: S’ha traslladat al 6 d’agost. El misteri també se celebra cada segon diumenge de Quaresma de tots tres cicles litúrgics: tant a l’Orient com a l’Occident se celebrava des de sempre en aquesta data, quaranta dies abans de la festa de l’Exaltació, potser perquè la tradició suposa que l’episodi de la Transfiguració s’esdevingué quaranta dies abans de la crucifixió.

LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

I

Llavis meus, amb noves faules

al meu Jesús no traïu,

no li digueu més paraules,

sinó les que amor li diu.

II

Tanqueu-vos, orelles meves,

de la terra al fals remor;

ja no vull més alegries

sentint les del meu Amor:

III

Tanqueu-vos, ulls meus, tanqueu-vos,

ja que en la terra l’heu vist,

per sempre més acluqueu-vos:

no és prou formós Jesucrist?

Jacint Verdaguer (1845-1902),

Lo Roser de tot l’any, dia 6 d’agost

recuerda

Recomendaciones de catequesis
Recomendaciones de catequesis

Consulta nuestras recomendaciones

novedades