Horario:
de 10 a 14 y de 16 a 20

 

 

 

cerrar

sábado 31 de octubre

Semana XXX del tiempo ordinario

Día Mundial del Ahorro

San Alfonso Rodríguez

Hermano portero jesuita en Mallorca, abrirá las puertas del apostolado entre los negros a Pedro Claver (1533-1617).

La Mare de Déu de la Mercè

Descarrega't el document

24 de setembre: LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

Solemnitat a la ciutat de Barcelona

Col·lecta de la missa: Senyor Déu nostre, que en la vostra admirable providència volguéreu que la Mare del vostre Fill experimentés les angoixes i els sofriments humans; per la intercessió de Maria, consol dels afligits i alliberadora dels captius, concediu als qui viuen sota qualsevol esclavatge la veritable llibertat dels fills de Déu.

Papa Francesc: “La llibertat és un do per tal que sapiguem elegir bé en la vida. Maria, com a bona mare ens n’ensenya”.

"La Mare de Déu de la Mercè i el seu missatge són una de les glòries religioses més insignes de tot el món. I no cal dir que, per a Barcelona i Catalunya, la Mercè n’informa tota la vida i el tarannà" (P. Miquel d'Esplugues).

"Els redemptors de captius foren uns corredors d’homes impel·lits per la caritat: compraven esclaus per fer-los lliures, obraven una noble transacció entre islamisme i cristianisme, aquest donava el diner i aquell els homes; i aquesta institució piadosa és el complement de les institucions mercantils catalanes. Els barris de mercaders establerts en les nacions més llunyanes, les naus que es dirigien als ports més apartats, a més de les quotidianes relacions de veïnat amb els infidels, donaven ocasió perquè  molts cristians caiguessin captius en poder dels sarraïns, per la qual cosa la fe i la caritat cristianes que informaven la nostra gent, treballadora i atrevida, devien produir, sota el potent influx sobrenatural de Sant Raimon de Penyafort, l'admirable expansió de l’Orde de la Mercè, símbol d’un poble mercantil i creient, d’esperit pràctic i misericordiós" (Torras i Bages, La Tradició Catalana, llibre II, I, I).

“Veig arreu veritats captives, quin Orde de la Mercè s’aixecarà per redimir-les?” (Jacques Maritain).

NOTES HISTÒRIQUES

Darrer terç del segle XII - 1245, maig 6: Sant Pere Nolasc, nascut a Barcelona (o a l’Aquitània), és un comerciant que queda colpit per la situació dels esclaus cristians en terres de l’Islam i decidirà dedicar els seus béns i la seva vida a rescatar-los.

1218, agost 10: A la catedral de Barcelona, Sant Pere Nolasc amb el suport del rei En Jaume i del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou funden l’Orde de la Mercè. El rei li concedeix el privilegi de poder usar el seu escut reial i el bisbe el condecora amb la creu blanca de la catedral. La finalitat: redempció dels cristians captius en terres de l’Islam. Els religiosos hi afegeixen un quart vot: quedar-se com ostatges en el lloc dels captius,  fins a donar la pròpia vida si cal.

Context

A Barcelona hi vivien uns 40.000 habitants que no cabien de bon tros en el recinte que els romans de la vella Bàrcino murallaren en el segle III sobre el mont Tàber. Havien sorgit alguns ravals o viles noves al voltant de la muralla.

Barcelona cerca el seu engrandiment i prosperitat en la gran via del mar. Alhora, la vida laboriosa i relativament pacífica dels barcelonins es veu torbada per un problema religiós i social alhora: la captivitat de molts homes, dones, pares i fills, a mans dels sarraïns. Els corsaris per mar i per la costa, els guerrers per terra, agafen els que poden i els porten a vendre com esclaus a la costa africana, o bé, en el millor dels casos, els retenen a la presó, tot confiant en un avantatjós rescat.

1218-1317: Primers convents a Catalunya: Barcelona, Girona, Vic, Tortosa, la Guàrdia dels Prats (Conca de Barberà), Tarragona i Lleida; a l’Aragó: Saragossa, Sarrión, Calataiud; a Palma de Mallorca, Perpinyà i el Llenguadoc; i a València: el Puig de Santa Maria, Arquines, Xàtiva.

1232-1234: Gràcies a la cooperació d’un fervorós devot, en Ramon de Plegamans, es construeix a prop del mar un nou hospital, anomenat de Santa Eulàlia.

1235: Aprovació de l’orde pel Papa Gregori IX (el 1245 la ratificarà Innocenci IV). Els mercedaris edifiquen residència pròpia vora la mar en la petita vila nova dels Còdols que aleshores s’estava formant.

1249: Es comença a edificar l’església pública, d’estil gòtic, que ocupa exactament el lloc de l‘actual, però més petita, i és dedicada a la Mare de Déu sota l’advocació de la Misericòrdia o de la Mercè de Captius. Aquest temps comença pròpiament el culte oficial a la que avui és patrona de Barcelona.

1272: Primeres Constitucions dels mercedaris redactades en català per Pere d’Amer.

Segle XIV, segona meitat: Atribuïda a l’orfebre i escultor Pere Moragues (la tradició voldria que hagués estat el mateix Pere Nolasc que en va tenir la visió aquella nit del 1218), trobem la talla gòtica de la imatge de la Mare de Déu que presideix la Basílica de la Mercè. És tracta d’una talla gòtica de fusta de 140 cm d’alçada, en altre temps daurada, amb la Mare de Déu asseguda en una càtedra monumental; escotada segons la moda d’aquella època, i amb el cabell recollit al darrera. El Bon Jesús està assegut sobre el genoll esquerre de sa Mare.

Segle XIV, segona meitat: Una galera catalana porta el nom de Santa Maria de la Mercè. El culte a la Mare de Déu de la Mercè s’estén ben aviat arreu on  arriba la influència dels reis d’Aragó.

Segle XV: El cronista mercedari P. Garver en l’Speculum fratrum (després passaria al Breviari Romà) recull la tradició del Davallament de la Mare de Déu als fundadors de l’Orde: havia de quedar clar que l’Orde i l’advocació de la Mercè era “volguda” per la Mare de Déu. La narració situa la data en la matinada del 2 d’agost del 1218. Mentre Pere Nolasc està reflexionant per deixar les obres de caritat i retirar-se a la vida solitària, se li apareix la Mare de Déu, vestida de blanc i voltada d’àngels, per encarregar-li la fundació d’un nou orde que s’ocupi primordialment d’exercir la caritat vers els captius i treure’ls de l’esclavatge. El sant consulta el projecte al seu confessor Sant Raimon de Penyafort, aleshores canonge de Barcelona, i amb el rei En Jaume, els quals, meravellats, declararen que també ells han rebut el mateix encàrrec; i de comú acord amb el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, comencen les diligències. Vuit dies després, a la Catedral, vesteixen l’hàbit mercedari Pere Nolasc i els primers cavallers.

Segle XV: En els primers viatges de missioners a Amèrica hom hi porta també la devoció mercedària. Per això no té res d’estrany que alguns estats i moltes ciutats americanes la tinguin per patrona i fins i tot que algunes -a la República Argentina, a l’Uruguai i a d’altres llocs- portin el nom de ‘Mercedes’.

Segle XVI: Goigs dedicats.

1680: La venerada imatge és portada processionalment ben al defora de les muralles amb motiu d’una persistent sequera que marcia les hortes de la rodalia. El Pare Ribera, cronista i testimoni de l’acte, ens diu que la diada acaba amb pluja abundosa.

1687: Una invasió de llagosta deixa en desoladora pobresa el país i amenaça el Pla de Barcelona. Davant el perill imminent els Consellers elegeixen solemnement  la Mare de Déu de la Mercè Patrona i Protectora de la ciutat. L’esmentat perill no prosperà, i les vuit mil lliures que la Ciutat havia reunit per  combatre la plaga són destinades fidelment per honorar la Mare de Déu.

1696: El Papa Innocenci XIII n’estén el  culte a tota l’Església.

1765: Inici de l’edificació de l’actual temple, gràcies a la generositat dels innombrables devots de la Mercè. La gran concurrència de devots fa que els Mercedaris resolguin enderrocar l’antic temple gòtic del segle XIII i edificar-ne un altre de més espaiós, que és l’actual.

1775, setembre 10: S’inaugura el nou temple. Durant les grans tribulacions que en el decurs dels segles sofreix Barcelona: malalties, sequeres, guerres, etc., la Ciutat, representada pels seus Consellers, hi acut a demanar auxili, i s’intensifica la devoció a la Mare de Déu de la Mercè.

1868, març 30: Amb un breu pontifici, la Mare de Déu de la Mercè és declarada patrona de la diòcesi de Barcelona.

1888: Solemne Coronació Pontifícia de la Mare de Déu de la Mercè. La cerimònia té lloc a la Catedral, amb l’assistència de la Infanta Isabel i de molts prelats i nobles.

1918: VII Centenari del Davallament de la Mare de Déu de la Mercè. Vénen romiatges d’arreu de Catalunya i de Mallorca, i representacions i prelats de moltes ciutats d’ Espanya. Quan a la plaça de Catalunya el bisbe Reig, davant dels setanta mil fidels i espectadors que s’hi havia aplegat, ofereix a la Mare de Déu el ceptre de la Ciutat, la Infanta Isabel diu al Governador: “Això no es pot fer enlloc més que a Barcelona”. Amb motiu d’aquest VII Centenari, el Papa Benet XV concedí a l’església de la Mercè el títol de Basílica.

1936: Durant la revolta incivil, el temple queda malmès, però la imatge se salva providencialment. Aviat en començarà la restauració.

2006: La Mare de Déu de la Mercè, patrona de la nova Província Eclesiàstica de Barcelona (arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu de Llobregat i Terrassa).

La Mare de Déu de la Mercè, en el decurs dels darrers set segles no només ha exercit la seva intensa acció maternal sobre Barcelona, sinó que ella ha irradiat el nom i glòries de la nostra Ciutat arreu del món, particularment a Amèrica, on en nombroses ciutats, i fins i tot nacions, és venerada i n’ha estat proclamada Patrona.

recuerda

Recomendaciones de catequesis
Recomendaciones de catequesis

Consulta nuestras recomendaciones

novedades