Horario:
de 10 a 14 y de 16 a 20

 

 

 

cerrar

sábado 19 de septiembre

Semana XXIV del tiempo ordinario

San Jenaro

Obispo de Benevento y mártir (304), muy popular en Nápoles.

Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.

MARE DE DÉU DE LES NEUS

Descarrega't el document

5 d’agost: MARE DE DÉU DE LES NEUS DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA LA MAJOR MEMÒRIA FACULTATIVA

L’Església de Santa Maria la Major, situada sobre el mont Esquilí, a Roma, és una de les quatre basíliques majors primàries o patriarcals (les altres: Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Sant Joan del Laterà) i representa el patriarcat d’Antioquia, lloc on per primera vegada els seguidors del Crist són anomenats ‘cristians’ (Ac 11,26). Aquesta primera església d’Occident dedicada a la Mare de Déu fou erigida just després del Concili d’Efes. La Basílica de Santa Maria la Major manifesta clarament que en Maria, com en un temple, el Verb es revestí de la nostra naturalesa humana i, engendrat per ella, acampà entre nosaltres (Jn 1,14). Amb Maria, en la Festa de la Transfiguració de demà, entrarem més fàcilment en el núvol lluminós del Tabor, i ens trobarem arreu, però sobretot en els seus santuaris, «com a casa», perquè ella mateixa és l’estança de Déu.

Col·lecta de la Missa del dia: «Senyor, perdoneu els pecats dels vostres servents: que els qui no us podem agradar per les nostres obres siguem salvats per la intercessió de la Mare del vostre Fill, Jesucrist Senyor nostre. Que amb vós viu i regna pels segles dels segles». 

HISTÒRIA DE LA BASÍLICA I L’ADVOCACIÓ

27 aC-14 dC: En temps de l’Imperi, sota August, Mecenes construeix en el Mont Esquilí una grandiosa vil·la per hostatjar-hi els artistes de Roma. En decaure l’imperi s’hi continuen aixecant grans construccions, entre elles la basílica Liciniana.
352-366: Ja en temps del papa Liberi s’hi construeix una basílica, que serà coneguda amb el nom de “Basílica Liberiana”.
431, juny 22: En el Concili Ecumènic d'Efes, presidit pel bisbe Ciril d’Alexandria, es proclama solemnement Maria com a "Mare de Déu", condemnant les tesis de Nestori que negava que Maria fos generadora de Déu i atribuïa a Jesús dues persones diferents: «els Sants Pares no dubtaren a anomenar la Santa Verge, Mare de Déu, perquè el Verb li ha pres el sagrat cos perfecte».
435, agost 5: El Papa Sixt III (432-440) dóna l’estructura actual a la basílica, la dedica a la Mare de Déu (“Santa Maria la Major”) i l’ofereix “al poble de Déu” (“Syxtus episcopus plebi Dei”). És la primera basílica de la ciutat de Roma, i sense dubte d’Occident, que porta aquest nom.
Segle VII: Com que en un oratori sota l’altar major -que representa el Pessebre de Betlemhi ha fragments de fusta i de pedra que s’haurien portat des de Palestina, una pia tradició assegura que hi hauria estat traslladada la mateixa cova de Betlem i per això també la basílica serà anomenada “Sancta Maria ad præsepe o post præsepe”.
Edat Mitjana: Després de la missa del dia de Pasqua s’hi celebrava la Statio: en processó s’hi portava l’estàtua del Salvador, que es troba al Laterà, perquè la Mare i el seu Fill es retrobessin el dia de la Resurrecció. Per aquest fet, la basílica de Santa Maria la Major és considerada la segona catedral de la ciutat de Roma, després de la del Laterà.
Segle XIV: Fins aleshores el culte és de caràcter local, fins que es difon la tradició de la fundació de la basílica. Havia de quedar clar que la basílica era ‘volguda’ per la Mare de Déu, i no simplement una obra humana.

Una tradició que se remunta al segle IV, explica que Joan, cavaller cristià, i la seva esposa -sense fills, i ambdós lliurats a les obres de caritat-, van tenir una mateixa idea: designar la Mare de Déu hereva universal de llurs béns. Però no sabien com fer-ho, car desconeixien quina seria la seva obra que més li plagués. El dubte se’ls havia aclarit mitjançant un somni que van tenir el 5 d’agost de l’any 352, pel qual la Mare de Déu els demanà que li construïssin una església a Roma, precisament en el lloc on veiessin que la terra era coberta de neu. Aquest signe s’esdevingué en el mont Esquilí. Com que aquest somni també l’havia tingut el papa d’aleshores, Liberi (352-366), no hi hagué cap dubte dels desigs de la Mare de Déu, ja que érem en ple mes d’agost, en el ferragosto romà. D’aquí ve el nom popular de Santa Maria de les Neus (ad Nives). I per això en aquesta diada hom deixa caure del sostre una pluja de pètals blancs.

1570, agost 5: Es comença a celebrar la festivitat de la Mare de Déu de les Neus, establerta pel papa Pius V (1566-1572). ü Segle XV, darreria: Julià de Sangallo idea el famós enteixinat del sostre i és tradició que el daurat va ser realitzat amb el primer or vingut d’Amèrica, regalat pels Reis Catòlics. La basílica està posada sota el protectorat d’Espanya.
1586: L’actual festa entra en el calendari romà. Actualment és memòria no obligatòria. 1943-1944: La basílica és lloc de trobada dels romans enmig de les calamitats de la II Guerra Mundial, per invocar la protecció de la ciutat amb el papa Pius XII.
1978, desembre 8: El papa Joan Pau II elegeix preferentment Santa Maria la Major per a les celebracions oficials marianes de caràcter internacional: «El papa vol confiar l’Església a la Immaculada... També li confia l’església romana, com a penyora i principi de totes les esglésies del món, en la seva unitat universal».

recuerda

Recomendaciones de catequesis
Recomendaciones de catequesis

Consulta nuestras recomendaciones

novedades