Horario:
de 10 a 14 y de 16 a 20

 

 

 

cerrar

viernes 4 de diciembre

Semana I de Adviento

San Juan Damasceno

De familia árabe cristiana de Damasco (650), fue un gran teólogo oriental. Doctor de la Iglesia (1883).

Santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església

1 d’octubre: SANTA TERESA DE L’INFANT JESÚS, verge i doctora de l’Església

Descarrega't el document

Memòria obligatòria

Considerada com la primera santa moderna en el bon sentit de la paraula, Santa Teresa de Lisieux connecta molt directament amb la sensibilitat dels nostres dies. Amb el seu esperit d'infància no fa sinó redescobrir l'Evangeli de Jesús en allò que té de més humà i de més diví, i amb el seu esperit missioner penetra en el cor de l'Església. En només  vint-i-quatre anys de vida va recórrer un llarg camí. Dels seus escrits autobiogràfics, «Manuscrits autobiogràfics», se n'han fet edicions i exemplars innombrables.

1873, gener 2: Marie-Françoise Thérèse Martin neix a Alençon (a la Normandia francesa), filla d’una família amb accentuades arrels cristianes: els seus pares, Louis Martin i Zélie Guérin, van ser beatificats conjuntament el 19 d’octubre del 2008.

1877: Mor la seva mare i la família es trasllada a Lisieux. Fou la primera experiència dolorosa als quatre anys: seran les seves germanes  qui n’assumiran la  formació i en marcaran la  vida. Dues d'elles, entraran al convent de les carmelites descalces de Lisieux.

1884: Primera comunió: «M’he promès d’esforçar-me per ser bona i tenir moltes bones obres per presentar al bon Déu».

1886: Amb només tretze anys, decideix fermament de seguir el camí de les seves germanes. Com que degut a l’edat no hi pot entrar, en un viatge a Roma, en parlarà amb el mateix Papa Lleó XIII: «Santíssim Pare, haig de demanar-vos una gràcia!... en honor del vostre jubileu, permeteu-me d’entrar al Carmel als 15 anys!». «Filla meva –respongué el Sant Pare mirant-me amb bondat- feu el que us diguin els vostres superiors».

1888, abril 9: Entra al Carmel als 15 anys. Com diu la seva germana Marie, aquell Carmel era petit i pobre: tenia 26 religioses i la mitjana d’edat de la comunitat era de 47 anys. Humanament era una comunitat pobra, i espiritualment estava influenciada pel rigorisme de l’època i per la por d’un Déu justicier, inculcada pel jansenisme. Dins d’aquest marc, amb unes persones concretes que tenien nom i cognom, qualitats i defectes, és on Thérèse viurà l’amor fratern i les seves exigències: «Vaig entendre que l'amor ho és tot».

1890, setembre 8: Emet la professió solemne prenent el nom de Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç. Després de la seva mort serà coneguda com a Teresa de Lisieux o de l’Infant Jesús. Ben aviat farà la gran descoberta de la seva vida: «En el cor de l'Església, la meva Mare, jo seré l'amor».

1895-1897: Escriu la història de la seva vida, “Manuscrits Autobiogràfics” (en la versió castellana, “Historia de un alma”). La seva vida a la comunitat religiosa, orientada totalment cap a Déu, no està exempta de dificultats i sofriments, provocats per la malaltia mental del seu pare i més tard per la seva pròpia malaltia, la tuberculosi, que la portarà fins a la mort en poc més de dos anys. Els darrers mesos de la seva vida, Teresa s’enfrontarà a una crisi espiritual: «Calia que sofrís perquè el missatge fos fecund».

1897, setembre 30: Mor de tuberculosi al Carmel de Lisieux a l'edat de 24 anys, després d'una vida senzilla, intensament viscuda en l'amor a Déu: «No em moro, entro a la Vida». Algunes de les germanes de la seva comunitat es preguntaven fins i tot què podrien dir-ne després de la seva mort.

1897, octubre 4: Enterrada al cementiri de Lisieux.

1898: Primera edició dels “Manuscrits autobiogràfics”.

1923, març 26: Trasllat del cos al Carmel de Lisieux. Si no eren més d'una trentena les persones les que van acompanyar Teresa al cementiri el 1897, en aquest matí foren entre 30.000 i 50.000 les que seguien la comitiva fúnebre.

1923, abril 29: Beatificada després de 25 anys de la seva mort.

1925, maig 17: Canonitzada pel Papa Pius XI.

1927: El Papa Pius XI la proclama patrona de les missions.

1944, maig 3: El Papa Pius XII la proclama patrona secundària de França.

1962: Edició en català de les seves obres: d'Edicions 62, col·lecció Blanquerna, seguida d'un estudi de Josep M. Ballarín.

1997, octubre 19: El Papa Joan Pau II la proclama doctora de l'Església.

 

recuerda

novedades