La Missa de cada dia

Més informació aquí

tancar

diumenge 22 d'abril

Setmana IV de Pasqua

Dia Internacional de la Mare Terra

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

22/04/2018 - Quart diumenge - Temps Pasqual

Ac 4,8-12
1Jn 3,1-2
Jn 10,11-18

En llegir l’Evangeli del bon pastor, sempre em ve el cap els meus estius a pagès, quan sortint de ciutat preníem contacte amb allò que havíem llegit als llibres: plantes, bestiar, natura...El masover, en Ramon de la casa de dalt, tenia una trentena de vaques i cada dia de l ’any, sense vacances, havia de munyir-les, alimentar-les i ajudar-les a ben parir, quan tocava. A cadascuna d’elles li deia pel seu nom: la castanya, la virada, la rossa... N’hi havia una que li deia la maduixa. I a mi em sorprenia que a un animal tan gros i tan boví se li pogués donar un nom tan delicat i saborós. Estava clar, en Ramon les coneixia i se les estimava.

Diu la primera carta de Sant Joan que Déu ens reconeix com a fills seus. Reconèixer vol dir anar més enllà de la primera coneixença. Després de tot el que el seu Fill va viure i passar entre nosaltres en aquest món, Déu ens ha conegut més i ens ha estimat més. Gràcies al Fill hem estat reconeguts. Ell, que coneixia i estimava el Fill, precisament gràcies al seu Fill, ara som reconeguts i acollits com a fills seus. Crist ens ha fet fills de Déu.

Però, tot i ser ja fills, encara no s’ha manifestat en nosaltres el que som cridats a ser: semblants a Ell. Ell té molts rostres, molts aspectes: el compassiu, el que interpel·la, l’amic, la veritat, la vida, el camí... Avui les lectures ens proposen considerar quin aspecte de Crist ens sentim cridats a transparentar. A què d’Ell em vull anar semblant.
Tanmateix, com diu el Papa Francesc, en aquesta recerca no són possibles les “selfies”. El desvetllament del rostre de Crist en mi o –dit d’una altra manera- la meva vocació, no és un autoretrat assajat i corregit mil vegades. Els que són al meu voltant, l’església, són els primers en detectar el que hi ha de Crist en mi. Tan sols caldria tenir un punt de confiança per preguntar-li a la persona adequada: quin et sembla que és el meu lloc en l’església? A què et sembla que sóc cridat? I finalment, corroborar-ho en el meu dia, pels efectes de la troballa: la serenitat, la pau, la humilitat...

L’Esperit Sant inspira l’Església per a que se’m reveli el nou nom, el que Déu ens posa quan ens reconeixem i ens sentim reconeguts.
Serà, però, en l’espai personal, íntim, el lloc amagat de la casa, on en el tu a tu amb el Senyor, on d’una manera inaudible, però real, sento el ressò del meu nom nou. Ell és el que descriu la semblança cap a la que em toca moure’m i créixer per a ser en plenitud.

La maduixa, la vaca que en Ramon coneixia prou bé, poc sabria mai que se l’anomenava igual que aquells fruits vermellosos que, de tant en tant, trobava pels marges. Però, ves a saber, si el to de veu d’en Ramon tenia alguna cosa de la dolçor d’aquells fruits que arribaven amb la calor de maig.

David Guindulain, sj.

Text extret de pregaria.cat

Sant Soter
Sant Soter

Bisbe de Roma (166-175) que donava diners als forasters, els pobres i els condemnats a les mines.

A TRAVÉS DE LA VENTANA -BINCHY,MAEVE-9788401015496

A TRAVÉS DE LA VENTANA

sinopsi

El último libro de Maeve Binchy que ha vendido más de 40 millones de ejemplares en todo el mundo. Una vez más, esta escritora tan querida nos brinda una historia llena de bondad, calidez y humanidad.
En una calle de Dublín vive un grupo de vecinos muy variopinto. Entre ellos están: Bucket Maguire, un limpiador de cristales que para proteger a su hijo tendrá que hacer mucho más de lo que jamás habría imaginado; Lilian, una chica de gran corazón con un novio a quien a nadie le cae bien; o Melly, cuyos cotilleos permitirán a Madame Magia, una supuesta adivina, ayudar a mucha gente.

Al adentrarse en las vidas de estos y otros residente de Chestnut Street, a puerta cerrada y a lo largo de los años, Maeve Binchy demuestra que no hay quien la supere cuando escribe sobre el amor y la pérdida, las alegrías y las desgracias, la amistad y la familia, y sobre cómo la vida no siempre es como nos la habíamos imaginado, pero a pesar de ello seguimos adelante.

La crítica ha dicho...
«Esta novela atesora tanta bondad, sabiduría y comentarios perspicaces sobre la naturaleza humana que recordará a los lectores por qué Maeve Binchy es una de las escritoras irlandesas más queridas por todos.»
The Irish Times

«Binchy era conocida por crear personajes verosímiles que interactúan de manera muy normal, en lugares normales... Sus legiones de fans estarán deseando leer este libro.»
Booklist

«Una colección póstuma de historias entrelazadas firmadas por la muy querida escritora irlandesa que falleció en 2012... Un último regalo para los seguidores de Binchy.»
Kirkus

«Se hallan aquí observaciones muy agudas sobre la naturaleza humana [...] siempre con ese toque cariñoso y amable típico de Maeve Binchy que echaremos tanto de menos.»
Publishers Weekly

«La obra de Maeve Binchy es tan inspiradora como siempre. Te ayuda a reflexionar y resulta entrañable y entretenida.»
Woman

«Para Binchy escribir era tan natural como respirar, y esta colección de historias hace gala del humor y de la humanidad que la caracterizaban.»
Saga Magazine

«El último libro de Binchy es un tesoro para atesorar.»
Woman & Home

«Una novela acerca de una calle narrada a través de distintas historias que se entrelazan y muestran lo mejor de Maeve Binchy... Sus fans disfrutarán de esta magnífica lectura.»
Womans Way

fitxa tècnica

títol
A TRAVÉS DE LA VENTANA
isbn 9788401015496
data de publicació 01/07/2015
número d'edicions 1
dades del llibre 408 pàg.
dimensions 23,00 x 15,20 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano


18,90 €
19,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)
No disponible

-Ports gratuïts*

*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

els més venuts