Especial comunions

Més informació aquí

tancar

diumenge 20 de maig

Pentecosta

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

L’Esperit és també qui ens fa capaços d’estimar i de sentir-nos germans els uns dels altres més enllà de totes les diferències. És l’imant que manté l’Església unida malgrat les divisions aparents. És la força misteriosa que actua més enllà dels confins de l’Església visible i acosta tots els éssers humans a la veritat i a la bondat.


20/05/2018 - Pentecosta - Temps Pasqual

Fets 2,1-11
Ga 5,16-25
Jo 15,26-27;16,12-15

Avui celebrem una de les festes més importants de l’any, juntament amb el Nadal, que commemora l’encarnació, el naixement de Jesús en el nostre món, i juntament amb la Pasqua, que celebra la resurrecció de Jesús, el Senyor, perquè el nostre Déu és el Déu de la vida.

Sovint ens passa desapercebuda aquesta festa de Pentecosta, perquè sembla que sigui simplement la cloenda del temps Pasqual. Però, en realitat, és la festa de la vida de Déu en nosaltres per l’Esperit.

1) Us enviaré l’Esperit de veritat

Jesús abans de la seva Passió ja anava dient als seus deixebles que marxava però que no els deixaria sols, que enviaria l’Esperit de la veritat i de la força de Déu en nosaltres. No ens ha deixat sols. Déu no ens deixa sols, mai. El seu Esperit ve a nosaltres, vol habitar en nosaltres. Ho desitja ardentment. Perquè el Senyor sap que som febles, que necessitem un Defensor. Sap que necessitem un guia que ens condueixi a la veritat i a la vida veritable. Sap que necessitem qui ens doni força i esperança.

Potser avui és un dia idoni per posar-nos davant el Senyor, amb les mans obertes, físicament si és possible, en signe d’acollida. Disposats a rebre. Amb les mans obertes perquè sabem que en realitat les tenim buides. Perquè són fràgils. Obertes perquè volem que sigui Ell qui ens les ompli. Volem que, així com les mans les tenim obertes, el nostre cor també estigui obert per acollir aquest "Habitador de l’ànima" que és l’Esperit.

Sí, Jesús sabia perfectament que tenim “una càrrega massa pesada”, que la nostra fragilitat no ens deixa, encara, viure plenament la Vida que ell ha vingut a donar-nos. Per això ens ha donat l’Esperit, perquè ens vagi conduint, perquè ens vagi ajudant a seguir el camí.

Tant de bo avui, com dèiem, obrim les mans i el cor, en silenci, per deixar que l’Esperit entri en nosaltres…

2) Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre

Sant Pau en la carta als Gàlates ens recorda un fet del que hem de ser ben clars. Els impulsos de l’Esperit, l’estil i els principis de l’Evangeli, no són senzills, estan confrontats amb els impulsos, l’estil i els principis ‘del món’, de la mundanitat, del prestigi, del poder, de la supèrbia, de l’autobombo, de l’egoisme, de l’exclusió, de la ignorància dels sofriments dels altres, de les rivalitats, dels excessos, dels abusos i maltractaments de tot tipus, de la mentida, de la defensa dles propis interessos per sobre de la fraternitat… Podem pensar, per un moment, com podem continuar aquesta llista, o bé com omplir de contingut cadascuna d’aquestes paraules. Malauradament estan plenes de realitat concreta.

I hem de veure que sí, que els impulsos de l’Esperit van per una altra banda. Oposada a aquesta. Com diu sant Pau, els fruits de l’Esperit són ben diversos. Els podem recordar, simplement, i sentir a manera d’examen de com ens deixem portar per l’Esperit en la nostra vida. Sí, els fruits de l’Esperit són: Amor, Alegria, Pau, Paciència, Bondat, Fidelitat, Mansuetud, Sobrietat…

Com visc cadascuna d’aquestes dimensions? Com em deixo conduir per cadascun d’aquests camins?...

3) Sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengues

En la primera lectura, el relat de la Pentecosta dels apòstols, i de Maria que sens dubte era també amb ells, podem fixar-nos en com l’Esperit té una qualitat ben notable: no és uniformitzador, no és una recepta igual per a tots/es. L’Esperit fa que les bondats i l’acció de Déu es declinin, s’expressin, en les diverses llengües, és a dir, les diverses identitats, maneres de ser, de cadascú. L’Esperit ve a nosaltres allà on som. No allà on creiem que hauríem de ser. I allà on som, s’adapta a la nostra realitat, per fer-nos comprendre i fer-nos viure les meravelles de Déu. És tremendament respectuós amb la condició humana i amb la diversitat de realitats i maneres d’entendre i de viure les coses. Per a cadascú, allà on sigui, l’Esperit és Bona Nova i força per a ser-ne testimonis.

Potser avui podem valorar com l’Esperit ve a nosaltres, a mi, allà on som, i proclameem les grandeses de Déu de manera íntima, adaptada a la meva manera de ser, adaptant-se allà on sóc, per fer-me avançar per a ser testimoni…

Que el Senyor, doncs, tan generós que ens ha enviat la seva mateixa presència en l’Esperit, ens acoompanyi sempre, i que el sapiguem acollir i actuar en nosaltres.

Llorenç Puig, sj

Text extret de pregaria.cat.

Sant Bernardí de Siena
Sant Bernardí de Siena

En la seva joventut, Bernardí (1380-1444) vestí l’hàbit franciscà. Ordenat prevere cultivà els estudis i amb un bon bagatge cultural i teològic es dedicà a la predicació. Va recórrer la Itàlia central i septentrional, tot inflamant els esperits amb les seves prèdiques. Un dels seus temes principals era el nom de Jesús, propagant la seva devoció. «Quin és el cognom de Déu?. Som nosaltres, cada u de nosaltres» (Papa Francesc, Homilia, 17.12.2013).

AITA PATXI-RAGUER,HILARI-8482978764

AITA PATXI

PRISIONERO CON LOS GUDARIS

sinopsi

Dos veces se ofreció Aita Patxi para reemplazar a unos que iban a fusilar en un campo de concentración franquista. Como san Maximiliano Kolbe, pero unos cuantos años antes. No llegaron a fusilarle, pero una de las veces le dijeron que se aceptaba el cambio e hicieron el simulacro de ejecución. Estos dos hechos no son más que los momentos cumbres de los dos años y medio en que, movilizado como sacerdote del ejército de Euskadi, compartió el drama del pueblo vasco, primero acompañando a los gudaris en las cruentas operaciones militares (estuvo en Guernica durante el famoso bombardeo) y después, caído prisionero, compartiendo con ellos la dura vida de los campos de concentración y los batallones de trabajo. Resultaba muy incómodo para los jefes de los campos aquel «curita rojo» aferrado a los harapos de su hábito religioso y empeñado en celebrar la misa y dirigir el rosario. En todo tiempo mostró una caridad heroica para con todos, creyentes o descreídos, vascos o no vascos. La segunda parte de esta biografía narra su actuación durante la contienda fratricida, «hombre de paz en la guerra», pero en la primera (su vida de religioso pasionista antes de la guerra) y en la tercera (su actividad pastoral en la posguerra) vemos al «hombre de Dios en la paz» y descubrimos la raíz de su sobrehumana entrega al prójimo: una fe inquebrantable traducida en una caridad sin límites. Como dice mons. Ricardo Blázquez en la Presentación, fue «un ejemplo luminoso de fe, de amor, de celo apostólico y de paz con todos (…). Su fama de santo era general, la petición de que se iniciara el proceso de canonización fue un clamor popular y el reconocimiento de su santidad por la Iglesia, que esperamos llegue pronto, será una conmoción que despertará en todos una invitación a la santidad».

fitxa tècnica

títol
AITA PATXI
isbn 8482978764
data de publicació 07/03/2006
col·lecció PUNTO DE ENCUENTRO
número en la col·lecció 01109
número d'edicions 1
dades del llibre 303 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

18,05 €
19,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts*

*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

més llibres de l'autor


els més venuts