660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

divendres 19 d'abril

Setmana Santa

Dia de la Llengua Xinesa

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

Divendres Sant

 

Abans de la Litúrgia de la Paraula: Un cop a la seu, el celebrant, després que s’hagi prostrat o agenollat davant l’altar, diu «Senyor, no us oblideu de la vostra misericòrdia a favor dels vostres servents; protegiu-los i santifiqueu-los, ja que per ells Crist, en vessar la seva Sang, va inaugurar el misteri pasqual. Ell, que amb vós viu i regna pels segles dels segles».

Sant Antoni Maria Claret (1807-1870)

«¡Oh Jesús de la meva vida! Conec, sé i em consta que les penes, dolors i treballs són la divisa de l'apostolat. Amb la vostra gràcia els abraço, me'ls vesteixo i dic que, mitjançant el vostre ajut, Se­nyor i Pare meu, estic prompte a beure aquest calze de penes interiors i estic resolt a rebre aquest baptisme de penes exteriors, i dic: lluny de mi de gloriar-me en res més que en la Creu, on Vós esteu clavat per mi i jo també vull estar-ho per Vós. Així sigui» (Autobiografia 427).

«Capítol XXIX: De les virtuts de jesús que vaig proposar-me d'imitar: Menjar.-Pa i aigua durant els trenta anys de la seva vida oculta. Al desert, al final dels quaranta dies de dejuni rigorós, els àngels li portaren pa i aigua com a Elies. Els altres anys de la seva vida pública menjava el que li donaven i s'hi conformava. El menjar que prenia amb els apòstols era pa d'ordi i peix rostit, i encara d'això no en tenien sempre; ja que havien d'agafar espigues per matar la fam, i fins i tot d'això foren criticats. A la creu diu que té set i no li donen altra beguda que fel i vinagre per a més turment» (Aut. 430).

« [Després de l’atemptat a Holguín, de l’1 de febrer de 1856, en què és ferit a la cara] Feta la primera cura, van portar-me en una llitera a la casa de la meva posada. No puc explicar el plaer, el goig i l'alegria que sentia la meva ànima veient que havia aconseguit allò que tant desitjava, que era ves­sar la sang per amor de Jesús i de Maria i poder segellar amb la sang de les meves venes les veritats evangèliques. Feia pujar de grau la meva satisfacció el pensament que això era com un tast del que amb el temps as­soliria, que seria ves­sar-la tota i consumar el sacrifici amb la mort. Em semblava que aquestes ferides eren com la circumcisió de Jesús i que després amb el temps tindria l'afortunada i incomparable sort de morir a la creu d'un patíbul, per l'acció d'un pu­nyal as­sas­sí o d'una altra cosa així» (Aut. 577).

Papa Francesc

«El Divendres Sant és el moment culminant de l’amor. La mort de Jesús, que sobre la creu s’abandona al Pare per oferir la salvació a tot el món, expressa l’amor lliurat fins al final, sense fi. Un amor que vol abraçar-nos a tots sense excloure ningú. Un amor que s’estén a tot temps i a tot lloc: una font inesgotable de salvació de la qual cada un de nosaltres, pecadors, pot beure. Si Déu ens ha demostrat el seu amor suprem en la mort de Jesús, aleshores també nosaltres, regenerats per l’Esperit Sant, podem i hem d’estimar-nos els uns als altres» (Homilia, 23.03.16).

Pots consultar les lectures d’avui a lectures.missa.app.

AMAR ES DÓNDE

ESTIMAR ÉS UN LLOC

sinopsi

El poeta Joan Margarit, Premio Nacional de Poesía en 2008, que acaba de publicar este poemario ha dicho que la poesía y las artes, en general, sirven para combatir "la intemperie moral", y por eso "la cultura no es algo ornamental".
En este último poemario, Margarit ha reunido el trabajo de los últimos tres años, en el que ahonda en la capacidad ''curativa'' de la poesía, que ha desarrollado a lo largo de los años en su obra, Margarit señala que el poema no deja de ser "un instrumento con el mismo efecto que la ciencia, que crea estructuras para no que no pasemos frío ni hambre y que nos curemos de las enfermedades".
A su juicio, "hay una intemperie que no es física, que es moral, que hace referencia a pérdidas y amores, y ante la cual no hay botones como los de una caldera de calefacción, que pulsamos cuando tenemos frío".
Frente a esa intemperie moral "hay pocas cosas que te puedan ayudar; acaso la poesía, la pintura, las bellas artes, la filosofía y, para algunos, la religión. No es gran cosa, pero no tenemos nada más".

fitxa tècnica

títol
AMAR ES DÓNDE
isbn 978-84-9895-225-4
data de publicació 01/02/2015
número d'edicions 1
dades del llibre 115 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano


19,00 €
20,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)
No disponible

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

El poeta Joan Margarit, Premio Nacional de Poesía en 2008, que acaba de publicar este poemario ha dicho que la poesía y las artes, en general, sirven para combatir "la intemperie moral", y por eso "la cultura no es algo ornamental".
En este último poemario, Margarit ha reunido el trabajo de los últimos tres años, en el que ahonda en la capacidad ''curativa'' de la poesía, que ha desarrollado a lo largo de los años en su obra, Margarit señala que el poema no deja de ser "un instrumento con el mismo efecto que la ciencia, que crea estructuras para no que no pasemos frío ni hambre y que nos curemos de las enfermedades".
A su juicio, "hay una intemperie que no es física, que es moral, que hace referencia a pérdidas y amores, y ante la cual no hay botones como los de una caldera de calefacción, que pulsamos cuando tenemos frío".
Frente a esa intemperie moral "hay pocas cosas que te puedan ayudar; acaso la poesía, la pintura, las bellas artes, la filosofía y, para algunos, la religión. No es gran cosa, pero no tenemos nada más".

títol
AMAR ES DÓNDE

isbn 978-84-9895-225-4
data de publicació 01/02/2015
número d'edicions 1
dades del llibre 115 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts