En Josep s’acompleix la promesa feta per Déu a una llarga successió de patriarques entre els quals, tal com remarquen les lectures d’avui, destaquen Abraham i David.
Abraham es va posar en camí, renunciant a la seguretat de casa seva, i esperà contra tota esperança confiant que Déu compliria la seva promesa i, malgrat la seva edat avançada, el faria pare d’una multitud de pobles.
David, malgrat els seus pecats i infidelitats, va rebre la promesa incondicional d’un descendent segons el cor de Déu i d’una dinastia per sempre.
En Josep, com la darrera baula d’una llarga cadena, trobem alguna cosa d’Abraham i de David. Com David, el seu Fill serà més gran que ell mateix, i serà Rei per sempre no pas de l’Israel històric, ans d’una multitud de pobles reunida en el nou Poble de Déu.
Com Abraham, Josep rep de Déu una descendència més enllà de tota expectativa humana, i accepta d’embarcar-se en un camí desconegut, deixant-se portar per la iniciativa de Déu.
Oració col·lecta
Senyor, Déu totpoderós, Vós confiàreu a Sant Josep les primícies del misteri de la salvació; concediu a la vostra Església, per intercessió de l’espòs de Maria, de ser fidel custodi d’aquest misteri i de dur-lo a la seva perfecció.
«Sóc un amant dels antics, un que s’afanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüència, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s’ha après: ¿que no és un goig, això?» A través de l’incansable amor a l’estudi caldrà anar construint l’home noble capaç de governar mitjançant la virtut. Amb un gran escepticisme, però, sobre els polítics: «“Els qui es dediquen a la política avui dia, ¿què tal són?” El Mestre digué: “¡Ai! Gent de poca talla; no cal comptar-hi.”»
Les Analectes de Confuci són un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme —la tradició espiritual central que des de l’antigor ha vertebrat la civilització xinesa—, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit d’irradiació en l’Àsia oriental.
Tot i el seu estil atomitzat, anecdòtic, el·líptic, descontextualitzat, aparentment deixat a l’atzar, les Analectes ens ofereixen, després d’una lectura pausada i reflexiva, una imatge força viva i matisada d’un antic mestre, el seu entorn i el seu ensenyament.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
«Sóc un amant dels antics, un que s’afanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüència, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s’ha après: ¿que no és un goig, això?» A través de l’incansable amor a l’estudi caldrà anar construint l’home noble capaç de governar mitjançant la virtut. Amb un gran escepticisme, però, sobre els polítics: «“Els qui es dediquen a la política avui dia, ¿què tal són?” El Mestre digué: “¡Ai! Gent de poca talla; no cal comptar-hi.”»
Les Analectes de Confuci són un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme —la tradició espiritual central que des de l’antigor ha vertebrat la civilització xinesa—, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit d’irradiació en l’Àsia oriental.
Tot i el seu estil atomitzat, anecdòtic, el·líptic, descontextualitzat, aparentment deixat a l’atzar, les Analectes ens ofereixen, després d’una lectura pausada i reflexiva, una imatge força viva i matisada d’un antic mestre, el seu entorn i el seu ensenyament.
items(0) 0€
.jpg)
