660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

diumenge 16 de juny

Setmana XI durant l'any

Dia Internacional de les Remeses Familiars

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 16 de juny de 2019.

Pr 8,22-31

Rm 5,1-5

Jn 16,12-15

Els textos de les lectures d'avui apunten subtilment en dues direccions, l'íntima relació de les divines persones entre si i l'aposta per la comunió amorosa amb els humans.

La primera presenta la saviesa, descrivint-la enjogassada al costat de Déu creador i deliciosament feliç en la companyia humana. Retrata Jesús?

La segona expressa el paper cabdal de l'Esperit que és el vessament de l'amor de Déu en els nostres cors.

El tercer és un breu fragment dels llargs parlaments del Sant Sopar segons l'evangeli de Joan. Els hem estat llegint aquests darrers dies, amb l'emoció d'un comiat ple a vessar de dons i d'estimació de les tres Persones.

 

Com a reflexió proposo la consideració de tres punts.

Primer, en quina mida en l'eucaristia dominical o diària el centre de l'acció litúrgica és la Santíssima Trinitat.

En segon lloc, de quina manera la vida trinitària pot suggerir-nos la manera de correspondre i ser-li servidors en el món.

En tercer lloc la proposició d'una imatge del contacte diví.

1. Quin sentit particular té la festa d'avui? No és cada eucaristia de cap a cap una festa trinitària?

De fet, en tota eucaristia, des del senyal de la creu inicial fins a la benedicció final, tot el tracte orant i familiar és amb la Santíssima Trinitat, ara adreçant-nos al Pare, o al Fill o a l'Esperit, o ara a les tres persones.

  •     En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant,
  •     Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
  •     Us ho demanem pel vostre fill, nostre Senyor Jesucrist,  que amb Vós viu i regna en unió amb l'Esperit Sant pels segles dels segles, amen.
  •     Que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant.

El senyal de la creu és molt anterior a la festa. Fins i tot és anterior als concilis que van establir la doctrina trinitària de Nicea (325) i Calcedònia (386).  Tertulià, el pare de l'església primitiva (160-220 d.C.) va deixar escrit: "En tots els nostres viatges i moviments, en marxar i en tornar, en calçar-nos, en prendre un bany, a taula, en encendre l'espelma, en anar a dormir, en asseure'ns, en qualsevol de les tasques en què ens ocupem, marquem el front amb el signe de la creu. "

Hi ha constància el segle XI d'haver-se passat del senyal al front al senyal actual als quatre costats del cos.

La referència trinitària de la litúrgia és constant, començant pel mateix baptisme comandat per Jesús a tots els pobles en nom de la Trinitat. Tant és així que va costar molt que s'acceptés una festa especial dedicada a la Santíssima Trinitat. No calia. Era baldera. Potser fins i tot amagaria la plenitud trinitària de cada eucaristia i de tota la vida cristiana. Els segles VII-VIII hi hagué gran controvèrsia. A la fi, el Papa Joan XXII la va instaurar per a tota l'església (any 1334). Ja abans des de la fundació de l'Orde dels trinitaris i dels captius -subratllem en el nom de l'orde la unió de l'oposició extrema, Trinitat i captius- (1198) va donar una empenta popular a la celebració de la festa.

Sant Ignasi tenia una devoció immensa a la Trinitat. Patge de palau reial com havia estat, vivia l'Eucaristia com el moment sublim de tenir audiència personal i familiaritat amb les divines persones. "Déu m'estima més que no pas jo a mi mateix" es deia. Durant la missa atenia, demanava, s'oferia, lloava, gaudia, plorava... Pretenia servir Déu amb una humilitat amorosa absoluta. Preparava la missa molt delicadament i en vivia la resta del dia.

2. Com traduir a la nostra vida la devoció a la Santíssima Trinitat?

St Agustí diu que el millor culte consisteix a imitar el que adores. Creats com som a imatge de Déu, si no cohibim el do rebut i, encara menys, si no el pervertim, cada u de nosaltres pot perllongar l'actuació de Déu en el món.

Valgui una petita comparança. La planta necessita el sol com a font de vida i direcció cap on expandir el seu brancam. Déu Pare. La planta necessita una terra on arrelar i nodrir-se i sostenir-se per a créixer cap al Pare. Jesús és el pa de vida i la roca fonament. La planta necessita aigua que l'entendreixi i impulsi de la terra al cel i del cel al profund de la terra. L'Esperit hoste vivificador.

Cada persona a imatge divina podem ser sol, terra i aigua pels altres. Donadors de vida, suport dels febles i animadors dels temorosos.

3. Imatges trinitàries

Històricament hi ha hagut diferents representacions trinitàries. És d'una finor extrema la icona d'Andrei Rublev, amb els tres pelegrins que inspira el relat de la visita a Abraham amb la profecia d'una descendència immensa.

Joan de la Creu, en la poesia Oh llama de amor viva veu la Trinitat com una carícia, on una mà -el Pare- frega la galta -encarnació del Fill- transmetent ambdós un foc -l'Esperit Sant-.

"¡Oh cauterio suave!

¡Oh regalada llaga!

¡Oh mano blanda! ¡Oh toque delicado

que a vida eterna sabe,

y toda deuda paga!

Matando, muerte en vida la has trocado".

Explica Joan de la Creu que el cauteri, la mà i el toc són en substància el mateix, però que posa tres noms convenients per l'efecte. El cauteri és l'Esperit Sant; la mà, el Pare; el toc, el Fill. Aquesta carícia trinitària l'experimenta l'ànima com un pas de mort a vida, divinament transformada.

Santi Thió, sj.

Text extret de pregaria.cat.

Sants Quiric i Julita

Mare i fill de tres anys, testimonis de la fe a Tars de Cilícia (304).

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

BELLAS DURMIENTES

sinopsi

No las despiertes. En esta espectacular colaboración entre padre e hijo, Stephen King y Owen King nos ofrecen la historia más arriesgada de cuantas han contado hasta ahora: ¿qué pasaría si las mujeres abandonaran este mundo? En un futuro tan real y cercano que podría ser hoy, cuando las mujeres se duermen, brota de su cuerpo una especie de capullo que las aísla del exterior. Si las despiertan, las molestan o tocan el capullo que las envuelve, reaccionan con una violencia extrema. Y durante el sueño se evaden a otro mundo. Los hombres, por su parte, quedan abandonados a sus instintos primarios. La misteriosa Evie, sin embargo, es inmune a esta bendición o castigo del trastorno del sueño. ¿Se trata de una anomalía médica que hay que estudiar? O ¿es un demonio al que hay que liquidar? Una fábula del siglo XXI sobre la posibilidad de un mundo exclusivamente femenino más pacífico y más justo que resulta especialmente relevante hoy en día. Reseña:
«La novela nos aboca a una batalla épica (...) con brillantes incursiones en territorios que el padre de los King puede justamente reclamar como propios: el insomnio, la tensión con que responde a la violencia una sociedad aislada, la propia idea de la propagación de una pandemia... (...): puro King en sus mejores pasajes.»
Enrique de Hériz, El Periódico de Cataluña En los blogs...
«Lo que destaca en esta versión particular es su brillantez. En un futuro tan real y cercano que podría ser hoy, y con una fantasía espectacular, que en todo momento se apoya en la lógica y en la reflexión, los autores convierten la idea de que las mujeres abandonen el mundo para crear otro en un cuento conmovedor, en una aventura emocionante a veces violenta y a veces tierna.»
Blog Todo literatura «La historia en definitiva es una parábola sobre la posibilidad de un mundo exclusivamente femenino, más pacífico y más justo.»
Blog Literatura noticias «Los autores convierten la idea de que las mujeres abandonen el mundo para crear otro en un cuento conmovedor, en una aventura emocionante a veces violenta y a veces tierna.»
Blog Las lecturas de Guillermo «Una historia llena de terror que nos hace pensar y plantearnos muchas cosas, sobre todo, si eres mujer, qué habrías hecho tú si estuvieras en el lugar de las protagonistas y, si eres hombre, cuál habría sido tu manera de intentar solucionar la tragedia.»
Blog El mundo de Naya «La pluma de los autores es exquisita, este par ha sabido mezclar su narrativa de forma magistral.»
Blog Atrapada en unas hojas de papel «La novela es una sátira brutal sobre los hombres, pero también sobre los recortes en servicios sociales o sobre el papel de los medios de comunicación.»
Zenda libros

fitxa tècnica

títol
BELLAS DURMIENTES
isbn 9788466346528
data de publicació 01/03/2019
editorial DEBOLSILLO
col·lecció BEST SELLER
número d'edicions 1
dades del llibre 763 pàg.
dimensions 18,90 x 12,50 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

11,35 €
11,95 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

No las despiertes. En esta espectacular colaboración entre padre e hijo, Stephen King y Owen King nos ofrecen la historia más arriesgada de cuantas han contado hasta ahora: ¿qué pasaría si las mujeres abandonaran este mundo? En un futuro tan real y cercano que podría ser hoy, cuando las mujeres se duermen, brota de su cuerpo una especie de capullo que las aísla del exterior. Si las despiertan, las molestan o tocan el capullo que las envuelve, reaccionan con una violencia extrema. Y durante el sueño se evaden a otro mundo. Los hombres, por su parte, quedan abandonados a sus instintos primarios. La misteriosa Evie, sin embargo, es inmune a esta bendición o castigo del trastorno del sueño. ¿Se trata de una anomalía médica que hay que estudiar? O ¿es un demonio al que hay que liquidar? Una fábula del siglo XXI sobre la posibilidad de un mundo exclusivamente femenino más pacífico y más justo que resulta especialmente relevante hoy en día. Reseña:
«La novela nos aboca a una batalla épica (...) con brillantes incursiones en territorios que el padre de los King puede justamente reclamar como propios: el insomnio, la tensión con que responde a la violencia una sociedad aislada, la propia idea de la propagación de una pandemia... (...): puro King en sus mejores pasajes.»
Enrique de Hériz, El Periódico de Cataluña En los blogs...
«Lo que destaca en esta versión particular es su brillantez. En un futuro tan real y cercano que podría ser hoy, y con una fantasía espectacular, que en todo momento se apoya en la lógica y en la reflexión, los autores convierten la idea de que las mujeres abandonen el mundo para crear otro en un cuento conmovedor, en una aventura emocionante a veces violenta y a veces tierna.»
Blog Todo literatura «La historia en definitiva es una parábola sobre la posibilidad de un mundo exclusivamente femenino, más pacífico y más justo.»
Blog Literatura noticias «Los autores convierten la idea de que las mujeres abandonen el mundo para crear otro en un cuento conmovedor, en una aventura emocionante a veces violenta y a veces tierna.»
Blog Las lecturas de Guillermo «Una historia llena de terror que nos hace pensar y plantearnos muchas cosas, sobre todo, si eres mujer, qué habrías hecho tú si estuvieras en el lugar de las protagonistas y, si eres hombre, cuál habría sido tu manera de intentar solucionar la tragedia.»
Blog El mundo de Naya «La pluma de los autores es exquisita, este par ha sabido mezclar su narrativa de forma magistral.»
Blog Atrapada en unas hojas de papel «La novela es una sátira brutal sobre los hombres, pero también sobre los recortes en servicios sociales o sobre el papel de los medios de comunicación.»
Zenda libros

títol
BELLAS DURMIENTES

isbn 9788466346528
data de publicació 01/03/2019
editorial DEBOLSILLO
col·lecció BEST SELLER
número d'edicions 1
dades del llibre 763 pàg.
dimensions 18,90 x 12,50 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts