Casaldàliga: 90 anys

Exposició fotogràfica

tancar

diumenge 25 de febrer

Setmana II de Quaresma

Afegeix el santoral al teu calendari 

25/02/2018 - Segon diumenge - Quaresma

Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18
Rm 8,31b-34
Mc 9,2-10

TRANSFIGURAT, DESFIGURAT 

1. Silencis i esbufecs
Així havia de ser aquella pujada al Tabor. Potser Pere, el més gran d’edat, seguiria endarrerit el pas ferm i constant dels seus companys més joves. Jesús, empès per la “mística” de la muntanya, potser aniria més silenciós, concentrat, com si preveiés que “alguna cosa” l’esperava dalt de la muntanya. I, recordant la meva personal pujada al Tabor fa uns anys, tots ells caminarien ben aixoplugats d’un aire mediterrani, acollidor, perfumat. En una paraula: el marc ideal perquè la vida quotidiana es veiés alterada seriosament per les “coses” que Déu té preparades, quan vol dir-nos alguna cosa...

Els tres sinòptics ens expliquen aquesta pàgina tan “especial” de la vida de Jesús, senyal inequívoc de la seva transcendència. I sant Pere, en la seva carta, recorda aquell dia com una experiència única, diferent, inesperada. Ell tingué, com sempre, el seu protagonisme, “marcant la diferència”, com diu el tòpic. Però crec que ens posem al seu costat quan recordem la seva frase espontània: “Que bé, que hi estem aquí dalt!” I tant! Veure el seu Mestre, el seu estimat Mestre, amb un tast del que significa la gloria de Déu, la seva transcendència. O veure’s, atemorit, enmig del núvol, símbol de la presència de Déu enmig del seu poble, i tot allò concentrat en la figura del seu Jesús, havia de ser un impacte extraordinari. Penso que tots hauríem dit el mateix: què bé que hi estem aquí dalt! Estaven veient anticipadament una escletxa de la resurrecció de Jesús. I això són paraules majors...

2. La llum de la Transfiguració
La vida cristiana és tot un camí, amb moments macos i lluminosos, i altres més foscos i problemàtics. La nostra quotidianitat és una successió de moments clars i moments més foscos, com el salt que en el joc d’escacs sempre fa el cavall: del blanc al negre, del negre al blanc. I així anem avançant. Ara jesús viu una experiència única: se sent estimat pel Pare, se sent aixoplugat i confirmat per aquelles dues figures mítiques del Poble de Déu, el Moisès de la Llei i l’Elies dels Profetes. Ell mateix és l’acompliment d’aquesta missió. I tot envoltat d’una llum que el feia diferent. M’agrada que Marc hagi dit que l’aspecte del vestit de Jesús era tant blanc que cap tintorer hagués pogut igualar aquella netedat. Una imatge casolana, que ens evoca la nostra vida ordinària sublimada, la vida normal viscuda d’una manera excepcional.

I és que Jesús va a Jerusalem, on es trobarà amb una oposició violenta i constant que el portarà fins a una altra muntanya (el Calvari), tètrica i dolorosa fins a la mort. I a la creu viurà una desfiguració total: de la seva persona, de la seva missió, de la seva projecció futura. Tot desfigurat, tot anorreat, tot esmicolat. Això em fa pensar que la llum de la força de Déu, de l’Esperit de Déu NO ELIMINA LA PROVA, PERÒ LA IL·LUMINA. No suprimeix el dolor, però ens fa treure de nosaltres una força que ens fa ressuscitar i seguir caminant. Amb els ulls fits en ell. Jesús és “el Fill”, però no serà mai “el fill de l’amo”, que té connotacions negatives, de privilegis excloents. Per això és el nostre model i referent.

3. “Escoltem-lo!
Aquella experiència única ens queda lluny en el temps i en l’ambient privilegiat que va viure aquell petit grup de seguidors de Jesús. El que no ens queda tan lluny és aquella recomanació de la veu de Déu: “Escolteu-lo!” Si l’escoltem, ens anirem “configurant” amb ell. Segur que ens esperen possibles desfiguracions, però també transfiguracions. Haurem de pujar Tabors, esbufegant, convençuts que sempre hi haurà la “sorpresa” que el Pare ens té reservada, i que ens permetrà seguir caminant al costat de Jesús...

Francesc Roma, sj.

Text extret de pregaria.cat

Beat Ciríac Sancha
Beat Ciríac Sancha

Arquebisbe de València (1892-1898) i després de Toledo.

BÍBLIA DE LA COMUNITAT - BCI-BCI - CPL-9788498058062

BÍBLIA DE LA COMUNITAT - BCI

sinopsi

La tasca de divulgar la paraula de Déu és una de les més necessàries en l’Església del nostre temps. La Bíblia és un tresor de saviesa divina i humana, viva expressió del designi de salvació del Déu misericordiós que ha salvat la humanitat en i per Jesucrist. La Bíblia demana el compromís de tots els qui creiem en Jesús, Messies i Senyor, per tal que les riqueses de la Paraula siguin conegudes i estimades. Així ho fem en cada celebració litúrgica, però també cada vegada que en el secret del propi cor o en el caliu de la comunitat preguem amb la Paraula i la portem a la vida. El Concili Vaticà II equipara la Paraula al Cos del Senyor en la Constitució Dogmàtica Dei Verbum, on es llegeix: «L’Església ha venerat sempre les divines Escriptures com també ha venerat el cos mateix del Senyor. Per això especialment en la sagrada litúrgia, no deixa mai de prendre el pa de vida de la taula, de nodrir-se’n i de distribuir-lo als fidels, tant el pa de la paraula de Déu com el cos de Crist» (núm. 21). Aquesta presència de la Paraula té un caràcter sacramental, de manera que el misteri de la salvació està com inserit dins l’Evangeli del Senyor. Com diu el papa Francesc en l’Exhortació Evangelii Gaudium, «l’Evangeli, on brilla gloriosa la creu de Crist, invita insistentment a l’alegria» (núm. 5). La centralitat de la Paraula en la vida de l’Església ha de tenir una aplicació concreta en les nostres esglésies, si realment volem significar que la Bíblia conté la paraula de Déu, i per això mereix una gran veneració. En aquesta línia, en l’Exhortació postsinodalVerbum Domini el papa Benet XVI va escriure: «Els Pares sinodals suggereixen que en les esglésies es destini un lloc de relleu on es col·loqui la Sagrada Escriptura també fora de la celebració. En efecte, cal que el llibre que conté la paraula de Déu tingui un lloc visible i d’honor en el temple cristià» (núm. 68). Voldríem recollir aquest preciós suggeriment del Sínode de la Paraula. Per això, presentem una nova edició bíblica en format major, prologada per l’Arquebisbe de Tarragona i President de la CET, ornamentada estèticament per la intervenció de l’artista Perico Pastor, el qual ha dut a terme el disseny de la coberta i 21 làmines a tot color amb sengles escenes rellevants de l’Escriptura. El text bíblic de la nova edició és el propi de la dotzena edició de la BCI (que inclou una revisió del Nou Testament i dels Salms, feta segons els criteris establerts per la Santa Seu) i fou aprovat el 26 de setembre de 2007 per la Conferència Episcopal Espanyola. Un apèndix de citacions bíbliques corresponents a les lectures i salms de tots i cadascun dels dies de l’any contribueix a fer més útil l’edició que us presentem. Hem donat a aquesta nova edició bíblica el nom de «Bíblia de la Comunitat» (#BCom). L’oferim, en primer lloc, a totes les esglésies, grans o petites, de les nostres diòcesis perquè pugui ser col·locada en un lloc d’honor de l’espai sacre. Però, en un temps eclesial assenyalat pels dos Sínodes de la Família (2014 i 2015), també l’oferim a les llars que desitgin entronitzar la paraula de Déu i fer-ne un punt de referència de la pregària i la convivència familiars. D’altra banda, aquest any, 2015, es compleixen cinquanta anys de la proclamació de la Dei Verbum, i pensem que l’entronització de la Bíblia en la comunitat eclesial o en la comunitat familiar, és un gest important que reforça la devoció de tot el poble de Déu a la Paraula.

 

fitxa tècnica

títol
BÍBLIA DE LA COMUNITAT - BCI
autor
BCI - CPL
isbn 9788498058062
data de publicació 11/05/2015
número d'edicions 1
dades del llibre 1492 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Catalán


57,00 €
60,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts* 

*Comandes +50€.

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

els més venuts