Horari Sant Jordi:
de 9 a 20

tancar

divendres 23 d'abril

Setmana III de Pasqua

Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

Sant Jordi

HISTÒRIA DE LA DIADA

350: El màrtir Jordi, anomenat pels orientals “el gran màrtir”, ja gaudeix d’una gran veneració en el seu sepulcre a Lidda (Palestina), sepulcre que el sultà Saladí arrasarà al segle XII. La tradició ens parla que era de Capadòcia (actual Turquia) i que devia morir en la persecució de Deci (249-251) o de Dioclecià (300-304). 

Segle V: El Decret Gelasià (índex de llibres prohibits) qualifica d’apòcrifa la “Passio sancti Georgii”: nascut a la Capadòcia (actual Turquia) fou instruït per sa mare en el cristianisme i hauria tingut la gosadia de destruir els ídols i matar-ne els seus sacerdots. Soldat i tribú de l’exèrcit imperial, s’enfrontà a Deci (249-251) -o a Dioclecià (300-304)- que el va fer torturar i decapità.

600: La seva popularitat, que ja s’ha estès per tot l’Orient, també ho fa per l’Occident, a través de la passió breu (amb el rei Dadià)

Segle VII: El papa Lleó II (682-683) li dedica una basílica en el Velabro.

Edat Mitjana: Els croats veuen en ell un model de cavaller cristià. I una sèrie d’ordes religiosos, militars i de cavalleria el tindran per patró:

1190: l’Orde Teutònica alemanya fundat a Terra Santa,

Segle XII: el de Calatrava creat a Castella,

1201: el de Sant Jordi d’Alfama,

1348: el de Garrotera anglesa fundat per Eduard III,

Segle XIV: el de Sant Jordi de Rougemont creat a la Borgonya,

1464: el de Sant Jordi del Sacre Imperi fundat per l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Frederic III d’Àustria,

Segle XVIII: els Ordes de Sant Jordi de Baviera o de Rússia.

1907: del moviment escolta, creat per Robert Baden-Powell.

1222: El rei Enric III el proclama patró d’Anglaterra. Ho serà també de: Catalunya i Aragó, Armènia, Baviera, Canadà, Capadòcia, Grècia, Hannover, Lituània, Malta, Palestina, Portugal, Rússia, Saxònia, Sèrbia, Tirol; i un país –Geòrgia- porta el seu nom.

Edat Mitjana, final: Comença a propagar-se la imatge del cavaller ferint el drac (defensor de tot el poble); imatge que correspon a uns trenta altres sants.

1456, abril 17: Les Corts Catalanes reunides al claustre de la Catedral de Barcelona el nomenen patró de Catalunya; i el 1462 el reafirmen definitivament.

1459: Les Corts catalanes decreten festa del 23 d’abril, dia de Sant Jordi.

1667: El Papa Climent IX declara el dia de Sant Jordi festivitat a tot Catalunya.

1727: Es tornen a obrir les portes de la Generalitat per tal de celebrar la diada de Sant Jordi.

Col·lecta: Glorifiquem, Senyor, el vostre poder i us demanem humilment que, així com sant Jordi va ser imitador de la passió de Crist, sigui també protector de la nostra feblesa. Per nostre Senyor Jesucrist...

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

 

CARTES A L'ANNA MURIÀ

sinopsi

El 23 de gener de 1939, el bibliobús s'emporta de Barcelona un grup d'escriptors vinculats a la Institució de les Lletres Catalanes. Entre ells hi ha Mercè Rodoreda i Armand Obiols; al camió que ve darrere, entre una desena d'escriptors protegits pel Govern de la Generalitat, Anna Murià. A l'abril són una trentena de refugiats en un château al nord de París on l'exili és un dol i una renaixença. Per a Rodoreda i Murià, és el lloc de la trobada amb el gran amor que determinarà les seves vides.
Quan França entra en guerra, Murià i Bartra decideixen embarcar cap a les Antilles, Rodoreda i Obiols es queden a París. Els sis anys que els esperen no deixen pedra sobre pedra. Vincles, anhels, necessitats, no hi ha res que el perill no trastoqui. El lligam que uneix els amants és fet de complicitats i traïcions; d'aquesta enorme prova de resistència es nodrirà tota l'obra de Mercè Rodoreda, escrita a l'exili des de París i Ginebra.

fitxa tècnica

títol
CARTES A L'ANNA MURIÀ
isbn 9788473292979
data de publicació 01/02/2021
editorial CLUB EDITOR
col·lecció FORA DE COL.LECCIÓ
número d'edicions 1
dades del llibre 128 pàg.
dimensions 21,00 x 13,50 cm
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

15,26 €
16,95 €
(Estalviï's 10% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)

Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

El 23 de gener de 1939, el bibliobús s'emporta de Barcelona un grup d'escriptors vinculats a la Institució de les Lletres Catalanes. Entre ells hi ha Mercè Rodoreda i Armand Obiols; al camió que ve darrere, entre una desena d'escriptors protegits pel Govern de la Generalitat, Anna Murià. A l'abril són una trentena de refugiats en un château al nord de París on l'exili és un dol i una renaixença. Per a Rodoreda i Murià, és el lloc de la trobada amb el gran amor que determinarà les seves vides.
Quan França entra en guerra, Murià i Bartra decideixen embarcar cap a les Antilles, Rodoreda i Obiols es queden a París. Els sis anys que els esperen no deixen pedra sobre pedra. Vincles, anhels, necessitats, no hi ha res que el perill no trastoqui. El lligam que uneix els amants és fet de complicitats i traïcions; d'aquesta enorme prova de resistència es nodrirà tota l'obra de Mercè Rodoreda, escrita a l'exili des de París i Ginebra.

títol
CARTES A L'ANNA MURIÀ

isbn 9788473292979
data de publicació 01/02/2021
editorial CLUB EDITOR
col·lecció FORA DE COL.LECCIÓ
número d'edicions 1
dades del llibre 128 pàg.
dimensions 21,00 x 13,50 cm
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts