Nou horari de la botiga: 
10:30-13:30 i 16 a 19 h

tancar

diumenge 5 de juliol

Setmana XIV durant l'any

Sant Miquel dels Sants

Vigatà que es féu trinitari descalç a Pamplona fins que el van nomenar superior de Valladolid, on moriria de tifus (1625).

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

CARTES DE GUERRA I D'EXILI (1934-1960)

sinopsi

En un moment en què els epistolaris es valoren d’una manera particular i se n’editen amb profusió, la publicació de Cartes de guerra i d’exili (1934-1960), de Mercè Rodoreda, resulta molt destacable, atès que es tracta de la correspondència d’una de les autores més valorades de la literatura catalana; per mitjà de les cartes podem, no solament seguir de prop una vida ben bé de novel·lista, sinó, també, la dels seus corresponsals, Carles Pi-Sunyer, Armand Obiols… En el primer apartat, presidit per la Segona Guerra Mundial, s’hi emmiralla un temps de fonda soledat, en què la correspondència resulta un article de primera necessitat, que propicia confessions. Uns anys difícils, d’angoixa i de precarietat per a Rodoreda, que representen una dura i profunda experiència de la vida que la marcarà per sempre, com a dona i també com a escriptora; tal com les cartes demostren tota la seva producció n’és deutora, des de Vint-i-dos contes (1958) fins a Quanta, quanta guerra… (1980), amb un relleu especial de La plaça del Diamant (1962), la gran novel·la de l’exili. I és que, un cop acabada la guerra, a París, primer, i a Ginebra, després, Rodoreda pot seguir els corrents literaris i artístics del moment, ella, també, una pintora ben actual, admiradora de Picasso i Miró, com la correspondència reflecteix. A partir de llavors, sobretot, Rodoreda pot iniciar la seva carrera literària definitiva, l’obra de plena maduresa. L’exili, en un cert sentit, s’acaba i, aleshores, es pot bolcar, finalment, en l’escriptura, la seva vocació més profunda, amb uns resultats espectaculars que la convertiran en la novel·lista més traduïda de la literatura catalana. En definitiva, les cartes resulten una font d’informació privilegiada, la qual cosa palesa el gran interès que tenen, sense oblidar l’estil ben original de Rodoreda, la marca dels grans escriptors, un atractiu més de la lectura de Cartes de guerra i d’exili.

fitxa tècnica

títol
CARTES DE GUERRA I D'EXILI (1934-1960)
isbn 9788493823085
data de publicació 01/06/2017
col·lecció FORA DE COL.LECCIÓ
número d'edicions 1
dades del llibre 384 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

23,75 €
25,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

- Els enviaments es realitzen amb normalitat, excepte si hi ha restriccions d'accès a la zona d'entrega.*

*Si està disponible.

Enviament gratuït: comandes +50€ (Només Espanya Península i Illes Balears).

-O podrà recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

En un moment en què els epistolaris es valoren d’una manera particular i se n’editen amb profusió, la publicació de Cartes de guerra i d’exili (1934-1960), de Mercè Rodoreda, resulta molt destacable, atès que es tracta de la correspondència d’una de les autores més valorades de la literatura catalana; per mitjà de les cartes podem, no solament seguir de prop una vida ben bé de novel·lista, sinó, també, la dels seus corresponsals, Carles Pi-Sunyer, Armand Obiols… En el primer apartat, presidit per la Segona Guerra Mundial, s’hi emmiralla un temps de fonda soledat, en què la correspondència resulta un article de primera necessitat, que propicia confessions. Uns anys difícils, d’angoixa i de precarietat per a Rodoreda, que representen una dura i profunda experiència de la vida que la marcarà per sempre, com a dona i també com a escriptora; tal com les cartes demostren tota la seva producció n’és deutora, des de Vint-i-dos contes (1958) fins a Quanta, quanta guerra… (1980), amb un relleu especial de La plaça del Diamant (1962), la gran novel·la de l’exili. I és que, un cop acabada la guerra, a París, primer, i a Ginebra, després, Rodoreda pot seguir els corrents literaris i artístics del moment, ella, també, una pintora ben actual, admiradora de Picasso i Miró, com la correspondència reflecteix. A partir de llavors, sobretot, Rodoreda pot iniciar la seva carrera literària definitiva, l’obra de plena maduresa. L’exili, en un cert sentit, s’acaba i, aleshores, es pot bolcar, finalment, en l’escriptura, la seva vocació més profunda, amb uns resultats espectaculars que la convertiran en la novel·lista més traduïda de la literatura catalana. En definitiva, les cartes resulten una font d’informació privilegiada, la qual cosa palesa el gran interès que tenen, sense oblidar l’estil ben original de Rodoreda, la marca dels grans escriptors, un atractiu més de la lectura de Cartes de guerra i d’exili.

títol
CARTES DE GUERRA I D'EXILI (1934-1960)

isbn 9788493823085
data de publicació 01/06/2017
col·lecció FORA DE COL.LECCIÓ
número d'edicions 1
dades del llibre 384 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts