Memòria lliure al bisbat de Sant Feliu de Llobregat
Santa Paula Montal i Fornés (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889), pertany a l’estol de fundadors i fundadores que al segle XIX honoren l’Església a Catalunya. ‘La nova santa pertany a aquest grup de fundadores d’instituts religiosos que en segle XIX van fer front a les moltes necessitats que es presentaren’ (De les paraules del Papa Joan Pau II en l’esdeveniment de la seva canonització a Roma).
Oració col·lecta
Oh Déu, grandesa dels humils, que heu elegit Santa Paula, verge, perquè, de paraula i d’obra, testimoniés el vostre amor salvador a la família i a la societat, mitjançant la promoció integral de la dona i l’educació cristiana dels infants i dels joves; feu que, per la seva intercessió i amb el seu exemple, seguim Crist Mestre i arribem amb goig al cel.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
1967. En Buenos Aires aparece la novela de un escritor colombiano de cuarenta años. No queda hoy lengua literaria a la que no haya sido traducida. "Cien años de soledad" no sólo cautiva a los lectores de cualquier condición: su impulso poderoso ha levantado las letras castellanas de todo un continente. Desvelar la magia de su prosa, acotar las arenas movedizas de su particular quehacer literario son tareas tan imposibles como dañinas; sí agradecerá el lector, en cambio, la aclaración de ciertas alusiones, la comprobación de la densidad que subyace a un texto aparentemente diáfano. No nos engañemos: son millones las páginas que han engendrado las de la novela, pero ante ella al lector no le queda otra actitud que la misma lectura devoradora y deslumbrada del último de los Aurelianos.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
1967. En Buenos Aires aparece la novela de un escritor colombiano de cuarenta años. No queda hoy lengua literaria a la que no haya sido traducida. "Cien años de soledad" no sólo cautiva a los lectores de cualquier condición: su impulso poderoso ha levantado las letras castellanas de todo un continente. Desvelar la magia de su prosa, acotar las arenas movedizas de su particular quehacer literario son tareas tan imposibles como dañinas; sí agradecerá el lector, en cambio, la aclaración de ciertas alusiones, la comprobación de la densidad que subyace a un texto aparentemente diáfano. No nos engañemos: son millones las páginas que han engendrado las de la novela, pero ante ella al lector no le queda otra actitud que la misma lectura devoradora y deslumbrada del último de los Aurelianos.