Afegeix el santoral al teu calendari 
Homilia diumenge 17 de febrer de 2019.
Jr 17,5-8
1 Co 15,12.16-20
Lc 6,17.20-26
El Regne de Déu
“El Regne de Déu és per a vosaltres”. Què és el Regne de Déu? El Regne de Déu no és un premi de consolació per a aquells que ho passen malament! El Regne de Déu no és aconseguir un ajustat equilibri entre el dolor d’aquest món i el goig i felicitat de l’altre. El Regne de Déu no és una mera promesa, que no es realitzarà fins al món futur.
El Regne de Déu és quelcom present. El Regne de Déu és el projecte de Déu per a la humanitat, és el desig de Déu de felicitat per a tothom, i especialment per als que ho estan passant malament.
El Regne de Déu és ja present entre nosaltres. Jesús mateix ho va dir en algunes ocasions, el Regne de Déu és entre vosaltres, és dintre de vosaltres. El Regne de Déu és el mateix Jesús, que entre nosaltres, realitza el projecte, el desig de Déu. La vinguda de Jesús és Regne de Déu. Ell el va començar a realitzar.
Cap al Regne de Déu
El Regne de Déu no és un estat. sinó un procés; no és una situació, sinó un dinamisme; no és una pura promesa, sinó un compromís. És el projecte al que Déu s’hi ha compromès i, per això, ens va enviar el seu Fill, Jesús de Natzaret, que el va anar realitzant. I Jesús ens ha comunicat el seu Esperit, perquè mogui els nostres cors a seguir col·laborant-hi. El Regne de Déu és la tasca dels seguidors de Jesús. Jesús va dirigir la seva mirada bondadosa, el seu cor obert i el seu gest acollidor als pobres, als qui ploraven, als famolencs i als menyspreats.
Feliços vosaltres...Ai de vosaltres!
Amb Jesús, els pobres, els qui ploren, els famolencs, els menyspreats estan d’enhorabona, són benaurats, són feliços, perquè el projecte de Déu va dirigit en benefici d’ells. Aquesta és la Bona Notícia!
I l’evangelista Lluc vol reblar aquesta bona notícia, a tots aquests, amb un dur advertiment als qui es situen al marge del projecte de Déu; es més, l’ obstaculitzen, quedant-se en la soledat i l’engany dels seus diners, amb la rialla buida i superficial del seu benestar individualista, amb el fred plaer del seu estómac saciat, i amb l’afalac dels seus, sovint interessats, admiradors.
Conversió i compromís
Però sempre hi ha, per a tots aquests, la possibilitat d’ entrar a la dinàmica del Regne de Déu, sempre hi la possibilitat de col·laborar al projecte del Regne, de convertir-se al Regne de Déu anunciat per Jesús.
Sempre hi ha aquesta possibilitat, per a tots aquells que tenen sobrats recursos, si viuen austerament per ajudar a poder fer que els pobres ho siguin menys i tinguin els suficients recursos. Sempre hi ha aquesta possibilitat per a tots aquells que viuen contents i eufòrics per la seva bona sort, si es solidaritzen amb els qui ploren, perquè se sentin confortats. Sempre hi ha aquesta possibilitat per als qui se senten ben satisfets i saciats, si amb la seva sobrietat poden ajudar a satisfer la fam d’altres. Sempre hi ha aquesta possibilitat per als qui viuen afalagats per la bona fama i prestigi, si es mouen per defensar i promoure la dignitat dels marginats, menyspreats i rebutjats pel motiu que sigui.
Nosaltres portem dins nostre l’Esperit de Jesús Ressuscitat, sigui la que sigui la situació en la que ens trobem. I l’Esperit de Jesús ens empeny a fer Regne de Déu, benaurança i felicitat al nostre món. La Paraula que hem escoltat i l’aliment i beguda que prendrem ens hi compromet. El pa i el vi de l’eucaristia són aliment i beguda de solidaritat. És Jesús mateix! És Regne de Déu!
Francesc Xicoy, sj.
Text extret de pregaria.cat.
Set florentins seglars, es van posar d’acord per fer vida eremítica i dedicar-se a la predicació, com a Servents de la Mare de Déu (Servites). Van saber harmonitzar dos espais simbòlics: la ciutat (Florència), on s’ha de lluitar més per la solidaritat i la pobresa; i la muntanya (Mont Senario), on sembla més fàcil trobar-se en la contemplació necessària per a l’experiència de comunió fraterna. La data d’avui correspon a la de la mort d’un dels set, Aleix Falconieri (1310).
Nacido en Antioquía entre los años 344 y 354, y consagrado obispo de Constantinopla en el 398, san Juan Crisóstomo está considerado como el más grande de los Padres de la Iglesia en el antiguo Oriente cristiano. Su amplio legado literario aventaja en mucho a cualquier otro escritor de lengua griega. La mayor parte de sus obras constituye un esclarecimiento de la Sagrada Escritura en forma de homilías exegéticas y sermones, aunque conservamos también diversos tratados, catequesis y cartas salidas de su pluma. No es extraño, pues, que el gran predicador del Oriente cristiano se detuviera a explicar el libro fundamental de la oración cristiana, como era el Salterio.
Normalmente el Crisóstomo desarrolla cada una de las estrofas de los Salmos, por lo que la extensión de estos comentarios adquiere muy distintas dimensiones. Entremezcla con brillantez los comentarios del texto desde una perspectiva dogmática, con consideraciones prácticas y morales llenas de fuerza y exigencia, tratando de animar a los fieles a salir de la mediocridad y a tomar el camino de la verdadera conversión. Con este objeto se prodiga en toda clase de recursos para llegar al oyente, entretenerle, captar su atención y persuadirlo a la práctica de la virtud. Toda la enseñanza que imparte el Crisóstomo gravita alrededor del texto sagrado. Es su libro de cabecera, su principal y más frecuente alimento intelectual y espiritual. Conoce la Biblia por experiencia propia, la explica, la comenta y recomienda continuamente su lectura.
La obra, debido a su extensión, se publica en dos volúmenes. En este primero aparecen los comentarios a los Salmos 4-42, 41 y 43-49, y en el segundo los correspondientes a los Salmos 108-117 y 119-150.
La presente traducción es la primera edición íntegra de la obra que se publica en lengua castellana.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
Nacido en Antioquía entre los años 344 y 354, y consagrado obispo de Constantinopla en el 398, san Juan Crisóstomo está considerado como el más grande de los Padres de la Iglesia en el antiguo Oriente cristiano. Su amplio legado literario aventaja en mucho a cualquier otro escritor de lengua griega. La mayor parte de sus obras constituye un esclarecimiento de la Sagrada Escritura en forma de homilías exegéticas y sermones, aunque conservamos también diversos tratados, catequesis y cartas salidas de su pluma. No es extraño, pues, que el gran predicador del Oriente cristiano se detuviera a explicar el libro fundamental de la oración cristiana, como era el Salterio.
Normalmente el Crisóstomo desarrolla cada una de las estrofas de los Salmos, por lo que la extensión de estos comentarios adquiere muy distintas dimensiones. Entremezcla con brillantez los comentarios del texto desde una perspectiva dogmática, con consideraciones prácticas y morales llenas de fuerza y exigencia, tratando de animar a los fieles a salir de la mediocridad y a tomar el camino de la verdadera conversión. Con este objeto se prodiga en toda clase de recursos para llegar al oyente, entretenerle, captar su atención y persuadirlo a la práctica de la virtud. Toda la enseñanza que imparte el Crisóstomo gravita alrededor del texto sagrado. Es su libro de cabecera, su principal y más frecuente alimento intelectual y espiritual. Conoce la Biblia por experiencia propia, la explica, la comenta y recomienda continuamente su lectura.
La obra, debido a su extensión, se publica en dos volúmenes. En este primero aparecen los comentarios a los Salmos 4-42, 41 y 43-49, y en el segundo los correspondientes a los Salmos 108-117 y 119-150.
La presente traducción es la primera edición íntegra de la obra que se publica en lengua castellana.
items(0) 0€
.jpg)
660 671 515