660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

 

tancar

diumenge 18 d'agost

Setmana XX durant l'any

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 18 d'agost de 2019.

(Lluc 12,49-57)

1. L’evangeli d’avui és d’aquells que, en un primer moment, ens deixa desconcertats. Sempre diem que Jesús és benèvol i humil de cor, que vol la pau, que vol la unió, que vol que tots siguem germans.
I avui, Ell mateix ens assegura que ha vingut a calar foc i a portar la divisió. I amb quina força ho diu! Amb apassionament, diríem.
Com entenc jo aquestes paraules de Jesús? Quan les escolto, sento també néixer divisió dintre del meu cor? Com reacciono?

2. Evidentment, Jesús desitja que els homes siguem capaços de viure en pau, sentint-nos germans. Precisament per aconseguir tot això, Ell va donar la vida i ens va deixar el manament d’estimar-nos els uns als altres.
Però no confonguem les coses: hi pot haver una pau i una unió falses, no volgudes per Jesús. Ell no vol una pau mandrosa: la pau dels qui s’instal·len en la vida còmoda de la mediocritat. Jesús no vol una pau que sigui fruit de l’evasió de responsabilitats.
Si, per evitar-nos problemes i complicacions, no protestéssim contra la mentida, contra l’abús dels dèbils, contra la injustícia, llavors, tal vegada no crearíem crispacions. Potser no.
Però sols seria una pau i unió aparents, falses. Certament no seria la pau i la unió que vol Jesús, l’única que és sòlida, ferma, autèntica: l’única capaç de construir un món solidari, el Regne de Déu.
M’esforço per construir aquesta pau? O prefereixo callar per evitar-me complicacions?
Si fos així, no ens queixem perquè els governants, o qui sigui, contemplen passivament el que passa en tants llocs de la nostra societat i del nostre món. Nosaltres, estaríem fent el mateix.
Hem de reconèixer que, sovint, som bastant incoherents. Nosaltres parlem molt, però potser en la pràctica, sols aspirem a un cristianisme «light», que s’evadeix de prendre compromisos. Però això no soluciona res.

3. No és això el que vol Jesús. Ell ens ha dit, d’una manera molt gràfica, que dins d’una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: «Tres contra dos i dos contra tres».
Vol que entenguem que construir la seva pau, és a dir, acceptar l’evangeli amb totes les seves conseqüències, té un preu.
Si, seguint l’evangeli, jo prenc certes decisions, pot passar que no hi estiguin d’acord algunes de les persones que m’envolten. I llavors, es podrà crear a prop meu un clima hostil, poc amistós.
Això pot passar, per exemple, si rebutjo de participar en un negoci «brut», o si em poso al costat d’una persona que es tractada injustament. O, també, si dono gratuïtament una part del meu temps, o si renuncio a la venjança, o em nego a avortar… Em diran que sóc estúpid, babau…
Però és aquesta l’actitud que ens demana Jesús: no que siguem violents o destructors, sinó que defensem els valors de l’evangeli. I que ho fem amb tanta fermesa, que no ens fem enrere, encara que hi hagi prop nostre persones que no ho entenguin.
Sé cristià és acceptar que el valor màxim de la vida, aquell que està per damunt de tots, és Jesús, el seu Evangeli.
És aquest el meu estil de viure? És aquesta la meva fermesa? Quin és, per a mi, el valor màxim, aquell que tinc per irrenunciable?

4. Finalment, Jesús també ens ha dit que venia «a calar foc a la terra».
El foc, a la Bíblia, és un dels signes de Déu. És aquest foc el que Jesús ve a propagar: el foc de Déu.
No és un foc destructor com aquell que crema boscos, sinó un foc purificador que neix de l’amor que ens té.
A través de la Paraula de Jesús i del seu Esperit, es va destruint el mal que hi ha en nosaltres i es van purificant els nostres cors.
I un cor purificat, és un cor que estima. I és també l’únic capaç de viure i d’irradiar la pau de Jesús: la vertadera pau.
Preguntem-nos si deixem obrar el Senyor en el nostre cor: si ens deixem purificar pel seu foc. Com canviaríem!
Reflexionem-hi.

Durant els mesos de juliol, agost i setembre us oferim els punts de reflexió del P. Lluís Armengol i Bernils (Terrassa, 1924 - Sant Cugat del Vallès, 2007), publicats al llibre "El pa de la Paraula nº 5. Diumenges i festius. Cicle C."  Editorial Claret, 2006

Beat Nicolau Factor

Franciscà, fill de València (1520-1583), els seus superiors no el deixen anar a Missions, i elegeix santificar-se en la vida de cada dia.

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

DE LA SALVACIÓN A UN PROYECTO DE SENTIDO

POR UNA CRISTOLOGÍA ACTUAL

sinopsi

La salvación no está referida simplemente al más allá, sino que se traduce en el más acá de la historia. Genera un proyecto de vida con sentido. El autor busca mostrarlo a partir de Jesús. Se parte de su vocación; de la evolución y aprendizaje que hace en la vida; de su progresiva humanización, que es la otra cara de su filiación divina; de su crecimiento en santidad y en conocimiento.
La cristología es la referencia antropológica por antonomasia para los cristianos. Jesús no fue un superhombre, sino que asumió plenamente la constitución humana, con todo lo que lleva de no saber, de opciones y decisiones inseguras, de fe en Dios en medio de las pruebas. Desde ahí, se muestran los valores humanos por los que vivió, luchó y murió, así como la respuesta homicida de la sociedad y de la religión, representadas por sus líderes que, al final, arrastraron al pueblo. La cruz es la última expresión de la impotencia humana, de la lucha por otra religión y sociedad posibles y de la presencia de Dios en su vida y muerte. Su filiación divina se comunica plenamente desde la cruz y se confirma con la resurrección.
La instauración del Reino de Dios culmina así la resurrección, que implica un corte y un cambio de época para Israel y en la historia de las religiones. La vida de Jesús es la clave de sentido para la resurrección. Desde ahí es posible una cristología que sea un proyecto de vida para el hombre de hoy.

fitxa tècnica

títol
DE LA SALVACIÓN A UN PROYECTO DE SENTIDO
isbn 9788433026156
data de publicació 22/01/2012
número d'edicions 1
dades del llibre 418 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano


25,65 €
27,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

La salvación no está referida simplemente al más allá, sino que se traduce en el más acá de la historia. Genera un proyecto de vida con sentido. El autor busca mostrarlo a partir de Jesús. Se parte de su vocación; de la evolución y aprendizaje que hace en la vida; de su progresiva humanización, que es la otra cara de su filiación divina; de su crecimiento en santidad y en conocimiento.
La cristología es la referencia antropológica por antonomasia para los cristianos. Jesús no fue un superhombre, sino que asumió plenamente la constitución humana, con todo lo que lleva de no saber, de opciones y decisiones inseguras, de fe en Dios en medio de las pruebas. Desde ahí, se muestran los valores humanos por los que vivió, luchó y murió, así como la respuesta homicida de la sociedad y de la religión, representadas por sus líderes que, al final, arrastraron al pueblo. La cruz es la última expresión de la impotencia humana, de la lucha por otra religión y sociedad posibles y de la presencia de Dios en su vida y muerte. Su filiación divina se comunica plenamente desde la cruz y se confirma con la resurrección.
La instauración del Reino de Dios culmina así la resurrección, que implica un corte y un cambio de época para Israel y en la historia de las religiones. La vida de Jesús es la clave de sentido para la resurrección. Desde ahí es posible una cristología que sea un proyecto de vida para el hombre de hoy.

títol
DE LA SALVACIÓN A UN PROYECTO DE SENTIDO

isbn 9788433026156
data de publicació 22/01/2012
número d'edicions 1
dades del llibre 418 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts