Memòria lliure
Àngela va néixer el 1474 en una família de senzills camperols. Òrfena als quinze anys, jove piadosa com a terciària franciscana, la seva experiència personal la va dur a crear un grup de religioses (la Companyia de Santa Úrsula) dedicada a l’educació de noies, especialment les òrfenes, i els aconsellava: ‘Perquè hi ha mares segons la natura que, encara que tinguessin mil fills, els portarien tots fixats al cor i no els oblidarien ja que el veritable amor opera en elles’.
Oració col·lecta
Senyor, que la verge Santa Àngela Mèrici no deixi mai d’encomanar-nos al vostre amor; així, amb l’exemple de la seva caritat i del seu seny cristià, podrem seguir la vostra doctrina i manifestar-la amb les obres.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
A Dolça companyia, cara solitud Maria Barbal ens presenta una bona, i acurada, selecció dels que podríem considerar els seus millors relats breus. En paraules d’Àurea Màrquez, l’actriu que va donar vida al teatre a la Conxa de Pedra de tartera, «els contes que s’apleguen en aquest llibre ens parlen de les relacions humanes (i no tant humanes), de la seva complexitat i dels seus misteris, exploren l’ampli ventall dels sentiments, els vincles i els afectes de les persones. Cadascun d’ells ens atrapa, ens recorda com n’és, de sorprenent, la vida. Amb els seus girs inesperats, amb les reaccions imprevistes dels qui ens envolten, amb els viatges capriciosos de la memòria».
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
A Dolça companyia, cara solitud Maria Barbal ens presenta una bona, i acurada, selecció dels que podríem considerar els seus millors relats breus. En paraules d’Àurea Màrquez, l’actriu que va donar vida al teatre a la Conxa de Pedra de tartera, «els contes que s’apleguen en aquest llibre ens parlen de les relacions humanes (i no tant humanes), de la seva complexitat i dels seus misteris, exploren l’ampli ventall dels sentiments, els vincles i els afectes de les persones. Cadascun d’ells ens atrapa, ens recorda com n’és, de sorprenent, la vida. Amb els seus girs inesperats, amb les reaccions imprevistes dels qui ens envolten, amb els viatges capriciosos de la memòria».