Afegeix el santoral al teu calendari 
Homilia diumenge 17 de febrer de 2019.
Jr 17,5-8
1 Co 15,12.16-20
Lc 6,17.20-26
El Regne de Déu
“El Regne de Déu és per a vosaltres”. Què és el Regne de Déu? El Regne de Déu no és un premi de consolació per a aquells que ho passen malament! El Regne de Déu no és aconseguir un ajustat equilibri entre el dolor d’aquest món i el goig i felicitat de l’altre. El Regne de Déu no és una mera promesa, que no es realitzarà fins al món futur.
El Regne de Déu és quelcom present. El Regne de Déu és el projecte de Déu per a la humanitat, és el desig de Déu de felicitat per a tothom, i especialment per als que ho estan passant malament.
El Regne de Déu és ja present entre nosaltres. Jesús mateix ho va dir en algunes ocasions, el Regne de Déu és entre vosaltres, és dintre de vosaltres. El Regne de Déu és el mateix Jesús, que entre nosaltres, realitza el projecte, el desig de Déu. La vinguda de Jesús és Regne de Déu. Ell el va començar a realitzar.
Cap al Regne de Déu
El Regne de Déu no és un estat. sinó un procés; no és una situació, sinó un dinamisme; no és una pura promesa, sinó un compromís. És el projecte al que Déu s’hi ha compromès i, per això, ens va enviar el seu Fill, Jesús de Natzaret, que el va anar realitzant. I Jesús ens ha comunicat el seu Esperit, perquè mogui els nostres cors a seguir col·laborant-hi. El Regne de Déu és la tasca dels seguidors de Jesús. Jesús va dirigir la seva mirada bondadosa, el seu cor obert i el seu gest acollidor als pobres, als qui ploraven, als famolencs i als menyspreats.
Feliços vosaltres...Ai de vosaltres!
Amb Jesús, els pobres, els qui ploren, els famolencs, els menyspreats estan d’enhorabona, són benaurats, són feliços, perquè el projecte de Déu va dirigit en benefici d’ells. Aquesta és la Bona Notícia!
I l’evangelista Lluc vol reblar aquesta bona notícia, a tots aquests, amb un dur advertiment als qui es situen al marge del projecte de Déu; es més, l’ obstaculitzen, quedant-se en la soledat i l’engany dels seus diners, amb la rialla buida i superficial del seu benestar individualista, amb el fred plaer del seu estómac saciat, i amb l’afalac dels seus, sovint interessats, admiradors.
Conversió i compromís
Però sempre hi ha, per a tots aquests, la possibilitat d’ entrar a la dinàmica del Regne de Déu, sempre hi la possibilitat de col·laborar al projecte del Regne, de convertir-se al Regne de Déu anunciat per Jesús.
Sempre hi ha aquesta possibilitat, per a tots aquells que tenen sobrats recursos, si viuen austerament per ajudar a poder fer que els pobres ho siguin menys i tinguin els suficients recursos. Sempre hi ha aquesta possibilitat per a tots aquells que viuen contents i eufòrics per la seva bona sort, si es solidaritzen amb els qui ploren, perquè se sentin confortats. Sempre hi ha aquesta possibilitat per als qui se senten ben satisfets i saciats, si amb la seva sobrietat poden ajudar a satisfer la fam d’altres. Sempre hi ha aquesta possibilitat per als qui viuen afalagats per la bona fama i prestigi, si es mouen per defensar i promoure la dignitat dels marginats, menyspreats i rebutjats pel motiu que sigui.
Nosaltres portem dins nostre l’Esperit de Jesús Ressuscitat, sigui la que sigui la situació en la que ens trobem. I l’Esperit de Jesús ens empeny a fer Regne de Déu, benaurança i felicitat al nostre món. La Paraula que hem escoltat i l’aliment i beguda que prendrem ens hi compromet. El pa i el vi de l’eucaristia són aliment i beguda de solidaritat. És Jesús mateix! És Regne de Déu!
Francesc Xicoy, sj.
Text extret de pregaria.cat.
Set florentins seglars, es van posar d’acord per fer vida eremítica i dedicar-se a la predicació, com a Servents de la Mare de Déu (Servites). Van saber harmonitzar dos espais simbòlics: la ciutat (Florència), on s’ha de lluitar més per la solidaritat i la pobresa; i la muntanya (Mont Senario), on sembla més fàcil trobar-se en la contemplació necessària per a l’experiència de comunió fraterna. La data d’avui correspon a la de la mort d’un dels set, Aleix Falconieri (1310).
El cardenal Gianfranco Ravasi, a partir de una reflexión sobre el símbolo, aborda un tema que recorre transversalmente las Escrituras: la dimensión del espacio y su constitución como horizonte de encuentro entre Dios y el hombre. La Biblia está impregnada de la percepción del espacio: algunos de sus lugares han llegado a ser familiares a culturas enteras; en muchos de ellos se articula aquel complejo entrelazamiento de relaciones que constituye la historia de la salvación: Dios y el hombre se encuentran en un espacio, lo habitan e imprimen en él las huellas de la propia presencia. Descifrar estas huellas significa reconocer también en ellas el signo luminoso, siempre cambiante, de una realidad diferente y más compleja: una realidad que aún no se ha dado del todo, sino que hay que esperar en la esperanza y en la fe.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
El cardenal Gianfranco Ravasi, a partir de una reflexión sobre el símbolo, aborda un tema que recorre transversalmente las Escrituras: la dimensión del espacio y su constitución como horizonte de encuentro entre Dios y el hombre. La Biblia está impregnada de la percepción del espacio: algunos de sus lugares han llegado a ser familiares a culturas enteras; en muchos de ellos se articula aquel complejo entrelazamiento de relaciones que constituye la historia de la salvación: Dios y el hombre se encuentran en un espacio, lo habitan e imprimen en él las huellas de la propia presencia. Descifrar estas huellas significa reconocer también en ellas el signo luminoso, siempre cambiante, de una realidad diferente y más compleja: una realidad que aún no se ha dado del todo, sino que hay que esperar en la esperanza y en la fe.
items(0) 0€
.jpg)
660 671 515