660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

divendres 19 d'abril

Setmana Santa

Dia de la Llengua Xinesa

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

Divendres Sant

 

Abans de la Litúrgia de la Paraula: Un cop a la seu, el celebrant, després que s’hagi prostrat o agenollat davant l’altar, diu «Senyor, no us oblideu de la vostra misericòrdia a favor dels vostres servents; protegiu-los i santifiqueu-los, ja que per ells Crist, en vessar la seva Sang, va inaugurar el misteri pasqual. Ell, que amb vós viu i regna pels segles dels segles».

Sant Antoni Maria Claret (1807-1870)

«¡Oh Jesús de la meva vida! Conec, sé i em consta que les penes, dolors i treballs són la divisa de l'apostolat. Amb la vostra gràcia els abraço, me'ls vesteixo i dic que, mitjançant el vostre ajut, Se­nyor i Pare meu, estic prompte a beure aquest calze de penes interiors i estic resolt a rebre aquest baptisme de penes exteriors, i dic: lluny de mi de gloriar-me en res més que en la Creu, on Vós esteu clavat per mi i jo també vull estar-ho per Vós. Així sigui» (Autobiografia 427).

«Capítol XXIX: De les virtuts de jesús que vaig proposar-me d'imitar: Menjar.-Pa i aigua durant els trenta anys de la seva vida oculta. Al desert, al final dels quaranta dies de dejuni rigorós, els àngels li portaren pa i aigua com a Elies. Els altres anys de la seva vida pública menjava el que li donaven i s'hi conformava. El menjar que prenia amb els apòstols era pa d'ordi i peix rostit, i encara d'això no en tenien sempre; ja que havien d'agafar espigues per matar la fam, i fins i tot d'això foren criticats. A la creu diu que té set i no li donen altra beguda que fel i vinagre per a més turment» (Aut. 430).

« [Després de l’atemptat a Holguín, de l’1 de febrer de 1856, en què és ferit a la cara] Feta la primera cura, van portar-me en una llitera a la casa de la meva posada. No puc explicar el plaer, el goig i l'alegria que sentia la meva ànima veient que havia aconseguit allò que tant desitjava, que era ves­sar la sang per amor de Jesús i de Maria i poder segellar amb la sang de les meves venes les veritats evangèliques. Feia pujar de grau la meva satisfacció el pensament que això era com un tast del que amb el temps as­soliria, que seria ves­sar-la tota i consumar el sacrifici amb la mort. Em semblava que aquestes ferides eren com la circumcisió de Jesús i que després amb el temps tindria l'afortunada i incomparable sort de morir a la creu d'un patíbul, per l'acció d'un pu­nyal as­sas­sí o d'una altra cosa així» (Aut. 577).

Papa Francesc

«El Divendres Sant és el moment culminant de l’amor. La mort de Jesús, que sobre la creu s’abandona al Pare per oferir la salvació a tot el món, expressa l’amor lliurat fins al final, sense fi. Un amor que vol abraçar-nos a tots sense excloure ningú. Un amor que s’estén a tot temps i a tot lloc: una font inesgotable de salvació de la qual cada un de nosaltres, pecadors, pot beure. Si Déu ens ha demostrat el seu amor suprem en la mort de Jesús, aleshores també nosaltres, regenerats per l’Esperit Sant, podem i hem d’estimar-nos els uns als altres» (Homilia, 23.03.16).

Pots consultar les lectures d’avui a lectures.missa.app.

EL GATTOPARDO

sinopsi

Som a Sicília, l'any 1860, a l'època del Risorgimento. Garibaldi posa en marxa la unificació italiana, que ha d'escombrar un món de vells privilegis per donar pas a un nou ordre burgès. El Gattopardo (1958), clàssic per excel·lència de la novel·la europea contemporània, ens submergeix en les intimitats de la família Salina, una nissaga aristocràtica siciliana, i molt especialment en el món interior del príncep Fabrizio Salina, autèntic centre de la novel·la, que viu amb inquietud la caiguda d'un règim que ell mateix encarna. Autor d'una única novel·la, que l'ha fet cèlebre mundialment, Tomasi di Lampedusa (1896-1957) va ser un aristòcrata solitari i incomprès, fins al punt que El Gattopardo es va haver de publicar pòstumament. Cinquanta anys després de la primera traducció de Llorenç Villalonga, Edicions Proa presenta finalment, ara amb una nova traducció de Pau Vidal, l'edició canònica d'El Gattopardo, reconstruïda a partir del primer manuscrit de 1957, versió definitiva d'una de les novel·les indispensables del segle XX.

fitxa tècnica

títol
EL GATTOPARDO
isbn 8484377695
data de publicació 01/04/2019
editorial Proa
col·lecció A TOT VENT-TELA
número d'edicions 1
dades del llibre 395 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

19,95 €
21,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Som a Sicília, l'any 1860, a l'època del Risorgimento. Garibaldi posa en marxa la unificació italiana, que ha d'escombrar un món de vells privilegis per donar pas a un nou ordre burgès. El Gattopardo (1958), clàssic per excel·lència de la novel·la europea contemporània, ens submergeix en les intimitats de la família Salina, una nissaga aristocràtica siciliana, i molt especialment en el món interior del príncep Fabrizio Salina, autèntic centre de la novel·la, que viu amb inquietud la caiguda d'un règim que ell mateix encarna. Autor d'una única novel·la, que l'ha fet cèlebre mundialment, Tomasi di Lampedusa (1896-1957) va ser un aristòcrata solitari i incomprès, fins al punt que El Gattopardo es va haver de publicar pòstumament. Cinquanta anys després de la primera traducció de Llorenç Villalonga, Edicions Proa presenta finalment, ara amb una nova traducció de Pau Vidal, l'edició canònica d'El Gattopardo, reconstruïda a partir del primer manuscrit de 1957, versió definitiva d'una de les novel·les indispensables del segle XX.

títol
EL GATTOPARDO

isbn 8484377695
data de publicació 01/04/2019
editorial Proa
col·lecció A TOT VENT-TELA
número d'edicions 1
dades del llibre 395 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Catalán
compartir llibre

els més venuts