«Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?» (Elisabet a Maria, Lc 1,43).
«Oh Déu, vós que constituíreu la Mare del vostre Fill com a Mare i Reina nostra, feu que, ajudats amb la seva intercessió, aconseguim en el Regne celestial la glória que pertoca als vostres fills. Per Nostre Senyor Jesucrist» (Col·lecta).
«La solemnitat de l’Assumpció es prolonga joiosament en la celebració de la memòria de la Mare de Déu Reina, que se celebra vuit després i en la qual contemplem Aquella que, asseguda al costat del Rei dels segles, resplendeix com a Reina i intercedeix com a Mare» (Papa Pau VI, Marialis cultus, 02.02.1974).
«La Verge... fou assumpta a la glòria celestial en cos i ànima, i el Senyor l’exalçà com a Reina de l’univers a fi d’ésser més plenament conforme al seu Fill, Senyor dels qui regnen (cf. Ap 19,16) i vencedor del pecat i de la mort» (Constitució Lumen Gentium 59, Concili Vaticà II).
La celebració de la Mare de Déu Reina és un paral·lel de la solemnitat de Crist Rei; com ho és la del Cor Immaculat de Maria de la del Sagrat Cor de Jesús. Instituïda l’any 1955, se celebrava el 31 de maig; la nova data d’avui acosta més la reialesa de la Mare de Déu a la seva Assumpció o glorificació del 15 d’agost.
La humil noia de Natzaret, que es va definir com “l’esclava del Senyor”, és Reina pel seu amor, per la seva fidelitat, per la seva entrega a la voluntat del Pare. D’aquí que el poble cristià, d’una manera especial des de l’Edat Mitjana, invoqués Maria com a “Reina i Mare de misericòrdia”, com a expressió de la seva confiança en ella. Maria, assumpta al cel, en comunió total amb Déu, roman atenta amorosament al camí de cadascun dels seus fills a la terra.
Misterioso, callado y taciturno, de Jorge Perotti se decía que había heredado una gran fortuna. Sin embargo, ninguno de los parroquianos que lo saludaban todos los días en el bar de la calle La Luna había intimidado demasiado con él. Su única amiga era una niña de diez años, hija de los propietarios del bar, a quien él llama¬ba tiernamente Cucurucho.
Cuando Perotti murió, ya centenario, sus últimas palabras fueron: «El Gran Juego. Sólo quiero volver al Gran Juego». Y el Gran Juego es la herencia que dejará a la pequeña Cucurucho: una serie de pistas encadenadas que la niña deberá resol¬ver en compañía de su hermano mayor, Cosme, y que a la postre se convertirá en la gran aventura de su vida.
-Ports gratuïts*
*Comandes +50€
-Pot rebre-ho demà*
*Comandes peninsulars abans de 18:00h
-O pot recollir-lo a la botiga
items(0) 0€
