660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

diumenge 16 de juny

Setmana XI durant l'any

Dia Internacional de les Remeses Familiars

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 16 de juny de 2019.

Pr 8,22-31

Rm 5,1-5

Jn 16,12-15

Els textos de les lectures d'avui apunten subtilment en dues direccions, l'íntima relació de les divines persones entre si i l'aposta per la comunió amorosa amb els humans.

La primera presenta la saviesa, descrivint-la enjogassada al costat de Déu creador i deliciosament feliç en la companyia humana. Retrata Jesús?

La segona expressa el paper cabdal de l'Esperit que és el vessament de l'amor de Déu en els nostres cors.

El tercer és un breu fragment dels llargs parlaments del Sant Sopar segons l'evangeli de Joan. Els hem estat llegint aquests darrers dies, amb l'emoció d'un comiat ple a vessar de dons i d'estimació de les tres Persones.

 

Com a reflexió proposo la consideració de tres punts.

Primer, en quina mida en l'eucaristia dominical o diària el centre de l'acció litúrgica és la Santíssima Trinitat.

En segon lloc, de quina manera la vida trinitària pot suggerir-nos la manera de correspondre i ser-li servidors en el món.

En tercer lloc la proposició d'una imatge del contacte diví.

1. Quin sentit particular té la festa d'avui? No és cada eucaristia de cap a cap una festa trinitària?

De fet, en tota eucaristia, des del senyal de la creu inicial fins a la benedicció final, tot el tracte orant i familiar és amb la Santíssima Trinitat, ara adreçant-nos al Pare, o al Fill o a l'Esperit, o ara a les tres persones.

  •     En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant,
  •     Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
  •     Us ho demanem pel vostre fill, nostre Senyor Jesucrist,  que amb Vós viu i regna en unió amb l'Esperit Sant pels segles dels segles, amen.
  •     Que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant.

El senyal de la creu és molt anterior a la festa. Fins i tot és anterior als concilis que van establir la doctrina trinitària de Nicea (325) i Calcedònia (386).  Tertulià, el pare de l'església primitiva (160-220 d.C.) va deixar escrit: "En tots els nostres viatges i moviments, en marxar i en tornar, en calçar-nos, en prendre un bany, a taula, en encendre l'espelma, en anar a dormir, en asseure'ns, en qualsevol de les tasques en què ens ocupem, marquem el front amb el signe de la creu. "

Hi ha constància el segle XI d'haver-se passat del senyal al front al senyal actual als quatre costats del cos.

La referència trinitària de la litúrgia és constant, començant pel mateix baptisme comandat per Jesús a tots els pobles en nom de la Trinitat. Tant és així que va costar molt que s'acceptés una festa especial dedicada a la Santíssima Trinitat. No calia. Era baldera. Potser fins i tot amagaria la plenitud trinitària de cada eucaristia i de tota la vida cristiana. Els segles VII-VIII hi hagué gran controvèrsia. A la fi, el Papa Joan XXII la va instaurar per a tota l'església (any 1334). Ja abans des de la fundació de l'Orde dels trinitaris i dels captius -subratllem en el nom de l'orde la unió de l'oposició extrema, Trinitat i captius- (1198) va donar una empenta popular a la celebració de la festa.

Sant Ignasi tenia una devoció immensa a la Trinitat. Patge de palau reial com havia estat, vivia l'Eucaristia com el moment sublim de tenir audiència personal i familiaritat amb les divines persones. "Déu m'estima més que no pas jo a mi mateix" es deia. Durant la missa atenia, demanava, s'oferia, lloava, gaudia, plorava... Pretenia servir Déu amb una humilitat amorosa absoluta. Preparava la missa molt delicadament i en vivia la resta del dia.

2. Com traduir a la nostra vida la devoció a la Santíssima Trinitat?

St Agustí diu que el millor culte consisteix a imitar el que adores. Creats com som a imatge de Déu, si no cohibim el do rebut i, encara menys, si no el pervertim, cada u de nosaltres pot perllongar l'actuació de Déu en el món.

Valgui una petita comparança. La planta necessita el sol com a font de vida i direcció cap on expandir el seu brancam. Déu Pare. La planta necessita una terra on arrelar i nodrir-se i sostenir-se per a créixer cap al Pare. Jesús és el pa de vida i la roca fonament. La planta necessita aigua que l'entendreixi i impulsi de la terra al cel i del cel al profund de la terra. L'Esperit hoste vivificador.

Cada persona a imatge divina podem ser sol, terra i aigua pels altres. Donadors de vida, suport dels febles i animadors dels temorosos.

3. Imatges trinitàries

Històricament hi ha hagut diferents representacions trinitàries. És d'una finor extrema la icona d'Andrei Rublev, amb els tres pelegrins que inspira el relat de la visita a Abraham amb la profecia d'una descendència immensa.

Joan de la Creu, en la poesia Oh llama de amor viva veu la Trinitat com una carícia, on una mà -el Pare- frega la galta -encarnació del Fill- transmetent ambdós un foc -l'Esperit Sant-.

"¡Oh cauterio suave!

¡Oh regalada llaga!

¡Oh mano blanda! ¡Oh toque delicado

que a vida eterna sabe,

y toda deuda paga!

Matando, muerte en vida la has trocado".

Explica Joan de la Creu que el cauteri, la mà i el toc són en substància el mateix, però que posa tres noms convenients per l'efecte. El cauteri és l'Esperit Sant; la mà, el Pare; el toc, el Fill. Aquesta carícia trinitària l'experimenta l'ànima com un pas de mort a vida, divinament transformada.

Santi Thió, sj.

Text extret de pregaria.cat.

Sants Quiric i Julita

Mare i fill de tres anys, testimonis de la fe a Tars de Cilícia (304).

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

EL JARDÍN OLVIDADO

sinopsi

En vísperas de la Primera Guerra Mundial una niña es abandonada en un barco con destino a Australia. Una misteriosa mujer llamada La Autora ha prometido cuidar de ella, pero desaparece sin dejar rastro...Un terrible secreto sale a la luz...En la noche de su veintiún cumpleaños, Nell O''Connor descubre que es adoptada, lo que cambiará su vida para siempre. Décadas más tarde, se embarca en una búsqueda de la verdad de sus antepasados que la lleva a la ventosa costa de Cornualles.Una misteriosa herencia que llega en el siglo XXI...A la muerte de Nell, su nieta Casandra recibe una inesperada herencia: una cabaña y su olvidado jardín en las tierras de Cornualles que es conocido por la gente por los secretos que estos esconden. Aquí es donde Casandra descubrirá finalmente la verdad sobre la familia y resolverá el misterio, que se remonta a un siglo atrás.La crítica ha dicho...
«Memorias, intriga y secretos de familia entretejidos en un absorbente laberinto de tramas complementarias que nos arrastran a una lectura llena de fuerza, ternura y emoción. Con un estilo ágil y envolvente, Kate Morton nos conmueve con una magnífica historia difícil de olvidar.»
María Dueñas«Kate Morton, [...] en la tradición de literatura clásica anglosajona, esel último fenómeno literario. [...] Atrapa a lectores con lazo por su manera de contar gustosa, minuciosa, victoriana.»
El País Semanal«El jardín olvidado reúne todos los elementos de una auténtica novela romántica inglesa que tanto gusta a un tipo de lectores. [Presenta] claras evocaciones a Charles Dickens, Jane Austen o las hermanas Brönte.»
La Vanguardia«Kate Morton nos arrastra a través de tres continentes en busca del verdadero nombre de una niña pelirroja abandonada en un muelle abrazada a su maleta. Es la historia de una saga de mujeres que no creían en los cuentos de hadas pero que los escribían.»
Eugenia Rico«Una niña protagonista, el trasfondo histórico de la Primera Guerra Mundial, un thriller absorbente, una autora deslumbrante. Sigan a Kate Morton.»
Alex Rovira«Morton posee una habilidad magistral para crear misteriosas historias en ambientes propios de leyendas. Cuando te adentres en el jardín que sugiere esta novela no querrás olvidarlo.»
Mari Pau Domínguez«Me conmovió especialmente El jardín olvidado, en el que una autora desconocida para mí, Kate Morton, desgrana una magnífica historia escrita a la manera de los clásicos del XIX pero con un encanto actual.»
Concha Quirós, Librería Cervantes (Oviedo)«No os dejéis engañar por la niña con la flor en la cubierta. El jardín olvidado es una absorbente novela de misterio que te atrapa en su laberinto mientras intentas desvelar los secretos de sus personajes.»
Silvano Goz

fitxa tècnica

títol
EL JARDÍN OLVIDADO
autor
MORTON, KATE
isbn 978-84-8365-831-4
data de publicació 01/11/2015
editorial SUMA DE LETRAS
número d'edicions 1
dades del llibre 537 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano


21,76 €
22,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

En vísperas de la Primera Guerra Mundial una niña es abandonada en un barco con destino a Australia. Una misteriosa mujer llamada La Autora ha prometido cuidar de ella, pero desaparece sin dejar rastro...Un terrible secreto sale a la luz...En la noche de su veintiún cumpleaños, Nell O''Connor descubre que es adoptada, lo que cambiará su vida para siempre. Décadas más tarde, se embarca en una búsqueda de la verdad de sus antepasados que la lleva a la ventosa costa de Cornualles.Una misteriosa herencia que llega en el siglo XXI...A la muerte de Nell, su nieta Casandra recibe una inesperada herencia: una cabaña y su olvidado jardín en las tierras de Cornualles que es conocido por la gente por los secretos que estos esconden. Aquí es donde Casandra descubrirá finalmente la verdad sobre la familia y resolverá el misterio, que se remonta a un siglo atrás.La crítica ha dicho...
«Memorias, intriga y secretos de familia entretejidos en un absorbente laberinto de tramas complementarias que nos arrastran a una lectura llena de fuerza, ternura y emoción. Con un estilo ágil y envolvente, Kate Morton nos conmueve con una magnífica historia difícil de olvidar.»
María Dueñas«Kate Morton, [...] en la tradición de literatura clásica anglosajona, esel último fenómeno literario. [...] Atrapa a lectores con lazo por su manera de contar gustosa, minuciosa, victoriana.»
El País Semanal«El jardín olvidado reúne todos los elementos de una auténtica novela romántica inglesa que tanto gusta a un tipo de lectores. [Presenta] claras evocaciones a Charles Dickens, Jane Austen o las hermanas Brönte.»
La Vanguardia«Kate Morton nos arrastra a través de tres continentes en busca del verdadero nombre de una niña pelirroja abandonada en un muelle abrazada a su maleta. Es la historia de una saga de mujeres que no creían en los cuentos de hadas pero que los escribían.»
Eugenia Rico«Una niña protagonista, el trasfondo histórico de la Primera Guerra Mundial, un thriller absorbente, una autora deslumbrante. Sigan a Kate Morton.»
Alex Rovira«Morton posee una habilidad magistral para crear misteriosas historias en ambientes propios de leyendas. Cuando te adentres en el jardín que sugiere esta novela no querrás olvidarlo.»
Mari Pau Domínguez«Me conmovió especialmente El jardín olvidado, en el que una autora desconocida para mí, Kate Morton, desgrana una magnífica historia escrita a la manera de los clásicos del XIX pero con un encanto actual.»
Concha Quirós, Librería Cervantes (Oviedo)«No os dejéis engañar por la niña con la flor en la cubierta. El jardín olvidado es una absorbente novela de misterio que te atrapa en su laberinto mientras intentas desvelar los secretos de sus personajes.»
Silvano Goz

títol
EL JARDÍN OLVIDADO
autor
MORTON, KATE

isbn 978-84-8365-831-4
data de publicació 01/11/2015
editorial SUMA DE LETRAS
número d'edicions 1
dades del llibre 537 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts