Horari:
de 10 a 14 i de 16 a 20
Memòria obligatòria
Timoteu i Titus són destacats col·laboradors de l’Apòstol Sant Pau. Timoteu fou deixeble preferit de Pau, el qual li encomanà la jove comunitat d’Efes. En dues cartes li fa conèixer els trets fonamentals del servei pastoral. A Titus, Pau li encomanà la pacificació de la comunitat de Corint i la responsabilitat de la de Creta. ‘Titus, et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar’ (Tt 1,5).
Oració col·lecta
Oh Déu, Vós heu honorat Sant Timoteu i Sant Titus amb les virtuts dels Apòstols; concediu-nos per la seva intercessió que visquem en aquest món una vida de justícia i de pietat fins a arribar a la pàtria del cel.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
El narrador d''aquest llibre ha decidit passar sol les últimes setmanes de la seva vida. Ho fa a Clarmont d Alvèrnia, a l''extrem nord d''Occitània. Camina, rumia, tasta plats, guaita prostitutes, beu vi, té converses variades, de banals a sorprenents. I fa el turista. Tot li serveix per parlar de la desaparició, la seva o, més sovint, la de la seva llengua. I no podent fer-se entendre dels seus, és a la humanitat sencera que parla.
"Res no escau més a un fantasma que una llengua moribunda. Com més morta una llengua, més viu s''hi troba el fantasma." Ho deia Isaac Bashevis Singer parlant del ídix i ho podem aplicar a la llengua de Joan Bodon, escriptor genial i caçador de fantasmes: l''occità dels trobadors provençals cultivat en ple segle XX. La seva és una obra inconfusible que troba la transcendència en les coses concretes: una perla negra de la literatura, una troballa traduïda al català i prologada per Joan-Lluís Lluís.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
El narrador d''aquest llibre ha decidit passar sol les últimes setmanes de la seva vida. Ho fa a Clarmont d Alvèrnia, a l''extrem nord d''Occitània. Camina, rumia, tasta plats, guaita prostitutes, beu vi, té converses variades, de banals a sorprenents. I fa el turista. Tot li serveix per parlar de la desaparició, la seva o, més sovint, la de la seva llengua. I no podent fer-se entendre dels seus, és a la humanitat sencera que parla.
"Res no escau més a un fantasma que una llengua moribunda. Com més morta una llengua, més viu s''hi troba el fantasma." Ho deia Isaac Bashevis Singer parlant del ídix i ho podem aplicar a la llengua de Joan Bodon, escriptor genial i caçador de fantasmes: l''occità dels trobadors provençals cultivat en ple segle XX. La seva és una obra inconfusible que troba la transcendència en les coses concretes: una perla negra de la literatura, una troballa traduïda al català i prologada per Joan-Lluís Lluís.
items(0) 0€
