16 de juliol: LA MARE DE DEU DEL CARME I ELS CARMELITES. FUNDACIÓ DELS MISSIONERS CLARETIANS
L’advocació de la Mare de Déu del Carme o del mont Carmel té el seu origen en la capella que els carmelites del mont Carmel bastiren a la seva patrona el segle XII, inspirant-se en l’exemple del profeta Elies. Després de les croades, van popularitzant-ne la vocació, en estendre’s per Europa i arreu del món. Els carmelites o Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel, anomenen Maria Patrona, Germana, Mare, Formosa i Reina, i li expressen la seva consagració mitjançant la devoció al sant escapulari.
“Que amb el seu ajut arribem feliçment a la muntanya que és Crist” (Col·lecta)
Segle XII, segona meitat: Un grup d’ermitans (croats i pelegrins) s'agrupen al vessant del mont Carmel de Palestina en ermitatges (“desert”), tot prenent per model el profeta Elies. En el lloc anomenat la Font d’Elies basteixen una capella dedicada a la Mare de Déu: s’anomenaran “Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel” (Carmelites).
1209: Sant Albert de Vercel·li els lliura una regla de vida: «Declarem que des dels temps que els profetes Elies i Eliseu visqueren devotament en el Mont Carmel...”.
1238: A causa de la pressió islàmica, alguns grups d’ermitans comencen a emigrar cap als seus països d’origen: Xipre, Sicília, Provença, Anglaterra i d’altres.
1251, juliol 16: Segons la tradició, Simó Stock rep de mans de la Mare de Déu l’entrega de l’escapulari. Des d’aquell dia se’n fixa la data.
«Són dues les veritats de l’escapulari: la protecció contínua de Maria; i la certesa que la devoció a ella ha de constituir un hàbit: una orientació permanent de la conducta cristiana» (Joan Pau II).
1265: Convent a Perpinyà: el primer als Països Catalans. Es funden comunitats i confraries del Carme: Lleida (1278), Barcelona (1292)...
1291: Amb el fracàs de les croades, els ermitans han d’abandonar definitivament Palestina, però l’orde ja s’ha estès per Europa.
1380: Els carmelites institueixen la festa de la Mare de Déu del Carme, que celebren el 16 de juliol, adquirint cada cop més arrelament entre el poble, fins al punt de donar origen a un seguit de festes populars.
1562, agost 24: Santa Teresa de Jesús (1515-1582) inaugura el primer Carmel, iniciant la reforma de les Carmelites Descalces, juntament amb Sant Joan de la Creu.
1568, novembre 28: St. Joan de la Creu, amb dos frares més, comença la primera comunitat de Carmelites Descalços a Duruelo.
Segle XVII: A la costa catalana, la Mare de Déu del Carme comença a ser la patrona dels mariners i pescadors (substituint Sant Elm), gràcies a l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra (1717-1797), perquè segons la tradició havia salvat un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà.
1849, juliol 16: Sant Antoni M. Claret funda la Congregació de Fills de la Benaurada Verge Maria (Claretians), al Seminari de Vic, juntament amb cinc sacerdots més. En ser la festa de la Santa Creu i de la Mare de Déu del Carme, els exhorta amb aquelles paraules del salm 22: Virga tua et baculus tuus ipsa me consolata sunt (v. 4). (Autobiografia 490).
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
La Harriet Burden va ser una figura enigmàtica de l''art novaiorquès dels vuitanta i ara, al cap d''uns anys de la seva mort, és objecte d''una investigació acadèmica. Una indagació detectivesca, perquè la personalitat de la Harriet és polièdrica i desconcertant.
Esposa del marxant Felix Lord, mare de dos fills, amfitriona del més granat del món cultural i mecenes, la Harriet va ser, sobretot, una artista ignorada per la seva condició de dona en un entorn marcat per un masclisme latent. I, per denunciar-ho, va posar en marxa un experiment transgressor amb l''exposició de la seva obra a través de tres homes que li serviran de màscara: l''Anton Tish, en Phineas Q. Eldridge i en Rune. Però en aquest joc arriscat els egos, els anhels i les pulsions sexuals desencadenaran unes tempestes incontrolables i desembocaran en una mort ritual i pertorbadora.
El resultat és un exercici brillantíssim, una narració polifònica que, a partir dels diaris de la Harriet, testimonis i crítiques i articles de l''època, reconstrueix la personalitat i la proposta estètica d''aquesta dona, el seu joc de falses identitats per descobrir les mesquineses dels qui mouen els fils del mercat de l''art. Siri Hustvedt ens regala una novel?la prodigiosa sobre el paper de la dona com a creadora, però també una reflexió sagaç sobre la identitat, l''ambició, el desig i l''engany.
«Una d''aquestes novel?les en què un autor consagrat resumeix triomfalment la seva trajectòria i potser fins i tot supera el que ha fet abans» (James Walton, The Spectator).
«Construïda com un d''aquells mecanismes narratius nabokovians... L''heroïna és com els herois de Philip Roth o de Saul Bellow» (Fernanda Eberstadt, The New York Review of Books).
«Plena d''emocions i de saviesa» (Arifa Akbar, The Independent).
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
La Harriet Burden va ser una figura enigmàtica de l''art novaiorquès dels vuitanta i ara, al cap d''uns anys de la seva mort, és objecte d''una investigació acadèmica. Una indagació detectivesca, perquè la personalitat de la Harriet és polièdrica i desconcertant.
Esposa del marxant Felix Lord, mare de dos fills, amfitriona del més granat del món cultural i mecenes, la Harriet va ser, sobretot, una artista ignorada per la seva condició de dona en un entorn marcat per un masclisme latent. I, per denunciar-ho, va posar en marxa un experiment transgressor amb l''exposició de la seva obra a través de tres homes que li serviran de màscara: l''Anton Tish, en Phineas Q. Eldridge i en Rune. Però en aquest joc arriscat els egos, els anhels i les pulsions sexuals desencadenaran unes tempestes incontrolables i desembocaran en una mort ritual i pertorbadora.
El resultat és un exercici brillantíssim, una narració polifònica que, a partir dels diaris de la Harriet, testimonis i crítiques i articles de l''època, reconstrueix la personalitat i la proposta estètica d''aquesta dona, el seu joc de falses identitats per descobrir les mesquineses dels qui mouen els fils del mercat de l''art. Siri Hustvedt ens regala una novel?la prodigiosa sobre el paper de la dona com a creadora, però també una reflexió sagaç sobre la identitat, l''ambició, el desig i l''engany.
«Una d''aquestes novel?les en què un autor consagrat resumeix triomfalment la seva trajectòria i potser fins i tot supera el que ha fet abans» (James Walton, The Spectator).
«Construïda com un d''aquells mecanismes narratius nabokovians... L''heroïna és com els herois de Philip Roth o de Saul Bellow» (Fernanda Eberstadt, The New York Review of Books).
«Plena d''emocions i de saviesa» (Arifa Akbar, The Independent).
items(0) 0€
660 671 515
Rep el Butlletí clicant 
