Tancat per vacances:

de l'1 al 23 d'agost.

tancar

dimecres 5 d'agost

Setmana XVIII de durant l'any

Mare de Déu de les Neus

DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA LA MAJOR

MEMÒRIA FACULTATIVA

L’Església de Santa Maria la Major, situada sobre el mont Esquilí, a Roma, és una de les quatre basíliques majors primàries o patriarcals (les altres: Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Sant Joan del Laterà) i representa el patriarcat d’Antioquia, lloc on per primera vegada els seguidors del Crist són anomenats ‘cristians’ (Ac 11,26). Aquesta primera església d’Occident dedicada a la Mare de Déu fou erigida just després del Concili d’Efes. La Basílica de Santa Maria la Major manifesta clarament que en Maria, com en un temple, el Verb es revestí de la nostra naturalesa humana i, engendrat per ella, acampà entre nosaltres (Jn 1,14). Amb Maria, en la Festa de la Transfiguració de demà, entrarem més fàcilment en el núvol lluminós del Tabor, i ens trobarem arreu, però sobretot en els seus santuaris, «com a casa», perquè ella mateixa és l’estança de Déu.

Una tradició que es remunta al segle IV, explica que Joan, cavaller cristià, i la seva esposa -sense fills, i ambdós lliurats a les obres de caritat-, van tenir una mateixa idea: designar la Mare de Déu hereva universal de llurs béns. Però no sabien com fer-ho, car desconeixien quina seria la seva obra que més li plagués. El dubte se’ls havia aclarit mitjançant un somni que van tenir el 5 d’agost de l’any 352, pel qual la Mare de Déu els demanà que li construïssin una església a Roma, precisament en el lloc on veiessin que la terra era coberta de neu. Aquest signe s’esdevingué en el mont Esquilí. Com que aquest somni també l’havia tingut el papa d’aleshores, Liberi (352-366), no hi hagué cap dubte dels desigs de la Mare de Déu, ja que érem en ple mes d’agost, en el ferragosto romà. D’aquí ve el nom popular de Santa Maria de les Neus (ad Nives). I per això en aquesta diada hom deixa caure del sostre una pluja de pètals blancs.

Veure més...

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

EL MONJO I LA PSICOANALISTA

sinopsi

«Tot em separa d'un monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en l'inconscient. Per ell, la veritat és divina, s'ha manifestat als humans i fins i tot s'ha encarnat en un home. Per mi, la veritat és humana, ens resulta amagada i no ens arriba si no és a través d'allò que no sabem. La paraula li arriba de fora; a mi, de dins. Ell ha buscat viure més enllà de la condició humana amb el celibat, la pobresa, una comunitat d'homes, la vida religiosa. La meva vida i el meu treball, al contrari, estan immergits en la diferència dels sexes i de les generacions, en la societat del meu temps i la recerca científica.»

A través del diàleg filosòfic, Marie Balmary expressa la seva visió de les relacions entre religió i psicoanàlisi, a la recerca no tant del que guareix sinó del que salva.

És un diàleg on el verb creure es conjuga sense complements. Un intercanvi on un Déu que demana sacrificis -un ogre devorador d'ànimes- és confrontat a un Déu de la paraula que apel·la l'ésser humà a expressar un jo profund i un nosaltres significatiu. Una conversa que oscil·la entre l'agnosticisme i la creença, entre el judaisme i el cristianisme, entre l'experiència interreligiosa i el manteniment de les identitats.

fitxa tècnica

títol
EL MONJO I LA PSICOANALISTA
isbn 9788492416769
data de publicació 01/08/2013
número d'edicions 2
dades del llibre 184 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano


16,15 €
17,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

- Els enviaments es realitzaran a partir del 23 d'agost.*

*Si està disponible.

Enviament gratuït: comandes +50€ (Només Espanya Península i Illes Balears).

-O podrà recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

«Tot em separa d'un monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en l'inconscient. Per ell, la veritat és divina, s'ha manifestat als humans i fins i tot s'ha encarnat en un home. Per mi, la veritat és humana, ens resulta amagada i no ens arriba si no és a través d'allò que no sabem. La paraula li arriba de fora; a mi, de dins. Ell ha buscat viure més enllà de la condició humana amb el celibat, la pobresa, una comunitat d'homes, la vida religiosa. La meva vida i el meu treball, al contrari, estan immergits en la diferència dels sexes i de les generacions, en la societat del meu temps i la recerca científica.»

A través del diàleg filosòfic, Marie Balmary expressa la seva visió de les relacions entre religió i psicoanàlisi, a la recerca no tant del que guareix sinó del que salva.

És un diàleg on el verb creure es conjuga sense complements. Un intercanvi on un Déu que demana sacrificis -un ogre devorador d'ànimes- és confrontat a un Déu de la paraula que apel·la l'ésser humà a expressar un jo profund i un nosaltres significatiu. Una conversa que oscil·la entre l'agnosticisme i la creença, entre el judaisme i el cristianisme, entre l'experiència interreligiosa i el manteniment de les identitats.

títol
EL MONJO I LA PSICOANALISTA

isbn 9788492416769
data de publicació 01/08/2013
número d'edicions 2
dades del llibre 184 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts