660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

 

tancar

diumenge 22 de setembre

Setmana XXV durant l'any

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Dia Europeu sense cotxes

 

Homilia diumenge 22 de setembre de 2019.

(Am 8,4-7; 1Tim 2,1-8; Lc 16,1-13)

1. Jesús, al final de l'evangeli que acabem d'escoltar, ens ha dit aquestes paraules: "Ningú no pot servir dos amos". És una afirmació molt assenyada que ens ha de fer reflexionar. 
Nosaltres, per tenir pau, per viure amb esperança, per ser cristians de debó, necessitem unitat interior. Qui té el cor i els pensaments dividits, no progressa, no viu feliç.
Tots portem dins una energia interior que hem de saber canalitzar vers una mateixa direcció, ,si no volem acabar destruint-nos a nosaltres mateixos. Perquè només hi ha una felicitat i una veritat: la que porta cap a Déu. 
Per tant, la gran pregunta que ens planteja l'evangeli d'avui és: Quina orientació pren la meva vida?

2. Jesús completa la seva pregunta amb aquestes paraules: "No podem ser servidors de Déu i de les riqueses". Són dues coses incompatibles. 
Evidentment, tots nosaltres tenim riqueses, és a dir, diners, qualitats, temps, influències... Tot això són "riqueses" que hem rebut del Senyor i que hem de saber utilitzar degudament. 
Però, de vegades, som incoherents. 
Les persones que tenen com objectiu de la seva vida viure bé, passar-s'ho bé, saben perfectament com han d'utilitzar tots els seus recursos per aconseguir aquesta finalitat. 
Totes les seves energies, tot el seu temps, totes les seves qualitats s'orienten a guanyar diners o, com diuen, "a gaudir de la vida". Encara que aquesta actitud porti sempre a una buidor de cor, a una vida estèril, que no produeix autèntica felicitat. 
Però, almenys, són coherents: utilitzem tots els seus recursos peer aconseguir l'objectiu que consideren prioritari en la seva vida. 

3. Nosaltres, en canvi, diem que volem ser fidels al Senyor que ens crida a estimar-lo i a estimar els altres i que ens crida també a anar construint un món més d'acord amb el seu pla. 
Volem això perquè estem segurs que aquesta orientació de la vida és l'única que té sentit, que omple el cor i que ens porta cap a Déu, que és la font de l'autèntica felicitat. N'estem plenament convençuts d'això. 
Però, llavors, la pregunta que ens podem fer és si som coherents amb aquest plantejament. És a dir, què en faig del meu temps, de les meves qualitats, dels meus diners? Em serveixen realment per acostar-me cap a Déu?
Cal reconèixer amb humilitat que sovint donem la impressió que l'objectiu de la nostra vida sigui el mateix que tenen els "homes del món", per dir-ho en frase evangèlica. 
No som coherents. Diem que volem ser "servidors de Déu", però de fet, en la pràctica, som més aviat "servidors de les riqueses". Potser per això no acabem de trobar la pau interior: tenim el cor dividit. 

4. Recordem, per acabar, aquella frase enigmàtica que ens diu Jesús: "Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva". 
Semblen paraules enigmàtiques, però és molt clar el que el Senyor ens vol dir. Aquell administrador, que l'únic que li interessava era viure bé, va fer servir els diners per assegurar-se la vida. 
Nosaltres, que el que ens interessa és l'amor i la vida de Déu, hem d'utilitzar les nostres riqueses per guanyar-nos l'amistatdels amics del Senyor. I aquests són, especialment, les persones necessitades, sigui d'ajut econòmic, de companyia o d'afecte. 
Si dediquem el nostre temps, les nostre energies, els nostres recursos econòmics, als qui ho necessiten, llavors "Déu ens rebrà eternament a casa seva". Altrament, quedaríem fora. 
A la llum de la Paraula de Déu que hem escoltat, tal vegada fora bo que sabéssim buscar algun moment de serenor, de silenci interior - perquè llavors se sent amb més claredat la veu de Jesús-  i li preguntéssim que opina de la meva coherència. 
I escoltem la seva resposta sense por. Les seves paraules no són mai portadores de tristesa, ni de desànim. Sinó de pau i d'esperança.
Reflexionem-hi. 

Durant els mesos de juliol, agost i setembre us oferim els punts de reflexió del P. Lluís Armengol i Bernils (Terrassa, 1924 - Sant Cugat del Vallès, 2007), publicats al llibre "El pa de la Paraula nº 5. Diumenges i festius. Cicle C."  Editorial Claret, 2006

Sant Maurici i companys

Impressionant: tota una legió romana negant-se a adorar els déus: primer és delmada, i després sacrificada enterament (302).

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

EL PA DE LA PARAULA. 3 - A

DIUMENGES I FESTIUS CICLE A

sinopsi

Un nou volum d'homilies de mossèn Lluís Armengol, el primer que dedica als diumenges i festius.
Voldria l'autor que aquest libre fos un ajut per viure més plenament el Diumenge, el "Dia del Senyor", la gran festa joiosa que ens recorda el gran triomf de Crist sobre el mal i la mort.
Després de la bona acollida que han tingut els dos volums de El Pa de la Paraula (dies feiners), ara surt el tercer volum que complementa els anteriors. Bàsicament són les homilies dels diumenges i festius del cicle A, predicades –revisades i posades al dia– a la parròquia de sant Martí del Clot.
M’agradaria que aquest llibre fos un ajut per a viure més plenament el Diumenge, el “Dia del Senyor”, la gran festa joiosa que ens recorda el gran triomf de Crist sobre el mal i la mort.
El diumenge ha de ser el dia de renovació de la nostra esperança, el dia de la nostra resurrecció. Durant la setmana tal vegada hem patit “morts” en forma de fracassos, decepcions, egoismes, infidelitats que han generat en nosaltres tristeses, ressentiments, desànims... El diumenge és el dia de “fer neteja”, de “cremar-ho” tot en l’amor de Crist Ressuscitat. Avui hem de deixar enrere tot això que ens esclavitza, que ens treu la pau i la joia de viure i tornar a respirar a ple pulmó. El diumenge ens permet de posar el cronòmetre de la nostra vida a zero i començar de nou, “tornar a néixer”.

fitxa tècnica

títol
EL PA DE LA PARAULA. 3 - A
isbn 8482977717
data de publicació 31/12/2004
editorial CLARET
col·lecció EINES
número d'edicions 1
dades del llibre 141 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

11,59 €
12,20 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Un nou volum d'homilies de mossèn Lluís Armengol, el primer que dedica als diumenges i festius.
Voldria l'autor que aquest libre fos un ajut per viure més plenament el Diumenge, el "Dia del Senyor", la gran festa joiosa que ens recorda el gran triomf de Crist sobre el mal i la mort.
Després de la bona acollida que han tingut els dos volums de El Pa de la Paraula (dies feiners), ara surt el tercer volum que complementa els anteriors. Bàsicament són les homilies dels diumenges i festius del cicle A, predicades –revisades i posades al dia– a la parròquia de sant Martí del Clot.
M’agradaria que aquest llibre fos un ajut per a viure més plenament el Diumenge, el “Dia del Senyor”, la gran festa joiosa que ens recorda el gran triomf de Crist sobre el mal i la mort.
El diumenge ha de ser el dia de renovació de la nostra esperança, el dia de la nostra resurrecció. Durant la setmana tal vegada hem patit “morts” en forma de fracassos, decepcions, egoismes, infidelitats que han generat en nosaltres tristeses, ressentiments, desànims... El diumenge és el dia de “fer neteja”, de “cremar-ho” tot en l’amor de Crist Ressuscitat. Avui hem de deixar enrere tot això que ens esclavitza, que ens treu la pau i la joia de viure i tornar a respirar a ple pulmó. El diumenge ens permet de posar el cronòmetre de la nostra vida a zero i començar de nou, “tornar a néixer”.

títol
EL PA DE LA PARAULA. 3 - A

isbn 8482977717
data de publicació 31/12/2004
editorial CLARET
col·lecció EINES
número d'edicions 1
dades del llibre 141 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts