La psicoanàlisi i la Bíblia es basen en relats que donen compte, respectivament, d'experiències de l'inconscient i d'experiències del diví. No falten dificultas, però, a l'hora de fer una doble lectura dels textos psicoanalítics i dels textos bíblics, atesa la desconfiança de la psicoanàlisi envers la religió i de la religió respecte de la psicoanàlisi.
L’autora denuncia un «respecte excessiu» en la lectura de la Bíblia, respecte que ens fa incapaços de fer-ne una lectura àgil, de trobar-hi un nou accés, d'apropiar-nos íntimament del seu contingut. Si tan sagrat el considerem, el text bíblic ens pot esclavitzar. La proposta de Balmary és llegir la Bíblia des de la psicoanàlisi per tal d'entendre per què la nostra cultura, que n'ha conservat el text, sembla que al mateix temps el vulgui amagar.
La doble lectura de Marie Balmary se situa en un espai particular: «Tractant-se de les Escriptures a les quals es refereix la fe, he de precisar que aquí no em situo ni com a creient ni com a no-creient. Potser seria més exacte dir: alhora com a creient i com a no-creient? Entre els humans, qui pot dir de si mateix que és únicament una cosa o l'altra?»