660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

 

tancar

diumenge 25 d'agost

Setmana XXI durant l'any

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 25 d'agost de 2019.

(Salm 116 – Lluc 13,22-30)

1. Algú –ens ha dit l’evangeli– va fer a Jesús aquesta pregunta: «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?».

Però fixem-nos que Jesús no dóna una resposta directa. Vol que entenguem que l’important no és saber quants se salven, sinó saber què hem de fer per salvarnos.
N’hi ha que són molt amants de les estadístiques; però al cel no s’hi entra per càlculs matemàtics. Allò que veritablement ens interessa és saber si jo estic fent el camí que porta a la salvació. Això és l’important.
I aquest camí, cadascun de nosaltres l’ha de fer personalment: no podem delegar a ningú perquè ens el faci. La vida, me la jugo jo sol.
Entrar per la «porta estreta» vol dir que només s’hi pot passar d’un a un: cadascú amb el seu propi cor i amb el seu comportament.
Tinc un cor i un historial apte per entrar per aquesta porta? Per què?

2. El Senyor ofereix la seva salvació a tothom. «Vindrà gent d’Orient i d’Occident, del Nord i del Sud» –ens ha dit. Però ningú se salvarà per força, ni per casualitat.
Només se salvaran aquells que de veritat vulguin salvar-se: aquells que apreciïn la salvació que ens ofereix Jesús i s’esforcin sincerament per seguir el camí que Ell va fer.
No n’hi ha prou de dir-se cristià, o si voleu, de «fer» de cristià. «Menjàvem i bevíem amb vós» –diuen aquells de l’evangeli. Però el Senyor els respon: «No sé d’on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal».
El camí de salvació no consisteix, per tant, en «fer» de cristià, sinó en «serho» de veritat.
Vull dir, que no és suficient estar batejat i anar a missa, sinó que comporta una transformació de la pròpia vida, fent un esforç sincer per assemblar-nos a Jesús, que va passar per tot arreu fent el bé i estimant.

3. Però tot això que hem dit, no suposa de cap manera que nosaltres hàgim de viure la nostra vida amb el cor angoixat, amb por. No seria aquesta una actitud cristiana, pròpia d’un fill estimat de Déu. 
Cert que hem d’intentar de viure la nostra vida amb gran sentit de responsabilitat, perquè la salvació és una cosa seriosa que ha costat molt cara a Jesús, i amb això no s’hi pot jugar.
Però també l’hem de viure amb pau i amb esperança, perquè sabem que el
Senyor ens estima. Ens ho ha recordat molt clarament el salm d’avui: «El seu amor per nosaltres és immens» –hem llegit. És immens. No té límit.
Mai no ens deixarà sols, ni ens demanarà que anem més enllà de les nostres possibilitats. Fem-li confiança. 

4. Intentem, doncs, de viure la nostra vida amb esperit de fidelitat al Senyor, sense deixar-nos condicionar pel nostre passat, que ja no podem canviar, i que hem de saber deixar en mans de Déu que és misericordiós.
I sense angoixar-nos tampoc pel futur, que igualment és en les mans d’aquest Déu que ens estima.
Demanem perdó amb humilitat quan ens adonem que hem fallat, ben convençuts que allò que ens ha de salvar, no són els nostres mèrits, sinó la misericòrdia de Déu, molt superior a les nostres mesquineses.
I tirem endavant, un instant darrera l’altre, perquè la vida està feta de moments presents i no pas de passats ni de futurs. Sapiguem gaudir de cada instant de la nostra vida com un do de Déu, perquè ho és: el sol, la muntanya, la família, les vacances, l’amistat… Tot.
Sapiguem aplicar aquella dita de la Mare Teresa de Calcuta, que és evangeli pur: «Que ningú no s’acosti a vosaltres, sense que se’n torni millor i més feliç».
Sapiguem deixar una empremta positiva en totes les persones amb qui ens relacionem. Que ningú no s’hagi de penedir d’haver-nos conegut.
I visquem en pau, posada la nostra confiança en el Senyor.
Aquest és el camí de salvació: un camí que demana esforç, sens dubte, perquè tot el que val, costa. Però és un camí que no porta angoixa, sinó pau, joia i esperança, perquè ens apropa al Senyor que n’és la font d’on brollen.
Reflexionem-hi.

Durant els mesos de juliol, agost i setembre us oferim els punts de reflexió del P. Lluís Armengol i Bernils (Terrassa, 1924 - Sant Cugat del Vallès, 2007), publicats al llibre "El pa de la Paraula nº 5. Diumenges i festius. Cicle C."  Editorial Claret, 2006

Sant Lluís de França

Sa mare, Blanca de Castella, el va fer un bon rei de França (1214-1270).

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

EL SIGLO DE ORO ESPAÑOL

DE GARCILASO A CALDERÓN

sinopsi

¿Qué sucede en España entre 1492 y 1681 para que ese período sea denominado Siglo de Oro? Las fechas vienen determinadas por el final de la Reconquista y el descubrimiento del Nuevo Mundo, y por la muerte del último de una serie de escritores extraordinarios: Pedro Calderón de la Barca. En medio, contemplamos acontecimientos asombrosos: los reinos españoles manifiestan una potencia política y militar sin precedentes, y también una penosa decadencia, que coincidirá con un apogeo de las artes, en especial de la literatura (Garcilaso, Cervantes, Lope, Teresa de Jesús y Juan de la Cruz, Tirso, etc.) y de la pintura (El Greco, Velázquez, Zurbarán, Murillo, entre otros). Mariano Fazio (Buenos Aires, 1960) es sacerdote, historiador y filósofo, profesor de Historia de las Doctrinas Políticas y primer decano de la Facultad de Comunicación Social Institucional de la Pontificia Universidad de la Santa Cruz, donde fue Rector Magnífico. Actualmente vive en Roma, donde trabaja como vicario general del Opus Dei. Entre sus libros destacan: Historia de las ideas contemporáneas; Seis grandes escritores rusos; Cristianos en la encrucijada; La América ingenua; De Benedicto XV a Benedicto XVI; El Papa Francisco y El universo de Dickens, publicados todos en Rialp.

fitxa tècnica

títol
EL SIGLO DE ORO ESPAÑOL
isbn 9788432148576
data de publicació 12/09/2017
editorial Rialp
col·lecció FUERA DE COLECCIÓN
número d'edicions 1
dades del llibre 208 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

13,30 €
14,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

¿Qué sucede en España entre 1492 y 1681 para que ese período sea denominado Siglo de Oro? Las fechas vienen determinadas por el final de la Reconquista y el descubrimiento del Nuevo Mundo, y por la muerte del último de una serie de escritores extraordinarios: Pedro Calderón de la Barca. En medio, contemplamos acontecimientos asombrosos: los reinos españoles manifiestan una potencia política y militar sin precedentes, y también una penosa decadencia, que coincidirá con un apogeo de las artes, en especial de la literatura (Garcilaso, Cervantes, Lope, Teresa de Jesús y Juan de la Cruz, Tirso, etc.) y de la pintura (El Greco, Velázquez, Zurbarán, Murillo, entre otros). Mariano Fazio (Buenos Aires, 1960) es sacerdote, historiador y filósofo, profesor de Historia de las Doctrinas Políticas y primer decano de la Facultad de Comunicación Social Institucional de la Pontificia Universidad de la Santa Cruz, donde fue Rector Magnífico. Actualmente vive en Roma, donde trabaja como vicario general del Opus Dei. Entre sus libros destacan: Historia de las ideas contemporáneas; Seis grandes escritores rusos; Cristianos en la encrucijada; La América ingenua; De Benedicto XV a Benedicto XVI; El Papa Francisco y El universo de Dickens, publicados todos en Rialp.

títol
EL SIGLO DE ORO ESPAÑOL

isbn 9788432148576
data de publicació 12/09/2017
editorial Rialp
col·lecció FUERA DE COLECCIÓN
número d'edicions 1
dades del llibre 208 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts