«Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?» (Elisabet a Maria, Lc 1,43).
«Oh Déu, vós que constituíreu la Mare del vostre Fill com a Mare i Reina nostra, feu que, ajudats amb la seva intercessió, aconseguim en el Regne celestial la glória que pertoca als vostres fills. Per Nostre Senyor Jesucrist» (Col·lecta).
«La solemnitat de l’Assumpció es prolonga joiosament en la celebració de la memòria de la Mare de Déu Reina, que se celebra vuit després i en la qual contemplem Aquella que, asseguda al costat del Rei dels segles, resplendeix com a Reina i intercedeix com a Mare» (Papa Pau VI, Marialis cultus, 02.02.1974).
«La Verge... fou assumpta a la glòria celestial en cos i ànima, i el Senyor l’exalçà com a Reina de l’univers a fi d’ésser més plenament conforme al seu Fill, Senyor dels qui regnen (cf. Ap 19,16) i vencedor del pecat i de la mort» (Constitució Lumen Gentium 59, Concili Vaticà II).
La celebració de la Mare de Déu Reina és un paral·lel de la solemnitat de Crist Rei; com ho és la del Cor Immaculat de Maria de la del Sagrat Cor de Jesús. Instituïda l’any 1955, se celebrava el 31 de maig; la nova data d’avui acosta més la reialesa de la Mare de Déu a la seva Assumpció o glorificació del 15 d’agost.
La humil noia de Natzaret, que es va definir com “l’esclava del Senyor”, és Reina pel seu amor, per la seva fidelitat, per la seva entrega a la voluntat del Pare. D’aquí que el poble cristià, d’una manera especial des de l’Edat Mitjana, invoqués Maria com a “Reina i Mare de misericòrdia”, com a expressió de la seva confiança en ella. Maria, assumpta al cel, en comunió total amb Déu, roman atenta amorosament al camí de cadascun dels seus fills a la terra.
El tango, la cultura argentina y la universal discurren por el genio de Borges en un ciclo de conferencias inéditas que se recogen en este libro.Incluye QR para acceder a los audios de las grabaciones originales y escuchar a Borges.«Oyendo un tango viejo sabemos que hubo hombres valientes. El tango nos da a todos un pasado imaginario. Estudiar el tango no es inútil; es estudiar las diversas vicisitudes del alma.»
Jorge Luis BorgesEn octubre de 1965, Jorge Luis Borges, uno de los autores más importantes del siglo XX, dictó durante cuatro tardes una serie de conferencias sobre el origen del tango en algún lugar de Buenos Aires. Un inmigrante español acudió a todas ellas y las grabó con un magnetófono. Las cintas estuvieron perdidas hasta el año 2013 y su descubrimiento fue también el de un encuentro prodigioso: el de Borges y el tango, para él un símbolo de felicidad.En las conferencias encontramos a un Borges que se muestra lúcido y ocurrente, que retrata el Palermo y el Sur de antaño, poblados de compadritos, guapos, niños bien, casas de mala fama y milongas, para interpelar el origen, los símbolos, los mitos y la lírica de la música emblemática del Río de la Plata.Ahora por fin se recogen estas cuatro conferencias inéditas, y el texto incluye las grabaciones originales en las que se puede disfrutar de la voz del autor.«Es muy emocionante escuchar su voz, las cosas que dice son las cosas que yo estaba acostumbrada a escuchar, que me decía de forma privada, es muy lindo.»
María Kodama, viuda de Borges, en El Nuevo Heraldo
-Ports gratuïts*
*Comandes +50€
-Pot rebre-ho demà*
*Comandes peninsulars abans de 18:00h
-O pot recollir-lo a la botiga
items(0) 0€
