Paraula i vida 2019
Personalitza la teva edició
Més informació aquí

tancar

diumenge 17 de juny

Setmana XI durant l'any

Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

17/06/2018 - Onzè diumenge - Temps Ordinari

Ez 17,22-24
2Co 5,6-10
Mc 4,26-34

A què compararem el Regne de Déu?

La Paraula avui s’esmerça en donar-nos pinzellades d’aquest paisatge, que Déu ens convida a somniar. El Regne és un estat de coses, on Déu és el primer, qui marca pauta, el referent de tot i tots. I perquè Ell passa al davant, tot secunda la seva inèrcia: les relacions entre les persones, amb tot el creat, amb nosaltres mateixos...es fonamenta en Ell i en Déu troba la plenitud.

Visualitzar aquest somni atrapa la nostra afectivitat, i ens fa desitjar-lo, perquè comprenem que es allà on reposen totes les nostres inquietuds. Reconeixem l’horitzó del nostre anhel quan sentim parlar del Regne.

De les lectures extraiem quatre comparacions, que ens ajudaran a entendre el que passa quan Déu és Senyor:

  • com un esqueix de cedre plantat dalt la muntanya,
  • com un emigrant que anhela viure de nou al seu país,
  • com un pagès que recull el fruit d’allò que va sembrar
  • i, finalment, el Regnat de Déu és com un minúscul gra de mostassa que serà arbust.

Una comparació és un esclat de significats. Per això, tot i que ara descrivim alguns trets comuns entre elles, no exhaurirem tot el que ens poden arribar a suggerir en sentir-les de nou amb les orelles ben obertes.

En primer lloc, el Regne de Déu demana cooperació. Les capacitats de tot allò creat han d’entrar en joc perquè s’assoleixi el fruit. No som la causa de la plenitud, però sí que ens cal aportar el que és a les nostres mans. Déu conduirà tot el que som a la seva feliç realització si, per part nostra, arrisquem, ens oferim del tot i confiem.

En segon lloc, el Regne de Déu implica un desenvolupament progressiu. No és màgia, sinó que respecta els temps, que cada cosa necessita per ser transformada en el seu ser més profund. Per això, ens caldrà ser pacients, sortir de les nostres presses egoistes i entendre que res que a Déu aspiri pot quedar oblidat. Sigui en el meu interior, sigui col·lectivament, tot viu en l’esperança i en l’anhel d’arribar a ser ple ben aviat.

En tercer lloc, el Regne de Déu és sorpresa. Allò que s’esdevé supera els nostres càlculs. El fruit final no és la projecció del nostre somni, tot i que prou entenem la necessària cooperació entre Déu i nosaltres. Les nostres expectatives queden sempre depassades i les paraules “gràcies. Moltes gràcies!” ens venen als llavis davant el resultat de la comunió, que es dóna en el Regne de Déu.

En quart lloc, quan Déu senyoreja, el capgirament esdevé majúscul. En efecte, allà on Déu encara no és tot en tots, patim una jerarquia on els rics, prestigiosos i poderosos són al cap de munt. Darrera d’ells i baixant, segons participin dels seus valors, es situen els menystinguts. En canvi, quan Déu és, els primers passen a ser darrers. Els que quedaven als marges són posats al mig. Els descartats pel sistema anterior són restablerts en la dignitat que se’ls negava.

En cinquè lloc, sense concloure, fins la més minsa criatura gaudeix de la novetat que arriba. Més que els prepotents dominadors que acaparen tresors, els petits són qui anuncien el Regnat de Déu instaurat per fi. Els ocells s’ajocaran a l’ombra dels arbres que creixen i, amb la seva alegria i simplicitat, anuncien Aquell que ja està arribant.

David Guindulain, sj.

Text extret de pregaria.cat

Beat Pere Gambacorta
Beat Pere Gambacorta

Res de cama-curta, aquest venecià va convertir un grup de lladres en Ermitans de Sant Jeroni (†1435).

EL TANGO-BORGES, JORGE LUIS-9788426402592

EL TANGO

CUATRO CONFERENCIAS

sinopsi

El tango, la cultura argentina y la universal discurren por el genio de Borges en un ciclo de conferencias inéditas que se recogen en este libro.Incluye QR para acceder a los audios de las grabaciones originales y escuchar a Borges.«Oyendo un tango viejo sabemos que hubo hombres valientes. El tango nos da a todos un pasado imaginario. Estudiar el tango no es inútil; es estudiar las diversas vicisitudes del alma.»
Jorge Luis BorgesEn octubre de 1965, Jorge Luis Borges, uno de los autores más importantes del siglo XX, dictó durante cuatro tardes una serie de conferencias sobre el origen del tango en algún lugar de Buenos Aires. Un inmigrante español acudió a todas ellas y las grabó con un magnetófono. Las cintas estuvieron perdidas hasta el año 2013 y su descubrimiento fue también el de un encuentro prodigioso: el de Borges y el tango, para él un símbolo de felicidad.En las conferencias encontramos a un Borges que se muestra lúcido y ocurrente, que retrata el Palermo y el Sur de antaño, poblados de compadritos, guapos, niños bien, casas de mala fama y milongas, para interpelar el origen, los símbolos, los mitos y la lírica de la música emblemática del Río de la Plata.Ahora por fin se recogen estas cuatro conferencias inéditas, y el texto incluye las grabaciones originales en las que se puede disfrutar de la voz del autor.«Es muy emocionante escuchar su voz, las cosas que dice son las cosas que yo estaba acostumbrada a escuchar, que me decía de forma privada, es muy lindo.»
María Kodama, viuda de Borges, en El Nuevo Heraldo

fitxa tècnica

títol
EL TANGO
isbn 9788426402592
data de publicació 01/09/2016
editorial LUMEN
número d'edicions 1
dades del llibre 144 pàg.
dimensions 21,30 x 14,50 cm
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

16,06 €
16,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts*

*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

els més venuts