Joan Benet Petit (Barbens 1890-Barcelona 1968), nascut i educat en un ambient de propietaris rurals de l'Urgell, es va graduar de segon grau a l'escola de mestres de Lleida aconsellat pels frares caputxins d'Igualada, a redós dels quals va obtenir la seva sòlida formació religiosa i moral. Va exercir com a mestre a l'època de la Mancomunitat de Catalunya en terres de Lleida -els Torms, Golmés, Castellserà-, de Girona -Celrà-, i Barcelona -a les escoles del Patronat Escolar de la Mancomunitat. A més de la seva intensa tasca pedagògica, conreava la poesia i el teatre. Després de la Guerra Civil va continuar ensenyant en català a escoles unitàries al barri de la Ribera: al carrer Baix de Sant Pere i a la plaça Regomir. A partir deis anys seixantes va iniciar els onze volums d'El Trobador de la Mare de Déu, propulsat per l'impuls maria d'agrupar i ordenar els coneixements del món tradicional en bé de les futures generacions.