660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

divendres 19 d'abril

Setmana Santa

Dia de la Llengua Xinesa

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

Divendres Sant

 

Abans de la Litúrgia de la Paraula: Un cop a la seu, el celebrant, després que s’hagi prostrat o agenollat davant l’altar, diu «Senyor, no us oblideu de la vostra misericòrdia a favor dels vostres servents; protegiu-los i santifiqueu-los, ja que per ells Crist, en vessar la seva Sang, va inaugurar el misteri pasqual. Ell, que amb vós viu i regna pels segles dels segles».

Sant Antoni Maria Claret (1807-1870)

«¡Oh Jesús de la meva vida! Conec, sé i em consta que les penes, dolors i treballs són la divisa de l'apostolat. Amb la vostra gràcia els abraço, me'ls vesteixo i dic que, mitjançant el vostre ajut, Se­nyor i Pare meu, estic prompte a beure aquest calze de penes interiors i estic resolt a rebre aquest baptisme de penes exteriors, i dic: lluny de mi de gloriar-me en res més que en la Creu, on Vós esteu clavat per mi i jo també vull estar-ho per Vós. Així sigui» (Autobiografia 427).

«Capítol XXIX: De les virtuts de jesús que vaig proposar-me d'imitar: Menjar.-Pa i aigua durant els trenta anys de la seva vida oculta. Al desert, al final dels quaranta dies de dejuni rigorós, els àngels li portaren pa i aigua com a Elies. Els altres anys de la seva vida pública menjava el que li donaven i s'hi conformava. El menjar que prenia amb els apòstols era pa d'ordi i peix rostit, i encara d'això no en tenien sempre; ja que havien d'agafar espigues per matar la fam, i fins i tot d'això foren criticats. A la creu diu que té set i no li donen altra beguda que fel i vinagre per a més turment» (Aut. 430).

« [Després de l’atemptat a Holguín, de l’1 de febrer de 1856, en què és ferit a la cara] Feta la primera cura, van portar-me en una llitera a la casa de la meva posada. No puc explicar el plaer, el goig i l'alegria que sentia la meva ànima veient que havia aconseguit allò que tant desitjava, que era ves­sar la sang per amor de Jesús i de Maria i poder segellar amb la sang de les meves venes les veritats evangèliques. Feia pujar de grau la meva satisfacció el pensament que això era com un tast del que amb el temps as­soliria, que seria ves­sar-la tota i consumar el sacrifici amb la mort. Em semblava que aquestes ferides eren com la circumcisió de Jesús i que després amb el temps tindria l'afortunada i incomparable sort de morir a la creu d'un patíbul, per l'acció d'un pu­nyal as­sas­sí o d'una altra cosa així» (Aut. 577).

Papa Francesc

«El Divendres Sant és el moment culminant de l’amor. La mort de Jesús, que sobre la creu s’abandona al Pare per oferir la salvació a tot el món, expressa l’amor lliurat fins al final, sense fi. Un amor que vol abraçar-nos a tots sense excloure ningú. Un amor que s’estén a tot temps i a tot lloc: una font inesgotable de salvació de la qual cada un de nosaltres, pecadors, pot beure. Si Déu ens ha demostrat el seu amor suprem en la mort de Jesús, aleshores també nosaltres, regenerats per l’Esperit Sant, podem i hem d’estimar-nos els uns als altres» (Homilia, 23.03.16).

Pots consultar les lectures d’avui a lectures.missa.app.

ELOGIO DEL OLVIDO

LAS PARADOJAS DE LA MEMORIA HISTÓRICA

sinopsi

Un brillante y polémico ensayo sobre el culto a la memoria histórica, o sobre como la Historia, a veces, causa más daño que el bien que persigue. «Los que no pueden recordar el pasado están condenados a repetirlo». Esta célebre frase de George Santayana podría ilustrar una de las ideas más convencionales respecto a la memoria histórica. Actualmente existe el consenso explícito y casi absoluto de que lo moralmente correcto es recordar. ¿Por qué somos tan tajantes en cuestiones tan delicadas como esta? En esta candente y polémica obra el heterodoxo intelectual David Rieff revisita la cuestión de la memoria histórica y presenta un conmovedor alegato contra nuestra pasión por el pasado. Analizando varios de los conflictos más definitorios de la historia reciente -el conflicto de Irlanda del Norte, la Guerra Civil española, la Guerra de los Balcanes, el Holocausto y el 11S- Rieff concluye que la memoria colectiva no es tanto un imperativo moral como una opción. La memoria histórica puede ser tóxica y, a veces, lo correcto es olvidar. Brillante y contundente, este lúcido ensayo es un tratado de filosofía moral indispensable sobre los usos y abusos de la historia colectiva. Reseñas:
«Este polémico libro es una lectura esencial para cualquiera que se interese por la ética, la política y la situación contemporánea del hombre.»
John Gray«Un libro breve y contundente.»
Fernando Savater

fitxa tècnica

títol
ELOGIO DEL OLVIDO
autor
RIEFF, DAVID
isbn 9788499925578
data de publicació 01/03/2017
editorial DEBATE
col·lecció Debate
número d'edicions 1
dades del llibre 174 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

16,06 €
16,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Un brillante y polémico ensayo sobre el culto a la memoria histórica, o sobre como la Historia, a veces, causa más daño que el bien que persigue. «Los que no pueden recordar el pasado están condenados a repetirlo». Esta célebre frase de George Santayana podría ilustrar una de las ideas más convencionales respecto a la memoria histórica. Actualmente existe el consenso explícito y casi absoluto de que lo moralmente correcto es recordar. ¿Por qué somos tan tajantes en cuestiones tan delicadas como esta? En esta candente y polémica obra el heterodoxo intelectual David Rieff revisita la cuestión de la memoria histórica y presenta un conmovedor alegato contra nuestra pasión por el pasado. Analizando varios de los conflictos más definitorios de la historia reciente -el conflicto de Irlanda del Norte, la Guerra Civil española, la Guerra de los Balcanes, el Holocausto y el 11S- Rieff concluye que la memoria colectiva no es tanto un imperativo moral como una opción. La memoria histórica puede ser tóxica y, a veces, lo correcto es olvidar. Brillante y contundente, este lúcido ensayo es un tratado de filosofía moral indispensable sobre los usos y abusos de la historia colectiva. Reseñas:
«Este polémico libro es una lectura esencial para cualquiera que se interese por la ética, la política y la situación contemporánea del hombre.»
John Gray«Un libro breve y contundente.»
Fernando Savater

títol
ELOGIO DEL OLVIDO
autor
RIEFF, DAVID

isbn 9788499925578
data de publicació 01/03/2017
editorial DEBATE
col·lecció Debate
número d'edicions 1
dades del llibre 174 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts