660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

 

tancar

diumenge 15 de setembre

Setmana XXIV durant l'any

Dia Internacional de la Democràcia

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 15 de setembre de 2019.

(Éx 32, 7-11. 13-14; 1Tim 1, 12-17; Lc 15,1-32)

1. En arribar al terme de la nostra vida, tota persona humana, també nosaltres, ens trobarem cara a cara amb Déu.
Com ens imaginem aquesta trobada? Quina imatge ens hem fet de Déu?
No oblidem que, aquesta imatge, condicionarà la nostra fe i tota la nostra vida. No viu igual aquell que pensa que Déu és un jutge implacable, que aquell que creu que és un pare que ens estima.
El primer, només es mourà per por. L'altre en canvi, s'esforçarà per ser fidel, com a resposta a l'estimació que Déu li té.
I aquesta imatge de Déu també condicionarà tota la nostra conducta envers els altres. Aquell que considera Déu un jutge, té tendència a ser una persona dura i exigent. Qui el considera un pare bo, té molta més comprensió amb les persones que l'envolten.
Qui té raó? Com és realment Déu?

2. Nosaltres, a Déu, no l'hem vist mai. Però n'hi ha un que sap perfectament com és: aquest és Jesús, el Fill de Déu. I Ell, a l'evangeli d'avui, ens dóna un tret essencial del nostre Déu: és aquell que busca ovelles perdudes i que s'alegra quan les troba.
És aquesta la imatge que tinc de Déu?
Fixem-nos quina diferència hi ha entre la concepció de Déu dels antics i la que ens presenta Jesús.
A la primera lectura, hem vist com Déu s'indignava amb el seu poble perquè li ha estat infidel. I és Moisès, amb el seu clam ple d'amor i de tendresa, qui aconsegueix el perdó. És una imatge imperfecta de Déu.
A l'evangeli, en canvi, no és així: és Déu mateix qui està preocupat per aquells que s'han allunyat, i és Ell mateix qui pren totes les iniciatives per recuperar-los.
No és el jutge que condemna, ni l'amo que espera que li demanin clemència. Sinó que és aquell que està preocupat perquè ha perdut una cosa que li interessava molt, i farà tots els impossibles per aconseguir retrobar-la.

3. Sempre sorprèn, quan llegim aquest evangeli, l'expressió, que en el cel hi haurà gran alegria per "un sol" pecador convertit. Nosaltres podríem pensar que l'èxit es donaria, si es convertissin "molts" Jesús, en canvi, només parla de la conversió "d'un sol" pecador.
Això ens fa veure que cada un de nosaltres val immensament als seus ulls: som el seu "tresor".
Val la pena que ens deixem impactar per aquestes imatges tan expressives de l'evangeli, perquè l'ovella perduda puc ser jo, pots ser tu, podem ser qualsevol de nosaltres.
Això ens hauria de fer reflexionar. Quan prenem consciència d'haver caigut, hauríem d'estar convençuts que, si ens convertim, hi haurà gran alegria al cel, aquesta immensa alegria que ens parla l'evangeli.
Hi pensem en això?

4. Sens dubte que tots som pecadors. Però, com deia un sant baró: "Sóc una calamitat; però una calamitat molt estimada de Déu". Tots nosaltres som ovelles perdudes, monedes que Déu cerca escombrant fins el darrer racó de la casa.
I ho fa perquè ens estima, perquè ens vol al seu costat. Perquè sap que és l'únic lloc on nosaltres hi trobarem la pau, l'esperança i l'estimació que tant necessitem.
Per això, quan ens convertim, no sols hi ha alegria al cel: també n'hi ha, i molt gran, al nostre cor. Només podem ser feliços prop del Senyor. Una alegria que regenera i transforma la nostra vida. Ho hem vist en sant Pau, que, de gran pecador es va transformar en el més gran apòstol de Jesucrist.
Tant de bo que la nostra resposta siguin aquells sentiments de penediment que expressava el Salm que hem escoltat: "Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant". "Vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes". "Déu meu, creeu en mi un cor ben pur".

Aquest Salm 50 del salteri, l'hauríem de llegir sovint. Ens faria bé. Reflexionem-hi.


Durant els mesos de juliol, agost i setembre us oferim els punts de reflexió del P. Lluís Armengol i Bernils (Terrassa, 1924 - Sant Cugat del Vallès, 2007), publicats al llibre "El pa de la Paraula nº 5. Diumenges i festius. Cicle C."  Editorial Claret, 2006

Mare de Déu dels Dolors

 

L’endemà de la festa de la Santa Creu se celebra la Mare de Déu en el seu misteri de dolor davant la mort ignominiosa del seu Fill. Les nombroses imatges de la Pietat o Doloroses evidencien aquesta devoció a la Mare de Déu. Maria, dreta al peu de la Creu, és corredemptora de tota la humanitat amb el seu Fill.

«S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare...» (Jn 19,25).

Stabat mater dolorosa                       És la Mare dolorosa

iuxta crucem lacrimosa,                    prop la creu, tota plorosa,

dum pendebat Filius.                         d’on el Fill penja clavat.

D’autor incert, és atribuït a Jacopone da Todi († 1306).

“També la Benaurada Verge avançà en aquest pelegrinatge de la fe i mantingué fidelment la seva comunió amb el Fill fins a la Creu, davant de la qual aguantà ferma en la fe, no sense un cert desig diví, sofrint profundament amb el seu Unigènit i associant-se amb el seu sacrifici amb ànim maternal, consentint amorosament en la immolació de la víctima que ella havia engendrat” (Concili Vaticà II, Lumen Gentium 58).

Col·lecta

Oh Déu, vós volguéreu que els dolors del vostre Fill, crucificat, fossin compartits per la seva Mare al peu de la Creu. Concediu a la vostra Església que, associada amb Maria a la passió, mereixi de ser participant de la Resurrecció del mateix Nostre Senyor Jesucrist. Per Nostre Senyor Jesucrist...

Veure més...

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

ELS NOIS DE ZINC

sinopsi

Milers de soldats van morir durant la incursió russa a Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc.
Publicat el 1991, aquest llibre tingué l''impacte d''una bomba. Aleksiévitx fou denunciada per difamació i «embrutar l''honor dels soldats», vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afgà, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors i violadors.
Aleksiévitx entreteixeix més d''un centenar d''històries explicades per oficials de l''exèrcit, homes enllistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intricat. Les històries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronant desesperadament un taüt tan petit que no creu possible que contingui el seu alt fill, donen a Alexiévitx l''oportunitat de preguntar: "Qui som? Com hem pogut i se''ns ha pogut fer això? Per què ens ho vam creure tot?". Aquest llibre no és només sobre guerra i polítiques criminals, sinó també sobre el xoc entre dues civilitzacions enterament antitètiques i sobre la pura estupidesa i vanitat de la idea de poder aconseguir -sigui quina sigui la superioritat en tecnologia d''armament- una victòria definitiva sobre un oponent demonitzat.

***

Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página-gairebé un centenar a Temps de segona mà. La fi de l''home roig-, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l''obra de l''autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, amb Pregària de Txernòbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traducció al català del discurs d''acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015 d''Aleksiévitx.

fitxa tècnica

títol
ELS NOIS DE ZINC
isbn 978-84-15539-56-8
data de publicació 11/04/2016
número d'edicions 1
dades del llibre 400 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

20,81 €
21,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Milers de soldats van morir durant la incursió russa a Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc.
Publicat el 1991, aquest llibre tingué l''impacte d''una bomba. Aleksiévitx fou denunciada per difamació i «embrutar l''honor dels soldats», vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afgà, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors i violadors.
Aleksiévitx entreteixeix més d''un centenar d''històries explicades per oficials de l''exèrcit, homes enllistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intricat. Les històries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronant desesperadament un taüt tan petit que no creu possible que contingui el seu alt fill, donen a Alexiévitx l''oportunitat de preguntar: "Qui som? Com hem pogut i se''ns ha pogut fer això? Per què ens ho vam creure tot?". Aquest llibre no és només sobre guerra i polítiques criminals, sinó també sobre el xoc entre dues civilitzacions enterament antitètiques i sobre la pura estupidesa i vanitat de la idea de poder aconseguir -sigui quina sigui la superioritat en tecnologia d''armament- una victòria definitiva sobre un oponent demonitzat.

***

Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página-gairebé un centenar a Temps de segona mà. La fi de l''home roig-, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l''obra de l''autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, amb Pregària de Txernòbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traducció al català del discurs d''acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015 d''Aleksiévitx.

títol
ELS NOIS DE ZINC

isbn 978-84-15539-56-8
data de publicació 11/04/2016
número d'edicions 1
dades del llibre 400 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts