Tancat per vacances:
de l'1 al 23 d'agost.
DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA LA MAJOR
MEMÒRIA FACULTATIVA
L’Església de Santa Maria la Major, situada sobre el mont Esquilí, a Roma, és una de les quatre basíliques majors primàries o patriarcals (les altres: Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Sant Joan del Laterà) i representa el patriarcat d’Antioquia, lloc on per primera vegada els seguidors del Crist són anomenats ‘cristians’ (Ac 11,26). Aquesta primera església d’Occident dedicada a la Mare de Déu fou erigida just després del Concili d’Efes. La Basílica de Santa Maria la Major manifesta clarament que en Maria, com en un temple, el Verb es revestí de la nostra naturalesa humana i, engendrat per ella, acampà entre nosaltres (Jn 1,14). Amb Maria, en la Festa de la Transfiguració de demà, entrarem més fàcilment en el núvol lluminós del Tabor, i ens trobarem arreu, però sobretot en els seus santuaris, «com a casa», perquè ella mateixa és l’estança de Déu.
Una tradició que es remunta al segle IV, explica que Joan, cavaller cristià, i la seva esposa -sense fills, i ambdós lliurats a les obres de caritat-, van tenir una mateixa idea: designar la Mare de Déu hereva universal de llurs béns. Però no sabien com fer-ho, car desconeixien quina seria la seva obra que més li plagués. El dubte se’ls havia aclarit mitjançant un somni que van tenir el 5 d’agost de l’any 352, pel qual la Mare de Déu els demanà que li construïssin una església a Roma, precisament en el lloc on veiessin que la terra era coberta de neu. Aquest signe s’esdevingué en el mont Esquilí. Com que aquest somni també l’havia tingut el papa d’aleshores, Liberi (352-366), no hi hagué cap dubte dels desigs de la Mare de Déu, ja que érem en ple mes d’agost, en el ferragosto romà. D’aquí ve el nom popular de Santa Maria de les Neus (ad Nives). I per això en aquesta diada hom deixa caure del sostre una pluja de pètals blancs.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Quinze anys després dels fets d''El conte de la Serventa, el règim teocràtic de la República de Galaad, tot i haver entrat en decadència, s''aferra al poder. Les vides de tres dones radicalment diferents convergeixen en aquest moment crucial; dues han crescut a bandes oposades de la frontera, l''una a Galaad, com a filla d''un Senyor d''alt rang, i l''altra al Canadà, on participa en les manifestacions contra la dictadura i en segueix amb horror les notícies a la televisió. Les veus d''aquestes dues noies, pertanyents a la primera generació que assoleix la majoria d''edat sota el nou ordre, s''entreteixeixen amb una tercera, la d''una còmplice del règim, el poder de la qual es fonamenta en els secrets que ha anat guardant amb el pas del temps. I quan, a la fi, la veritat surti a la llum, totes tres hauran d''acceptar qui són realment i decidir fins on estan disposades a arribar per defensar les seves conviccions. En Els testaments Margaret Atwood torna a endinsar-se en l''univers galaadià, que tants lectors ha fascinat al llarg dels anys, per revelar-nos amb sagacitat i perícia narrativa l''entramat profund d''una societat on, malgrat el règim del terror, s''ha encès l''espurna de l''esperança.
- Els enviaments es realitzaran a partir del 23 d'agost.*
*Si està disponible.
Enviament gratuït: comandes +50€ (Només Espanya Península i Illes Balears).
-O podrà recollir-lo a la botiga.
Quinze anys després dels fets d''El conte de la Serventa, el règim teocràtic de la República de Galaad, tot i haver entrat en decadència, s''aferra al poder. Les vides de tres dones radicalment diferents convergeixen en aquest moment crucial; dues han crescut a bandes oposades de la frontera, l''una a Galaad, com a filla d''un Senyor d''alt rang, i l''altra al Canadà, on participa en les manifestacions contra la dictadura i en segueix amb horror les notícies a la televisió. Les veus d''aquestes dues noies, pertanyents a la primera generació que assoleix la majoria d''edat sota el nou ordre, s''entreteixeixen amb una tercera, la d''una còmplice del règim, el poder de la qual es fonamenta en els secrets que ha anat guardant amb el pas del temps. I quan, a la fi, la veritat surti a la llum, totes tres hauran d''acceptar qui són realment i decidir fins on estan disposades a arribar per defensar les seves conviccions. En Els testaments Margaret Atwood torna a endinsar-se en l''univers galaadià, que tants lectors ha fascinat al llarg dels anys, per revelar-nos amb sagacitat i perícia narrativa l''entramat profund d''una societat on, malgrat el règim del terror, s''ha encès l''espurna de l''esperança.
items(0) 0€
