Tancat per vacances:
de l'1 al 23 d'agost.
FAMÍLIA I JOVENTUT
1193/4: Neix al castell de la família dels Offreducci a Assís, de Favarone, un patrici arrogant i d’Ortolana, noble de profunds sentiments cristians (pelegrinatges a Roma, Terra Santa). Clara és molt afavorida i de sentiments generosos (acull captaires). Aprèn de llegir i d’escriure (llatí). La família projecta de fer-la casar amb un bon partit (noble), però ella s’hi resisteix.
CONVERSIO
1212, març 18: Als 18 anys, després de mantenir entrevistes ocultes amb Francesc, s’escapa de casa, i corre a la Porciuncula, on Francesc li talla els cabells: «Desitjo servir el Déu del pessebre i del Calvari; no vull cap més tresor ni herència!». Conduïda un temps al monestir benedictí de San Paolo delle Abbadesee (monges de l’alta noblesa) i a l’església de Sant’Angelo in Fanzo (monestir més senzill), Francesc l’acull al convent de Sant Damià. Només té la “forma de vida” de Francesc. Hi viurà fins a la mort.
CONVERSATIO
1247: Innocenci IV proposa que les comunitats femenines puguin posseir béns en comú, rendes i possessions. Clara farà el que mai cap dona ha fet abans: escriure la seva pròpia “Regla per a les Germanes Pobres”, amb trets ben originals: pobresa (en una societat on ja corren els diners), fraternitat (totes germanes, fora classes socials) i pregària (el seguiment de Jesús pobre ja porta a la contemplació).
1253, agost 10: La vigília de la seva mort rep l’aprovació de la Regla: «escolliu viure segons la perfecció del Sant Evangeli».
1253, agost 11: Mor a Sant Damià després de 19 anys de malaltia: “Et dono gràcies, Senyor, per haver-me creat”.
EL CULTE
1253, novembre 24-29: Procés a Assís per a la canonització.
1255, agost-octubre: Butlla, ‘Clara claris præclara meritis’, de canonització a la catedral d’Anagni «enamorada i incansable seguidora de la pobresa». La data del culte es fixa per al 12 d’agost, per no sobreposar-la a la de sant Rufí (11 d’agost), patró de la ciutat. Més endavant es canviarà a l’11.
1958, febrer: Pius XII la proclama patrona de la televisió per la visió de la Missa del Gall que tingué quan estava malalta.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Gaziel i Pla compartien un munt de coses. Eren veïns de procedència (tots dos catalans de la Costa Brava), havien convertit en el seu ofici unes mateixes passions vitals (la literatura i el periodisme) i, sobretot, tenien una actitud bessona davant del món que els envoltava, basada en una insubornable independència crítica. Les cartes creuades que se n’han conservat (51 de Gaziel i només 7 de Josep Pla) van des del 1941 fins a la mort de Gaziel el 1964, i són el testimoni més contundent de tot el que unia aquests dos personatges imprescindibles de la cultura catalana del segle XX: els amics, els neguits compartits, la intel·ligència, la lucidesa, l’amor al país i una repugnància desesperada davant del règim franquista.
L’edició d’aquestes cartes, inèdites fins ara (com algun dels documents que s’hi afegeixen en apèndix), ha anat a càrrec de Manuel Llanas, professor emèrit de la Universitat de Vic i gran especialista en l’obra de Gaziel, i té l’aval de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.
- Els enviaments es realitzaran a partir del 23 d'agost.*
*Si està disponible.
Enviament gratuït: comandes +50€ (Només Espanya Península i Illes Balears).
-O podrà recollir-lo a la botiga.
Gaziel i Pla compartien un munt de coses. Eren veïns de procedència (tots dos catalans de la Costa Brava), havien convertit en el seu ofici unes mateixes passions vitals (la literatura i el periodisme) i, sobretot, tenien una actitud bessona davant del món que els envoltava, basada en una insubornable independència crítica. Les cartes creuades que se n’han conservat (51 de Gaziel i només 7 de Josep Pla) van des del 1941 fins a la mort de Gaziel el 1964, i són el testimoni més contundent de tot el que unia aquests dos personatges imprescindibles de la cultura catalana del segle XX: els amics, els neguits compartits, la intel·ligència, la lucidesa, l’amor al país i una repugnància desesperada davant del règim franquista.
L’edició d’aquestes cartes, inèdites fins ara (com algun dels documents que s’hi afegeixen en apèndix), ha anat a càrrec de Manuel Llanas, professor emèrit de la Universitat de Vic i gran especialista en l’obra de Gaziel, i té l’aval de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.
TRES PERIODISTAS EN LA REVOLUCIÓN DE ASTURIAS
items(0) 0€
