Tancat per vacances:
de l'1 al 23 d'agost.
«La tradició cristiana ha col·locat en el cor de l’estiu una de les festes marianes més antigues i suggerents, la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. Així com Jesús va ressuscitar de la mort i va ascendir a la dreta del Pare, Maria, acabat el curs de la seva existència sobre la terra, va ser assumpta al cel.... Maria és exemple i suport per a tots els creients: ens encoratja a no perdre la confiança davant les dificultats i davant els inevitables problemes de tots els dies. Ens assegura la seva ajuda i ens recorda que allò essencial és buscar i aspirar «a les coses de dalt, no a les de la terra» (cf. Col 3,2)» (Papa Benet XVI).
Si en la Immaculada Concepció (8 de desembre) celebrem l’inici, avui gaudim amb “el destí de plenitud i de felicitat” de Maria i la seva “perfecta configuració amb Crist ressuscitat” (Pau VI, Marialis Cultis, MC 6). És una festa centrada en el triomf final de Maria, que participa així de la victòria de Crist. Déu no volgué “que sofrís la corrupció del sepulcre aquella que de manera inefable va ser mare de l’autor de la vida” (Prefaci).
A més, el destí gloriós de Maria està íntimament lligat al de l’Església. La festa d’avui es converteix així en una mirada plena de fe envers el futur, i en una ocasió per a l’esperança i garantia per a tota la comunitat dels creients, que se senten representats per ella: “imatge i primícia de l’Església gloriosa, model de l’esperança certa i consol del poble que camina” (Prefaci).
És dia de festa major en infinitat de pobles.
«Déu omnipotent i etern, vós heu portat a la glòria del cel en cos i ànima la immaculada Verge Maria, Mare del vostre Fill. Feu que, amb l’esguard fit en les coses celestials, mereixem de tenir part en la seva glòria» (Col·lecta).
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L’ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?».
El projecte inicial de l’obra completa de Pla per a Edicions Destino comprenia, en principi, dos volums de Notes disperses; si el primer va aparèixer el 1969, del segon no se n’havia sabut res fins ara. Però el fet és que entre els papers pòstums de l’escriptor s’han conservat una sèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el pròleg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a l’espera de circumstàncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fi han arribat».
Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: l’observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l’escepticisme més ben informat, el reportador precís d’anècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, l’escriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari...
- Els enviaments es realitzaran a partir del 23 d'agost.*
*Si està disponible.
Enviament gratuït: comandes +50€ (Només Espanya Península i Illes Balears).
-O podrà recollir-lo a la botiga.
«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L’ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?».
El projecte inicial de l’obra completa de Pla per a Edicions Destino comprenia, en principi, dos volums de Notes disperses; si el primer va aparèixer el 1969, del segon no se n’havia sabut res fins ara. Però el fet és que entre els papers pòstums de l’escriptor s’han conservat una sèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el pròleg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a l’espera de circumstàncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fi han arribat».
Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: l’observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l’escepticisme més ben informat, el reportador precís d’anècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, l’escriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari...
TRES PERIODISTAS EN LA REVOLUCIÓN DE ASTURIAS
items(0) 0€
