Paraula i vida 2019
Personalitza la teva edició
Més informació aquí

 

tancar

diumenge 15 de juliol

Setmana XV durant l'any

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Am 7,12-15

Ef 1,3-14

Mc 6,7-13

Homilia per al diumenge 15 de juliol de 2018

1- Aquests dies d’estiu potser més fàcilment tenim l’oportunitat de fer alguna passejada enmig del bosc. És una experiència vivificant. Allà hi ha un silenci que convida a la reflexió i a la pregària o a la conversa assossegada.
Cert que allà també s’hi sent una certa remor: la dels ocells i els insectes, la del vent que mou les fulles, la de l’aigua de la font...
Però aquests brogits són molt diferents dels sorolls de les nostres ciutats: dels cotxes, les motos, les sirenes que enerven i creen tensió. La remor de la natura, en canvi, relaxa, asserena, porta pau, convida al diàleg, acosta a Déu.
Sabem aprofitar-ho?
Una altra de les coses que ens ofereix el bosc és l’aire pur, amarat d’olors estimulants, que s’hi respira i tan diferent de la pol.lució de les ciutats.
Hi ha flors i plantes senzilles, que potser no trobem a les floristeries,  però que d’una manera anònima, ofereixen a tothom la riquesa del seu perfum.

2- Bé. He dit tot això perquè penso que és una bona imatge per expressar allò que ens demana Jesús a l’evangeli que hem escoltat.
Jesús envia els deixebles – i també a nosaltres- a escampar pertot arreu la seva Bona Nova. Per això ens ha cridat a ser deixebles seus: perquè fóssim els seus missatgers.
No es tracta pas de fer coses extraordinàries, sinó de ser persones senzilles, però plenes de vitalitat interior, que escampen pertot arreu el perfum de la Bona Nova de Jesús.
Persones que no fan discursos ni criden l’atenció, que passen desapercebudes, però que de fet exerceixen una gran influència positiva allà on són. Perquè porten pau, fomenten la solidaritat i encomanen als altres el desig de viure, d’estimar i de ser millors.
Podríem dir, amb imatges bíbliques, que són “sal” que donen sabor a la vida també són “llum” que il·luminen el camí.
Aquestes persones – i nosaltres hem d’intentar ser d’aquestes!- són com les flors del bosc, amagades enmig de les herbes. Costa de veure-les, però hi són. I la seva presència es fa sentir perfumant tot l’entorn.
Ens esforcem per ser persones d’aquesta mena?

3- Tant de bo. Perquè llavors, tal com passava amb els deixebles de l’evangeli, també traurem “mals esperits” – pessimismes, pors, desànim...- i retornarem la salut- força i ganes de viure als “malalts”. 
És a dir, per allà on passem, deixarem un rastre positiu. Les coses i les persones canviaran i milloraran: els farem bé. Es notarà que som portadors de la llum, de l’esperança, de la fraternitat de Jesús.
Perquè, no ho oblidem, és el mateix Jesús qui ens envia a fer aquesta tasca: som els seus enviats. Solament d’Ell ens ve la força i l’eficàcia.
I per tal de tenir-ho ben present, fóra bo que sabéssim aprofitar la major tranquil·litat de l’estiu per fer alguna estoneta de pregària sincera.
Llavors estarem connectats amb el Cep d’on ens arriba la saba vivificant. Ens sentirem més a prop del Senyor i experimentarem la veritat d’allò que ens ha dit sant Pau a la segona lectura , que: “la riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres”.
I és ben cert. Tots nosaltres som rics, molt rics. No per cap mèrit nostre sinó per un do gratuït  de Déu.
Però no oblidarem que els dons de Déu, mai no se’ns donen únicament per a nosaltres sols, sinó  per a compartir-los amb els altres. Ho fem?

4- L’estiu és un bon moment per fer noves coneixences, per aprofundir amb més sinceritat les nostres relacions personals. 
Val la pena que sapiguem acostar-nos als altres amb senzillesa, amb un somriure amable, lluny de l’amargor o de l’autosuficiència, que sempre separen i fan perdre les ganes de viure.
Tant de bo que mai ningú no s’hagi de penedir d’haver-nos conegut i tractat. Que la nostra amistat els ajudi a acostar-se al Senyor, que és la font d’on brolla la pau,  la joia, l’esperança, la força d’estimar.
Això sí que és, de veritat, viure l’estiu amb plenitud.

 
Nota:  Durant els mesos de juliol, agost i setembre us oferim els punts de reflexió del P. Lluís Armengol i Bernils (Terrassa, 1924 - Sant Cugat del Vallès, 2007), publicats al llibre "El pa de la Paraula nº 4. Diumenges i festius. Cicle B." Editorial Claret, 2005

Text extret de pregaria.cat.

Sant Bonaventura
Sant Bonaventura

Vuitè general dels franciscans, fou professor de teologia a París. És Doctor de l’Església (1931).

FULL DE RUTA CAP A LA INDEPENDENCIA -PAGÈS, MANEL-978-84-9779-9

FULL DE RUTA CAP A LA INDEPENDENCIA

sinopsi

Aquest és un llibre didàctic, entenedor i amè. Recorda que l'Estat Català es va formar fa més de mil anys i que en fa 296 va ser destruït a sang i a foc, pels exèrcits francesos i espanyols. A partir del catalanisme de la Renaixença l'autor formula el catalanisme de la Independència. Assenyala que els nostres drets es basen en la història i en la voluntat popular i no en cap Constitució. Denúncia el genocidi cultural, l'espoli i l'asfíxia econòmica que impunement ens sotmeten els Governs de Madrid. Per la defensa dels interessos de Catalunya i dels catalans, reivindica el dret de la Nació Catalana, a posseir el corresponent Estat. Expressa el deure de continuar la tasca de la Renaixença i la responsabilitat d'iniciar la Reconquesta de l'Estat Català. Emfasitza la importància d'internet en aquests afers i descriu amb claredat, senzillesa i rigor, els passos necessaris per aconseguir aquests objectius.

fitxa tècnica

títol
FULL DE RUTA CAP A LA INDEPENDENCIA
isbn 978-84-9779-9
data de publicació 01/04/2010
editorial PAGES EDITORS
número d'edicions 1
dades del llibre 105 pàg.
dimensions 24,00 x 15,00 cm
enquadernació Carpeta
idioma Catalán


11,40 €
12,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)
No disponible

-Ports gratuïts*

*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

els més venuts