IMPORTÀNCIA DE LA FESTA
«En un mateix dia celebrem la passió dels dos Apòstols. És que ells dos eren una sola cosa, encara que van sofrir el martiri no en el mateix dia. Pere va precedir, Pau va seguir després. Celebrem la festivitat dels Apòstols, dia que ells consagraren amb la seva sang. Estimem la fe d’ells, la seva vida, els seus treballs, el seu martiri, la seva confessió i les seves predicacions» (Sant Agustí, Sermó 295).
HISTÒRIA DE LA FESTA
54.67: Autors antics i moderns proposen aquestes dues dates per a la mort de sant Pere. Unanimitat pel lloc: el turó del Vaticà. A l’Església antiga creien que tant Pere com Pau haurien mort un 29 de juny del mateix any.
67: Pau és decapitat (com a ciutadà romà) a la Via d’Òstia, a cinc quilòmetres de Roma (testimoni de Tertul·lià). Un cop absolt de la seva primera captivitat, Pau havia continuat les activitats apostòliques per Àsia, Creta, Macedònia i Grècia, fins que fou detingut a Roma
Segle II: Tertul·lià (160-220) és el primer testimoni que diu que Pere va morir crucificat. Orígenes (185-254) detalla que morí cap per avall (pràctica observada amb els esclaus del temps de Neró, segons Sèneca).
324, novembre: Consagració pel papa Silvestre I de la primera basílica de Sant Pau Extramurs, edificada ben a prop de l’indret ‘Ad Aquas Salvias’, lloc del martiri. Al segle VI fou confiada als monjos benedictins.
326-330: L’emperador Constantí fa edificar una primera basílica sobre les restes de sant Pere. El 18 d’abril del 1506, s’inicia la construcció de l’actual Basílica de Sant Pere del Vaticà.
LITÚRGIA
Col·lecta: «Senyor, Déu nostre, que ens ajudi la intercessió dels apòstols sant Pere i sant Pau, i ja que l’Església rebé per ells el primer missatge salvador, que també per ells se senti ajudada en el camí de la salvació eterna. Per Crist Senyor nostre».
En medio de una sociedad que ha fijado su rumbo hacia la libertad individual en términos absolutos, a cualquier coste, aunque ello conlleve abandonar todo tipo de valores, la Iglesia se levanta como un postrer bastión en la defensa de un sistema estructurado de conceptos éticos de responsabilidad social.
El escenario, con todo, no es halagüeño. El proceso degenerativo a nivel de los procesos educativos es cada vez mayor. El cristianismo no goza de buena prensa en el ámbito histórico y los datos empíricos no nos favorecen. Ello hace que muchos educadores y maestros, a menudo, se muestren desconcertados a la hora de decidir con exactitud qué es lo que deben plantear y defender a nivel ético ante sus alumnos. Pero si deseamos el éxito de nuestra misión, hemos de ser capaces de plantear y proponer al mundo que nos rodea un sistema de valores éticos que, sin abandonar su base bíblica, resulten atractivos y creíbles a la sociedad actual.
-Ports gratuïts*
*Comandes +50€
-Pot rebre-ho demà*
*Comandes peninsulars abans de 18:00h
-O pot recollir-lo a la botiga
items(0) 0€
