Memòria obligatòria
Nascut a Toledo (607), va rebre una brillant formació, i essent abat del monestir d’Agalí (Toledo) i bisbe de Toledo (657), esmerçà els seus esforços a acostar la Bíblia i la doctrina de la tradició patrística al poble: ‘Aquell qui es lliura de ple a meditar l’Escriptura, escorcolla la saviesa dels seus predecessors i estudia les profecies, examina les explicacions d’autors famosos i penetra per paràboles complexes el misteri de proverbis i enigmes. Molts lloaran la seva intel·ligència, i la seva fama viurà per generacions’.
Oració col·lecta
Déu totpoderós, que féreu de Sant Ildefons un defensor insigne de la virginitat de Maria, concediu als qui creiem en aquest privilegi de la Mare del vostre Fill de sentir-nos emparats per la seva intercessió poderosa i maternal.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Per què ens agraden tant els contes de Pilar Senpau? Com diu el pròleg de Joan Margarit, la literatura de Senpau comença i acaba en la vida, neix de l?experiència pròpia ?en major o menor grau? i sap convertir-se en experiència del lector. La nena que vol portar el mar a la banyera de casa, la viuda que troba flors d?una desconeguda a la tomba del marit o el llibreter fascinat per una caixa d?eines... què tenen en comú? Novament en paraules de Joan Margarit, són gent que no destorba la felicitat dels altres, que accepta la duresa de la pròpia vida, sabent que la pèrdua forma part de l?alegria.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
Per què ens agraden tant els contes de Pilar Senpau? Com diu el pròleg de Joan Margarit, la literatura de Senpau comença i acaba en la vida, neix de l?experiència pròpia ?en major o menor grau? i sap convertir-se en experiència del lector. La nena que vol portar el mar a la banyera de casa, la viuda que troba flors d?una desconeguda a la tomba del marit o el llibreter fascinat per una caixa d?eines... què tenen en comú? Novament en paraules de Joan Margarit, són gent que no destorba la felicitat dels altres, que accepta la duresa de la pròpia vida, sabent que la pèrdua forma part de l?alegria.