Solemnitat
Tot el pla de salvació, orquestrat per Déu al llarg dels segles des que el món va deixar de ser un paradís a causa del pecat dels nostres primers pares, conflueix en la trobada clandestina entre l’àngel i la noia verge. Déu i Maria conspiren, és a dir, respiren plegats, i l’alè de Déu, és a dir, l’Esperit, fecunda la humanitat de Maria perquè engendri el Fill de Déu, el redemptor de la humanitat.
Déu va trobar en Maria la disponibilitat generosa, l’obediència confiada que no van tenir Eva ni Adam, i per això en féu Mare d’una nova humanitat que no es forma per llaços de sang ans per la gràcia de Déu.
Acostumats com estem avui a publicar qualsevol petita novetat a les xarxes socials, sobta pensar que l’experiència íntima que va viure Maria en l’Anunciació va tenir lloc en la soledat de casa seva, i que segurament devien passar molts anys abans no ho expliqués a gaires persones més que a Josep i a Elisabet. Una vida espiritual fecunda té necessitat de preservar espais d’intimitat, de silenci habitat i de vida interior.
Oració col·lecta
Oh Déu, Vós volguéreu que el vostre Verb es fes realment home, en el si de la Verge Maria; ja que nosaltres confessem que el nostre Redemptor és Déu i home, concediu-nos de participar de la seva naturalesa divina.
Per què ens agraden tant els contes de Pilar Senpau? Com diu el pròleg de Joan Margarit, la literatura de Senpau comença i acaba en la vida, neix de l?experiència pròpia ?en major o menor grau? i sap convertir-se en experiència del lector. La nena que vol portar el mar a la banyera de casa, la viuda que troba flors d?una desconeguda a la tomba del marit o el llibreter fascinat per una caixa d?eines... què tenen en comú? Novament en paraules de Joan Margarit, són gent que no destorba la felicitat dels altres, que accepta la duresa de la pròpia vida, sabent que la pèrdua forma part de l?alegria.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
Per què ens agraden tant els contes de Pilar Senpau? Com diu el pròleg de Joan Margarit, la literatura de Senpau comença i acaba en la vida, neix de l?experiència pròpia ?en major o menor grau? i sap convertir-se en experiència del lector. La nena que vol portar el mar a la banyera de casa, la viuda que troba flors d?una desconeguda a la tomba del marit o el llibreter fascinat per una caixa d?eines... què tenen en comú? Novament en paraules de Joan Margarit, són gent que no destorba la felicitat dels altres, que accepta la duresa de la pròpia vida, sabent que la pèrdua forma part de l?alegria.
items(0) 0€
.jpg)
660 671 515
