«Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?» (Elisabet a Maria, Lc 1,43).
«Oh Déu, vós que constituíreu la Mare del vostre Fill com a Mare i Reina nostra, feu que, ajudats amb la seva intercessió, aconseguim en el Regne celestial la glória que pertoca als vostres fills. Per Nostre Senyor Jesucrist» (Col·lecta).
«La solemnitat de l’Assumpció es prolonga joiosament en la celebració de la memòria de la Mare de Déu Reina, que se celebra vuit després i en la qual contemplem Aquella que, asseguda al costat del Rei dels segles, resplendeix com a Reina i intercedeix com a Mare» (Papa Pau VI, Marialis cultus, 02.02.1974).
«La Verge... fou assumpta a la glòria celestial en cos i ànima, i el Senyor l’exalçà com a Reina de l’univers a fi d’ésser més plenament conforme al seu Fill, Senyor dels qui regnen (cf. Ap 19,16) i vencedor del pecat i de la mort» (Constitució Lumen Gentium 59, Concili Vaticà II).
La celebració de la Mare de Déu Reina és un paral·lel de la solemnitat de Crist Rei; com ho és la del Cor Immaculat de Maria de la del Sagrat Cor de Jesús. Instituïda l’any 1955, se celebrava el 31 de maig; la nova data d’avui acosta més la reialesa de la Mare de Déu a la seva Assumpció o glorificació del 15 d’agost.
La humil noia de Natzaret, que es va definir com “l’esclava del Senyor”, és Reina pel seu amor, per la seva fidelitat, per la seva entrega a la voluntat del Pare. D’aquí que el poble cristià, d’una manera especial des de l’Edat Mitjana, invoqués Maria com a “Reina i Mare de misericòrdia”, com a expressió de la seva confiança en ella. Maria, assumpta al cel, en comunió total amb Déu, roman atenta amorosament al camí de cadascun dels seus fills a la terra.
Platón (c. 427 - 347 a. C.) nos ofrece en su Gorgias un diálogo de una indiscutible actualidad centrado en analizar la naturaleza de la retórica y la justicia. ¿Se puede ser feliz y ser injusto al mismo tiempo? ¿Puede un político tomar decisiones que no se ajusten a la moral y ser realmente poderoso? Platón, por boca de Sócrates, defiende con una pasión inusitada sus puntos de vista en un diálogo con una estructura más compleja de lo habitual y perfectamente trabada. La sucesión de tres discusiones consecutivas y de creciente intensidad que mantiene Sócrates con el retórico Gorgias, con su discípulo Polo y con Calicles, permiten al filósofo ático plantear profundas reflexiones sobre la verdadera finalidad de la retórica, sobre la justicia moral y sobre el ejercicio del poder por parte de los políticos.
«Es un diálogo que se puede seguir de principio a fin sin una preparación filosófica previa. Las conclusiones precipitadas o las faltas de lógica que el lector puede encontrar, que requerirían mayor explicación, no entorpecen la secuencia de las ideas y tienen el contrapeso literario del apasionamiento en la exposición. En estos datos podemos resumir la modernidad del Gorgias».
Julio Calonge
-Ports gratuïts*
*Comandes +50€
-Pot rebre-ho demà*
*Comandes peninsulars abans de 18:00h
-O pot recollir-lo a la botiga
items(0) 0€
