660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

diumenge 26 de maig

Setmana VI de Pasqua

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 26 de maig de 2019.

Ac 15,1-2.22-29

Ap 21,10-14.22-23

Jn 14,23-29

1. Aires de comiat

Això és el que es respira en aquest fragment de Joan, que ell situa en el Cenacle, després que Jesús hagués celebrat la festa de la Pasqua amb els deixebles. Així ens ho fan pensar expressions com “tornaré”, “me’n vaig”, “que s’asserenin els vostres cors”. Però aquest comiat és, com diu el tòpic, d’una “rabiosa actualitat”. Perquè per una banda, el comiat sempre va associat a una certa nostàlgia. I, per una altra, va carregat d’un missatge més actual que les darreres notícies del darrer tele diari que puguem haver vist avui...

2. Hi ha moltes menes de pau

Recordant el poeta quan, parlant del camí, diu que “és una paraula molt curta de dir i molt llarga de fer”, també podem dir-ho de “la pau”. Ens omplim la boca de la paraula “pau” i, tanmateix, tenim la consciència que cada vegada s’allunya més de nosaltres. Per això se’ns fa necessari, abans que res, posar-nos d’acord i preguntar-nos: de quina pau parlem? L’Evangeli ho remarca: d’una pau diferent de la que dona el món.

La pau que dona el món és la dels vencedors; la que imposen els dictadors i els prepotents. La falsa tranquil·litat dels qui amaguen el cap sota l’ala; la dels esporuguits, que tanquen els ulls per no assabentar-se del que passa al seu voltant; la pau dels tips, dels orgullosos de si mateixos; la pau silenciosa dels morts enmig del desert, del mar, o de les ciutats enrunades. Totes aquestes “paus” s’assemblen més a la por que a la serenitat del cor. Un sociòleg fa aquesta reflexió: "Al nostre món augmenten cada dia les esperances de vida, però disminueix l’esperança de viure sense pors i dignament.” I penso que no l’hi falta raó...

3. Ell sembra en nosaltres una altra mena de pau

Ves a saber si en els moments en què l’Evangeli ens diu que Jesús feia pregària, es retirava de les multituds i, després, tornava reconfortat, no estaria “negociant” amb el Pare la pau del seu cor, la que ell volia transmetre als seus amics i a les multituds dels pobles... En el seu missatge no hi figuren mai paraules com democràcia o llibertat d’expressió. Però sí que parla de què “la veritat us farà lliures”; “no facis als altres allò que no t’agrada que et facin”, “estima, perdona 70 vegades 7, “abans d’anar a l’altar a fer la teva ofrena, reconcilia’t amb el teu germà...” És una pau que no està escrita en els tractats de pau de la nostra història, però està escrita en el cor de tota persona de bona voluntat.

4. Ningú no dona allò que no té

Per això la pau no s’improvisa; es planta, es rega, es conrea, es protegeix dels freds de la indiferència i de les calors de la intolerància. Com que veiem que això és molt difícil, costerut i ideal, Jesús acaba prometent-nos en aquell comiat “l’Esperit Sant que el Pare us enviarà”: l’ Esperit Sant, el gran Mestre de la Vida interior. Perquè, no ho dubtem: la pau és sobretot interior. Només així es pot manifestar joiosament i transmetre-la cap enfora, als germans i germanes...

Francesc Roma, sj.

Text extret de pregaria.cat.

Sant Felip de Neri

Florentí de naixement (1515), educat pels dominics, fou de temperament bo i pacífic. Als disset anys tingué contacte amb els monjos de Montecassino que el marcaren espiritualment. L’alegria i el bon humor eren característics en ell, però també era gran el seu amor a Déu que expandia a l’entorn. Fundà la Congregació de l’Oratori per mantenir viva la fe del poble.

GREGORIO MAGNO, SIERVO DE LOS SIERVOS DE DIOS

sinopsi

Quien era este Gregorio I, que tenía un concepto tan adecuado del ministerio que ha de ejercer el obispo de Roma en favor de toda la Iglesia? Se trata de un personaje que presenta un gran interés tanto para la historia de Europa -en encontrarse situado en el paso de la Edad Antigua a la Media y haber recibido el epíteto de “el último de los romanos" -, como, sobre todo para la historia de la Iglesia en todos los aspectos esenciales de la vida cristiana: el doctrinal, el moral, el misionero, el pastoral, el espiritual y el litúrgico. Los historiadores acostumbran a señalar cuatro grandes etapas de su vida, marcadas por una dirección siempre ascendente, que lo traen desde el cargo político de Praefectus Urbis (prefecto de la Ciudad) hasta el pastoral de obispo de Roma, pasando por una fase ascética y espiritual como monje y otra de diplomática como nuncio papal. Gregorio nace a la ciudad de Roma hacia el año 540, en el si de una familia noble y muy cristiana, que le proporciona una educación esmerada tanto en las letras humanas como en el conocimiento de la fe. Cuando tiene más o menos treinta años de edad es nombrado prefecto de la ciudad, que en aquella época es el cargo civil más importante de Roma. El ejercicio de este cargo lo entrena en el cultivo de la responsabilidad y el discernimiento, y lo prepara en cierto modo para la función que más adelante deberá llevar a término a la misma ciudad de Roma como papa, dándole la cordura pastoral y el equilibrio espiritual que lo caracterizarán.

fitxa tècnica

títol
GREGORIO MAGNO, SIERVO DE LOS SIERVOS DE DIOS
autor
LLOPIS, JOAN
isbn 8498051290
data de publicació 22/05/2006
editorial CPL
col·lecció Santos i Santas
número d'edicions 1
dades del llibre 24 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

2,13 €
2,25 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Quien era este Gregorio I, que tenía un concepto tan adecuado del ministerio que ha de ejercer el obispo de Roma en favor de toda la Iglesia? Se trata de un personaje que presenta un gran interés tanto para la historia de Europa -en encontrarse situado en el paso de la Edad Antigua a la Media y haber recibido el epíteto de “el último de los romanos" -, como, sobre todo para la historia de la Iglesia en todos los aspectos esenciales de la vida cristiana: el doctrinal, el moral, el misionero, el pastoral, el espiritual y el litúrgico. Los historiadores acostumbran a señalar cuatro grandes etapas de su vida, marcadas por una dirección siempre ascendente, que lo traen desde el cargo político de Praefectus Urbis (prefecto de la Ciudad) hasta el pastoral de obispo de Roma, pasando por una fase ascética y espiritual como monje y otra de diplomática como nuncio papal. Gregorio nace a la ciudad de Roma hacia el año 540, en el si de una familia noble y muy cristiana, que le proporciona una educación esmerada tanto en las letras humanas como en el conocimiento de la fe. Cuando tiene más o menos treinta años de edad es nombrado prefecto de la ciudad, que en aquella época es el cargo civil más importante de Roma. El ejercicio de este cargo lo entrena en el cultivo de la responsabilidad y el discernimiento, y lo prepara en cierto modo para la función que más adelante deberá llevar a término a la misma ciudad de Roma como papa, dándole la cordura pastoral y el equilibrio espiritual que lo caracterizarán.

títol
GREGORIO MAGNO, SIERVO DE LOS SIERVOS DE DIOS
autor
LLOPIS, JOAN

isbn 8498051290
data de publicació 22/05/2006
editorial CPL
col·lecció Santos i Santas
número d'edicions 1
dades del llibre 24 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts