La Missa de cada dia

Més informació aquí

tancar

diumenge 22 d'abril

Setmana IV de Pasqua

Dia Internacional de la Mare Terra

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

22/04/2018 - Quart diumenge - Temps Pasqual

Ac 4,8-12
1Jn 3,1-2
Jn 10,11-18

En llegir l’Evangeli del bon pastor, sempre em ve el cap els meus estius a pagès, quan sortint de ciutat preníem contacte amb allò que havíem llegit als llibres: plantes, bestiar, natura...El masover, en Ramon de la casa de dalt, tenia una trentena de vaques i cada dia de l ’any, sense vacances, havia de munyir-les, alimentar-les i ajudar-les a ben parir, quan tocava. A cadascuna d’elles li deia pel seu nom: la castanya, la virada, la rossa... N’hi havia una que li deia la maduixa. I a mi em sorprenia que a un animal tan gros i tan boví se li pogués donar un nom tan delicat i saborós. Estava clar, en Ramon les coneixia i se les estimava.

Diu la primera carta de Sant Joan que Déu ens reconeix com a fills seus. Reconèixer vol dir anar més enllà de la primera coneixença. Després de tot el que el seu Fill va viure i passar entre nosaltres en aquest món, Déu ens ha conegut més i ens ha estimat més. Gràcies al Fill hem estat reconeguts. Ell, que coneixia i estimava el Fill, precisament gràcies al seu Fill, ara som reconeguts i acollits com a fills seus. Crist ens ha fet fills de Déu.

Però, tot i ser ja fills, encara no s’ha manifestat en nosaltres el que som cridats a ser: semblants a Ell. Ell té molts rostres, molts aspectes: el compassiu, el que interpel·la, l’amic, la veritat, la vida, el camí... Avui les lectures ens proposen considerar quin aspecte de Crist ens sentim cridats a transparentar. A què d’Ell em vull anar semblant.
Tanmateix, com diu el Papa Francesc, en aquesta recerca no són possibles les “selfies”. El desvetllament del rostre de Crist en mi o –dit d’una altra manera- la meva vocació, no és un autoretrat assajat i corregit mil vegades. Els que són al meu voltant, l’església, són els primers en detectar el que hi ha de Crist en mi. Tan sols caldria tenir un punt de confiança per preguntar-li a la persona adequada: quin et sembla que és el meu lloc en l’església? A què et sembla que sóc cridat? I finalment, corroborar-ho en el meu dia, pels efectes de la troballa: la serenitat, la pau, la humilitat...

L’Esperit Sant inspira l’Església per a que se’m reveli el nou nom, el que Déu ens posa quan ens reconeixem i ens sentim reconeguts.
Serà, però, en l’espai personal, íntim, el lloc amagat de la casa, on en el tu a tu amb el Senyor, on d’una manera inaudible, però real, sento el ressò del meu nom nou. Ell és el que descriu la semblança cap a la que em toca moure’m i créixer per a ser en plenitud.

La maduixa, la vaca que en Ramon coneixia prou bé, poc sabria mai que se l’anomenava igual que aquells fruits vermellosos que, de tant en tant, trobava pels marges. Però, ves a saber, si el to de veu d’en Ramon tenia alguna cosa de la dolçor d’aquells fruits que arribaven amb la calor de maig.

David Guindulain, sj.

Text extret de pregaria.cat

Sant Soter
Sant Soter

Bisbe de Roma (166-175) que donava diners als forasters, els pobres i els condemnats a les mines.

GUARDAR LAS FORMAS -OLMOS,ALBERTO-9788439731481

GUARDAR LAS FORMAS

sinopsi

Con Guardar las formas Alberto Olmos debuta en la narrativa breve y nos ofrece una magnífica reflexión acerca de la libertad creadora y el uso del lenguaje.Un hombre se queda encerrado en una casa, mientras un escritor se encierra en un estilo. Una mujer ve dobles las botellas y el narrador ve dobles los adjetivos. Un macarra no sabe si a sus vecinos les ha tocado la lotería, pero a él le ha tocado ser un cuento en primera persona. Una inmigrante recibe en su teléfono móvil tres horas de silencio, y el autor pone los puntos suspensivos. También hay un anciano moribundo que quema todos sus libros, una carta que una niña leerá cuando sea adulta, un cuarentón que busca no cometer su crimen, un chaval que se hace un lío con el VHS y un jubilado que, como Alberto Olmos en este libro, consigna sus encuentros con la vida. De amor se habla hacia atrás y de parejas hay dos combates.Guardar las formas reúne doce maneras de ponerse por escrito, doce situaciones de riesgo donde la soledad, el dinero, la tecnología o la muerte nos inspiran terror, empatía, fascinación o estremecimiento.El cuento enseña a ceder enseguida la palabra, y este debut de Alberto Olmos en la narrativa breve, debut en el que abundan la indagación y la fiesta, trata sobre todo de dar voz a los otros, de huir de sí.Sobre su anterior novela, Alabanza, la crítica dijo...
«Se toma en serio al lector con la voluntad de acorralarlo, desquiciarlo y hasta reanimarlo.»
Nadal Suau, El Cultural«Resultará difícil que con el paso del tiempo este libro no se convierta en una de las referencias de la narrativa española de las primeras décadas del siglo XXI.»
Revista de Letras«Una historia honesta, minimalista e intelectualmente provocativa. Obscenamente buena. Sus páginas gozan de una excelente respiración, con un temblor contenido por momentos y expansivo cuando es preciso.»
Ángeles López, La Razón«Rafael Reig escribió sobre Alberto Olmos [...] y dijo que era la voz que opinaba con exasperación en contra del sentido común. No es mala definición para resumir esta novela, lamejor de su autor.»
Juan Ángel Juristo, ABC Cultural«Alberto Olmos ha dado un valiente paso adelante en su ya brillante carrera literaria con su último trabajo, [...] una novela fluida y absorbente.»
Cambio 16«Literaria, sentimental, vivencial.»
Guillermo Bursutil, La Opinión de Murcia

fitxa tècnica

títol
GUARDAR LAS FORMAS
isbn 9788439731481
data de publicació 08/03/2016
número d'edicions 1
dades del llibre 144 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

16,06 €
16,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts*

*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

els més venuts