Memòria obligatòria
Segons la ‘Vida’ escrita per Sant Atanasi, de jove, un cop morts els seus pares, es va prendre tan seriosament aquelles paraules de Jesús: ‘Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me’ (Mt 19,21b) que es retirà, tot sol, al desert d’Egipte durant més de vint anys (segle III). Però no es va pas desentendre dels problemes del món: mantingué contactes amb l’Església d’Alexandria, la seva ciutat, i encoratjava tots els qui li demanaven consell; molts l’anomenaven ‘Pare’ (‘Abat’), mentre omplien el desert de monestirs.
Oració col·lecta
Oh, Déu, Vós heu concedit a Sant Antoni, abat, de servir-vos al desert amb una vida admirable; per la seva intercessió, feu que renunciem a nosaltres mateixos i us estimem sobre totes les coses.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Europa es un continente que mira atrás, lleno de cicatrices, un territorio que aglutina más pasado que presente. Álvaro Colomer nos propone cinco itinerarios por ciudades europeas que no pueden desprenderse de ese pasado –Gernika, Chernóbil, Transilvania, Lourdes y Auschwitz–, y que constituyen una peculiar geografía de las emociones: la Historia las ha paralizado, no les permite avanzar; los turistas las visitan atraídos por el acontecimiento que les dio fama mundial –un bombardeo, una catástrofe, una leyenda, una aparición, un genocidio– y nadie se interesa por el resto de atractivos que presentan.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
Europa es un continente que mira atrás, lleno de cicatrices, un territorio que aglutina más pasado que presente. Álvaro Colomer nos propone cinco itinerarios por ciudades europeas que no pueden desprenderse de ese pasado –Gernika, Chernóbil, Transilvania, Lourdes y Auschwitz–, y que constituyen una peculiar geografía de las emociones: la Historia las ha paralizado, no les permite avanzar; los turistas las visitan atraídos por el acontecimiento que les dio fama mundial –un bombardeo, una catástrofe, una leyenda, una aparición, un genocidio– y nadie se interesa por el resto de atractivos que presentan.