Afegeix el santoral al teu calendari 
Homilia diumenge 21 de juliol de 2019.
Gn 18,1-10
Col 1,24-28
Lc 10, 38-42
1. "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària".
Aquesta resposta que dóna Jesús a la queixa de Marta, segons com, ens pot desconcertar. Sembla com si digués que és més important escoltar que actuar. D'alguna manera sí que ho diu, però cal matisar-ho bé. L'actitud que defensa Jesús no és la d'escoltar i no fer res, perquè això, evidentment, aniria contra l'esperit de la seva Bona Nova. Fixem-nos que Ell afirma que Maria ha escollit la millor part. Escoltar és solament una part. Però el tot complet és escoltar la Paraula i posar-la en pràctica. Això se'ns inculca a cada pàgina de l'evangeli i ho recordàvem diumenge passat en la paràbola del Bon samarità: no és suficient una estimació teòrica, sinó que cal concretar-la en obres.
Això ens ha de quedar ben clar. Jesús, en aquest evangeli, únicament vol remarcar la importància de saber escoltar la seva Paraula, deixant-nos influenciar per ella. Perquè si no som capaços d'escoltar Jesús, per omplir-nos de la seva llum i del seu amor, encara que féssim moltes coses, de poc servirien.
Allò que dóna valor a les nostres obres és la rectitud d'intenció, el grau d'estimació amb què les fem. Si sols busquéssim egoistament els nostres propis interessos o per afany de lluïment personal, no servirien de res. Avui dia hi ha encara moltes persones "preocupades i neguitoses per moltes coses", però que obliden allò que és essencial per a un creient: l'obertura interior a Déu.
I llavors, gasten la seva vida fent mil coses superficials, que no donen fruit, que no deixen cap rastre positiu darrere seu. Això seria llàstima perquè significaria malversar el do preciós de la vida.
2. Però també necessitem escoltar la seva Paraula per una altra raó. Perquè sempre és una proposta d'estimació que pot donar sentit a tota la nostra vida. La Paraula de Jesús ens omple el cor, cosa molt necessària en una època com la nostra tan buida, tan insolidària, tan mancada d'estimació. La Bona Nova de Jesús no sols va dirigida a la ment, sinó també, i sobretot, al cor que se sent estimat i, per tant, més ple de vida.
De vegades, oblidem una cosa molt important: que nosaltres no som solament influenciables per l'ambient exterior que ens envolta, sinó també- i molt!- per la situació afectiva que portem dins.
Quan el nostre esperit està en pau i ens sentim estimats, més fàcilment serem capaços de ser fidels a l'evangeli. Però si tenim el cor buit, si ens hem deixat guanyar per la tristesa, tot se'ns fa més dur, més difícil, encara que nosaltres tinguem la mateixa bona voluntat de sempre.
Si nosaltres som capaços d'obrir la ment i el cor a la Paraula del Senyor, ens sentirem estimats i constatarem que el seu "jou és suau" i la seva "càrrega és lleugera". Les realitats externes seran les mateixes, però tot ho veurem amb uns altres ulls, amb una llum nova: amb la de Jesús que sempre és portadora de pau i d'esperança. Per això Jesús va dir a Marta, i també ens ho diu a nosaltres: "la part que Maria ha escolit és la millor". Ens ho creiem això?
3. Acabem amb una darrera reflexió. Què devia explicar Jesús, aquell vespre, a Maria perquè ella l'escoltés amb tanta atenció?
No ho sabem. Però sí sabem que cada diumenge, aquest mateix Jesús ens vol parlar aquí a l'Eucaristia. Em vol dir la paraula que necessito en aquest moment per tal que jo pugui viure amb més esperança, perquè tingui més coratge per lluitar, més força per estimar.
Tant de bo que siguem capaços d'acollir aquesta Paraula protadora de vida. I tant de bo que aquesta actitud es reflecteixi en la nostra relació amb les persones que ens envolten. L'estiu és un bon moment per posar-ho en pràctica. Reflexionem-hi.
Durant els mesos de juliol, agost i setembre us oferim els punts de reflexió del P. Lluís Armengol i Bernils (Terrassa, 1924 - Sant Cugat del Vallès, 2007), publicats al llibre "El pa de la Paraula nº 5. Diumenges i festius. Cicle C." Editorial Claret, 2006
Caputxí que introduí l’Orde a Àustria i Bohèmia. Doctor de l’Església (1959).
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
En este fascinante libro, el historiador y arqueólogo Ian Morris investiga el papel de la guerra a lo largo de la historia. Partiendo de esa premisa, Guerra, ¿para qué sirve? nos ofrece un sensacional relato de la violencia a través de los siglos, y llega a la sorprendente conclusión de que la guerra ha hecho del mundo un lugar más seguro y próspero. Morris explica que, en la Edad de Piedra, había una posibilidad entre diez o incluso una entre cinco de morir violentamente, mientras que, en el siglo xx, pese a dos guerras mundiales, la bomba atómica y el holocausto nazi, menos de una de cada cien personas murió a manos de otra.
¿Es posible que algo tan espantoso como la guerra haya sido una fuerza positiva en el avance de la civilización? Morris expone cómo, a lo largo de quince mil años, la guerra ha contribuido de forma decisiva a crear sociedades más grandes y complejas, las cuales, a su vez, han hecho que la vida de sus ciudadanos fuera más segura.
Por último, al comprender exactamente el funcionamiento y la utilidad de la guerra, estaremos en la mejor posición posible para saber si, de una vez por todas, se puede acabar con ella.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
En este fascinante libro, el historiador y arqueólogo Ian Morris investiga el papel de la guerra a lo largo de la historia. Partiendo de esa premisa, Guerra, ¿para qué sirve? nos ofrece un sensacional relato de la violencia a través de los siglos, y llega a la sorprendente conclusión de que la guerra ha hecho del mundo un lugar más seguro y próspero. Morris explica que, en la Edad de Piedra, había una posibilidad entre diez o incluso una entre cinco de morir violentamente, mientras que, en el siglo xx, pese a dos guerras mundiales, la bomba atómica y el holocausto nazi, menos de una de cada cien personas murió a manos de otra.
¿Es posible que algo tan espantoso como la guerra haya sido una fuerza positiva en el avance de la civilización? Morris expone cómo, a lo largo de quince mil años, la guerra ha contribuido de forma decisiva a crear sociedades más grandes y complejas, las cuales, a su vez, han hecho que la vida de sus ciudadanos fuera más segura.
Por último, al comprender exactamente el funcionamiento y la utilidad de la guerra, estaremos en la mejor posición posible para saber si, de una vez por todas, se puede acabar con ella.
items(0) 0€
660 671 515
Rep el Butlletí clicant 
