Aquesta Història natural —nom donat tradicionalment a la descripció de la natura— gosa presentar espècimens de la flora i la fauna mirant de descobrir afinitats semàntiques que la Ciència, com a tal, no es veuria pas amb cor d’insinuar. I aquesta és, ben mirat, una de les gràcies de l’art poètic: assenyalar, discretament i ingènua, però amb tenacitat i agudesa, similituds i contrastos entre els fets i les idees, al bell mig del camí que va de la realitat a la fantasia. És propi d’aquest art humil, més que explicar, suggerir, apuntar indirectament amb l’ajut de l’al·legoria.