diumenge 27 de maig

Setmana VIII durant l'any

Afegeix el santoral al teu calendari 

27/05/2018 - La Santíssima Trinitat - Temps Ordinari

Dt 3,32-34.39-40
Rm 8,14-17
Mt 28,16-20

Déu llunyà? Déu estrany? Déu enigmàtic? Déu misteriós?
 La paraula “Déu” sembla que, d'entrada, ens suggereix l'ésser superior, que està per damunt de tot i que ho domina tot. I quan es pensa amb la paraula que s’ha utilitzat  en la confessió cristiana, a més a més de considerar-se'l llunyà, se l'ha considerat estrany, enigmàtic i misteriós... És el que pot suggerir, d’entrada, l’expressió “Santíssima Trinitat”: Déu és “un, però en tres persones”. Tot plegat no sembla massa atractiu. No, amb l' entusiasme amb el que presenta Déu el llibre del Deuteronomi, que hem escoltat a la primera lectura.
 
Déu llunyà? Déu estrany? Déu enigmàtic? Déu misteriós?
 
Déu llunyà?
 Però aquests qualificatius aplicats a Déu contrasta  en la manera, com aquest Déu s'ha volgut manifestar-se a la humanitat. Déu s'ha volgut manifestar-se proper, tan proper que s'ha fet un de nosaltres, s’ha fet tan extremadament proper que s’ha fet de carn i ossos com nosaltres. És Jesús de Natzaret, el Fill de Déu encarnat, qui ens l'ha revelat. I ha volgut romandre amb nosaltres fins a la fi del món. I hi és present, d’una manera especial en el germà necessitat. Déu és llunyà? Déu és proper!
 
Déu estrany?
 I aquest Jesús, Déu amb nosaltres, ens ha presentat la Divinitat, ens ha presentat Déu, com una família. No hi pot haver una imatge més propera i domèstica que una família; i una família ben unida: com un pare, amb el seu fill ben units per un fort  vincle, al que se li dona el nom d'Esperit, l'Esperit Sant. Déu és estrany? Déu és família!
 
Déu és enigmàtic? 
 I hem escoltat com Pau avui ens ha dit que podem dirigir-nos a Déu com a Pare,  perquè, per acció d'aquest Esperit, nosaltres esdevenim també membres d'aquesta família. Nosaltres en som també fills del Pare, Déu, i germans del Fill, encarnat en Jesús de Natzaret. Déu és enigmàtic? Déu és familiar!
 
Déu és misteriós?
 El que fa que Déu no sigui llunyà, sinó proper; el que fa que Déu no sigui estrany, sinó família;  el que fa que no sigui misteriós, sinó familiar, és que Déu és amor i, per tant, es fa proper, és una família que s'estima, i el seu amor, l’Esperit Sant, ens fa familiars seus. I això fa que Déu no sigui precisament misteriós, sinó que és comunitat d'amor. Déu és misteriós? Déu és misteri d'amor!
 
 Aquest és el Déu cristià, el Déu que ens va mostrar Jesús, i és el Déu que Ell ens envia a anunciar a tots els pobles, a tots els nostres entorns amb la nostra paraula i amb el nostre testimoni de vida, fent-nos propers, familiars, sempre moguts  per l'Esperit de Déu, que és misteri d'amor, i que és ben viu en el més profund de la nostra interioritat.

Francesc Xicoy, sj.

Text extret de pregaria.cat

Els 39 missioners que el papa Sant Gregori el Gran va enviar a Anglaterra (597), per evangelitzar, anaven encapçalats pel monjo Agustí, prior d’un monestir de Roma. Arribats a Anglaterra, reberen el recolzament del rei Etelbert, casat amb una cristiana. El rei acceptà la religió cristiana amb gairebé tot el seu regne: «Qui serà capaç d’explicar la gran alegria que ací ha brollat al cor de tots en saber que els pobles anglesos, gràcies al favor de Déu omnipotent i al teu treball, han acollit generosament la llum de la fe?» (Carta del Papa Gregori).