Nou horari de la botiga:
10:30-13:30 i 16 a 19 h
El rei Ferran III, que uní Lleó i Castella, va morir a Sevilla el 30 de maig de 1252. El seu cos incorrupte reposa a la capella dels Reis de la catedral de Sevilla. El 1671 el papa Climent X el va canonitzar per la benignitat que havia tingut amb els jueus i amb els musulmans vençuts, tenint en compte el que era habitual en aquella època.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Antígona, Medea, Creont, Edip... Els actors que interpreten els personatges de la tragèdia grega interactuen amb un cor que, involucrat en l'acció, canta i balla, explica el significat dels esdeveniments, és un altaveu de pensaments, emocions i sentiments i un element per a la reflexió.
L'autora manlleva aquestes funcions per compondre la seva obra.
El cor fa un recorregut per les diferents etapes de la vida; la seva veu interroga, amanyaga o trasbalsa l'ànima dels personatges:
"On trobar el cant calmant/quan l'essencial resta inexplicat?"
A l'inici del camí, els personatges proclamen els seus anhels:
"Acomplirem accions més que humanes! / Farem claror de milers d'estrelles!" Després d'un llarg recorregut, en arribar a la maduresa, els caminants conserven l'actitud esperançada:
"I tant de bo un dia pugir dir, / amb un esperit nou: / he anat per boscos i espluges,/ i he viscut."
Entre l'inici i l'arribada, un ventall d'autors dóna pas al diàleg entre la veu coral i les veus particulars. Es fa palès l'interès de l'autora per a la lectura; al final del llibre, ret homenatge als escriptors: "sense les seves paraules, jo no hagués trobat les meves."
El llenguatge exterioritza el pensament. Gaudint dels poemes, el lector, fit a fit amb la veu coral que l'envolta, pot trobar els mots per expressar la pròpia i singular realitat.
- Els enviaments es realitzen amb normalitat, excepte si hi ha restriccions d'accès a la zona d'entrega.*
*Si està disponible.
Enviament gratuït: comandes +50€
-O podrà recollir-lo a la botiga.
Antígona, Medea, Creont, Edip... Els actors que interpreten els personatges de la tragèdia grega interactuen amb un cor que, involucrat en l'acció, canta i balla, explica el significat dels esdeveniments, és un altaveu de pensaments, emocions i sentiments i un element per a la reflexió.
L'autora manlleva aquestes funcions per compondre la seva obra.
El cor fa un recorregut per les diferents etapes de la vida; la seva veu interroga, amanyaga o trasbalsa l'ànima dels personatges:
"On trobar el cant calmant/quan l'essencial resta inexplicat?"
A l'inici del camí, els personatges proclamen els seus anhels:
"Acomplirem accions més que humanes! / Farem claror de milers d'estrelles!" Després d'un llarg recorregut, en arribar a la maduresa, els caminants conserven l'actitud esperançada:
"I tant de bo un dia pugir dir, / amb un esperit nou: / he anat per boscos i espluges,/ i he viscut."
Entre l'inici i l'arribada, un ventall d'autors dóna pas al diàleg entre la veu coral i les veus particulars. Es fa palès l'interès de l'autora per a la lectura; al final del llibre, ret homenatge als escriptors: "sense les seves paraules, jo no hagués trobat les meves."
El llenguatge exterioritza el pensament. Gaudint dels poemes, el lector, fit a fit amb la veu coral que l'envolta, pot trobar els mots per expressar la pròpia i singular realitat.
items(0) 0€
