«Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?» (Elisabet a Maria, Lc 1,43).
«Oh Déu, vós que constituíreu la Mare del vostre Fill com a Mare i Reina nostra, feu que, ajudats amb la seva intercessió, aconseguim en el Regne celestial la glória que pertoca als vostres fills. Per Nostre Senyor Jesucrist» (Col·lecta).
«La solemnitat de l’Assumpció es prolonga joiosament en la celebració de la memòria de la Mare de Déu Reina, que se celebra vuit després i en la qual contemplem Aquella que, asseguda al costat del Rei dels segles, resplendeix com a Reina i intercedeix com a Mare» (Papa Pau VI, Marialis cultus, 02.02.1974).
«La Verge... fou assumpta a la glòria celestial en cos i ànima, i el Senyor l’exalçà com a Reina de l’univers a fi d’ésser més plenament conforme al seu Fill, Senyor dels qui regnen (cf. Ap 19,16) i vencedor del pecat i de la mort» (Constitució Lumen Gentium 59, Concili Vaticà II).
La celebració de la Mare de Déu Reina és un paral·lel de la solemnitat de Crist Rei; com ho és la del Cor Immaculat de Maria de la del Sagrat Cor de Jesús. Instituïda l’any 1955, se celebrava el 31 de maig; la nova data d’avui acosta més la reialesa de la Mare de Déu a la seva Assumpció o glorificació del 15 d’agost.
La humil noia de Natzaret, que es va definir com “l’esclava del Senyor”, és Reina pel seu amor, per la seva fidelitat, per la seva entrega a la voluntat del Pare. D’aquí que el poble cristià, d’una manera especial des de l’Edat Mitjana, invoqués Maria com a “Reina i Mare de misericòrdia”, com a expressió de la seva confiança en ella. Maria, assumpta al cel, en comunió total amb Déu, roman atenta amorosament al camí de cadascun dels seus fills a la terra.
Antígona, Medea, Creont, Edip... Els actors que interpreten els personatges de la tragèdia grega interactuen amb un cor que, involucrat en l'acció, canta i balla, explica el significat dels esdeveniments, és un altaveu de pensaments, emocions i sentiments i un element per a la reflexió.
L'autora manlleva aquestes funcions per compondre la seva obra.
El cor fa un recorregut per les diferents etapes de la vida; la seva veu interroga, amanyaga o trasbalsa l'ànima dels personatges:
"On trobar el cant calmant/quan l'essencial resta inexplicat?"
A l'inici del camí, els personatges proclamen els seus anhels:
"Acomplirem accions més que humanes! / Farem claror de milers d'estrelles!" Després d'un llarg recorregut, en arribar a la maduresa, els caminants conserven l'actitud esperançada:
"I tant de bo un dia pugir dir, / amb un esperit nou: / he anat per boscos i espluges,/ i he viscut."
Entre l'inici i l'arribada, un ventall d'autors dóna pas al diàleg entre la veu coral i les veus particulars. Es fa palès l'interès de l'autora per a la lectura; al final del llibre, ret homenatge als escriptors: "sense les seves paraules, jo no hagués trobat les meves."
El llenguatge exterioritza el pensament. Gaudint dels poemes, el lector, fit a fit amb la veu coral que l'envolta, pot trobar els mots per expressar la pròpia i singular realitat.
-Ports gratuïts*
*Comandes +50€
-Pot rebre-ho demà*
*Comandes peninsulars abans de 18:00h
-O pot recollir-lo a la botiga
items(0) 0€
