I ANEM DE FRED EN FRED, SENSE PENSAR-HI

Antígona, Medea, Creont, Edip... Els actors que interpreten els personatges de la tragèdia grega interactuen amb un cor que, involucrat en l'acció, canta i balla, explica el significat dels esdeveniments, és un altaveu de pensaments, emocions i sentiments i un element per a la reflexió.
L'autora manlleva aquestes funcions per compondre la seva obra.
El cor fa un recorregut per les diferents etapes de la vida; la seva veu interroga, amanyaga o trasbalsa l'ànima dels personatges:
"On trobar el cant calmant/quan l'essencial resta inexplicat?"
A l'inici del camí, els personatges proclamen els seus anhels:
"Acomplirem accions més que humanes! / Farem claror de milers d'estrelles!" Després d'un llarg recorregut, en arribar a la maduresa, els caminants conserven l'actitud esperançada:
"I tant de bo un dia pugir dir, / amb un esperit nou: / he anat per boscos i espluges,/ i he viscut."
Entre l'inici i l'arribada, un ventall d'autors dóna pas al diàleg entre la veu coral i les veus particulars. Es fa palès l'interès de l'autora per a la lectura; al final del llibre, ret homenatge als escriptors: "sense les seves paraules, jo no hagués trobat les meves."
El llenguatge exterioritza el pensament. Gaudint dels poemes, el lector, fit a fit amb la veu coral que l'envolta, pot trobar els mots per expressar la pròpia i singular realitat.