JAHVÈ, ESPÒS D'ISRAEL

Els termes fornicació en tant que idolatria entesa com a adulteri, i gelosia en tant qe exigència d'exclussivitat, cerquen comunicar a Israel el dret absolut de Javhè a ser reconegut com l'únic Déu, Senyor i Salvador (Ex. 20, Dt. 5). La terminologia i el llenguatge emprats al llarg de tot el Pentateuc per descriure l'aliança entre Javhè i Israel, per un cantó, i el baalisme de la religió cananea, per l'altre, forem l'humus que preparà l'aparició d'un gran pensador, poeta i teòleg com fou Osees. Aquest profeta serà el primer a utilitzar la metàfora marit-muller per expressar l'aliança Javhè-Israel en termes de relació esponsal; la metàfora més rica i suggestiva per descriure la relació d'amor entre Déu i la humanitat serà assumida plenament per l'espiritualitat dels místics i de les místiques jueves. Amb la caiguda del regne d'Israel en el 721 aC, alguns jueus emigraren al regne de Judà portant amb ells el missatge i el llenguatge esponsals. Isaïes, Jeremies i Ezequiel seran els grans hereus d'aquesta nova expressió del llenguatge teològic que després entrarà també en el Nou Testament i en la mística cristiana.