Paraula i vida 2019
Personalitza la teva edició
Més informació aquí

 

tancar

dilluns 16 de juliol

Setmana XV durant l'any

Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Carme

16 de juliol: LA MARE DE DEU DEL CARME I ELS CARMELITES. FUNDACIÓ DELS MISSIONERS CLARETIANS

L’advocació de la Mare de Déu del Carme o del mont Carmel té el seu origen en la capella que els carmelites del mont Carmel bastiren a la seva patrona el segle XII, inspirant-se en l’exemple del profeta Elies. Després de les croades, van popularitzant-ne la vocació, en estendre’s per Europa i arreu del món. Els carmelites o Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel, anomenen Maria Patrona, Germana, Mare, Formosa i Reina, i li expressen la seva consagració mitjançant la devoció al sant escapulari.

“Que amb el seu ajut arribem feliçment a la muntanya que és Crist” (Col·lecta)

Segle XII, segona meitat: Un grup d’ermitans (croats i pelegrins) s'agrupen al vessant del mont Carmel de Palestina en ermitatges (“desert”), tot prenent per model el profeta Elies. En el lloc anomenat la Font d’Elies basteixen una capella dedicada a la Mare de Déu: s’anomenaran “Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel” (Carmelites).

1209: Sant Albert de Vercel·li els lliura una regla de vida: «Declarem que des dels temps que els profetes Elies i Eliseu visqueren devotament en el Mont Carmel...”.

1238: A causa de la pressió islàmica, alguns grups d’ermitans comencen a emigrar cap als seus països d’origen: Xipre, Sicília, Provença, Anglaterra i d’altres.

1251, juliol 16: Segons la tradició, Simó Stock rep de mans de la Mare de Déu l’entrega de l’escapulari. Des d’aquell dia se’n fixa la data.

«Són dues les veritats de l’escapulari: la protecció contínua de Maria; i la certesa que la devoció a ella ha de constituir un hàbit: una orientació permanent de la conducta cristiana» (Joan Pau II).

1265: Convent a Perpinyà: el primer als Països Catalans. Es funden comunitats i confraries del Carme: Lleida (1278), Barcelona (1292)...

1291: Amb el fracàs de les croades, els ermitans han d’abandonar definitivament Palestina, però l’orde ja s’ha estès per Europa.

1380: Els carmelites institueixen la festa de la MdD del Carme, que  celebren el 16 de juliol, adquirint cada cop més arrelament entre el poble, fins al punt de donar origen a un seguit de festes populars.

1562, agost 24: Santa Teresa de Jesús (1515-1582) inaugura el primer Carmel,  iniciant la reforma de les Carmelites Descalces, juntament amb Sant Joan de la Creu.

1568, novembre 28: St. Joan de la Creu, amb dos frares més, comença la
primera comunitat de Carmelites Descalços a Duruelo.

Segle XVII: A la costa catalana, la Mare de Déu del Carme comença a ser la patrona dels mariners i pescadors (substituint Sant Elm), gràcies a l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra (1717-1797), perquè segons la tradició havia salvat un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà.

1849, juliol 16: Sant Antoni M. Claret funda la Congregació de Fills de la Benaurada Verge Maria (Claretians), al Seminari de Vic, juntament amb cinc sacerdots més. En ser la festa de la Santa Creu i de la Mare de Déu del Carme, els exhorta amb aquelles paraules del salm 22: Virga tua et baculus tuus ipsa me consolata sunt (v. 4). (Autobiografia 490)

Veure més...

JAHVÈ, ESPÒS D'ISRAEL-SOLÀ, TERESA-8482978829

JAHVÈ, ESPÒS D'ISRAEL

PODEROSA METÀFORA PROFÈTICA

sinopsi

Els termes fornicació en tant que idolatria entesa com a adulteri, i gelosia en tant qe exigència d'exclussivitat, cerquen comunicar a Israel el dret absolut de Javhè a ser reconegut com l'únic Déu, Senyor i Salvador (Ex. 20, Dt. 5). La terminologia i el llenguatge emprats al llarg de tot el Pentateuc per descriure l'aliança entre Javhè i Israel, per un cantó, i el baalisme de la religió cananea, per l'altre, forem l'humus que preparà l'aparició d'un gran pensador, poeta i teòleg com fou Osees. Aquest profeta serà el primer a utilitzar la metàfora marit-muller per expressar l'aliança Javhè-Israel en termes de relació esponsal; la metàfora més rica i suggestiva per descriure la relació d'amor entre Déu i la humanitat serà assumida plenament per l'espiritualitat dels místics i de les místiques jueves. Amb la caiguda del regne d'Israel en el 721 aC, alguns jueus emigraren al regne de Judà portant amb ells el missatge i el llenguatge esponsals. Isaïes, Jeremies i Ezequiel seran els grans hereus d'aquesta nova expressió del llenguatge teològic que després entrarà també en el Nou Testament i en la mística cristiana.

fitxa tècnica

títol
JAHVÈ, ESPÒS D'ISRAEL
isbn 8482978829
data de publicació 03/02/2006
editorial CLARET
número d'edicions 1
dades del llibre 233 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán


20,90 €
22,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts*

*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

més llibres de l'autor


els més venuts