660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

dimarts 23 d'abril

Octava de pasqua

Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

Sant Jordi

HISTÒRIA DE LA DIADA

350: El màrtir Jordi, anomenat pels orientals “el gran màrtir”, ja gaudeix d’una gran veneració en el seu sepulcre a Lidda (Palestina), sepulcre que el sultà Saladí arrasarà al segle XII. La tradició ens parla que era de Capadòcia (actual Turquia) i que devia morir en la persecució de Deci (249-251) o de Dioclecià (300-304). 

Segle V: El Decret Gelasià (índex de llibres prohibits) qualifica d’apòcrifa la “Passio sancti Georgii”: nascut a la Capadòcia (actual Turquia) fou instruït per sa mare en el cristianisme i hauria tingut la gosadia de destruir els ídols i matar-ne els seus sacerdots. Soldat i tribú de l’exèrcit imperial, s’enfrontà a Deci (249-251) -o a Dioclecià (300-304)- que el va fer torturar i decapità.

600: La seva popularitat, que ja s’ha estès per tot l’Orient, també ho fa per l’Occident, a través de la passió breu (amb el rei Dadià)

Segle VII: El papa Lleó II (682-683) li dedica una basílica en el Velabro.

Edat Mitjana: Els croats veuen en ell un model de cavaller cristià. I una sèrie d’ordes religiosos, militars i de cavalleria el tindran per patró:

1190: l’Orde Teutònica alemanya fundat a Terra Santa,

Segle XII: el de Calatrava creat a Castella,

1201: el de Sant Jordi d’Alfama,

1348: el de Garrotera anglesa fundat per Eduard III,

Segle XIV: el de Sant Jordi de Rougemont creat a la Borgonya,

1464: el de Sant Jordi del Sacre Imperi fundat per l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Frederic III d’Àustria,

Segle XVIII: els Ordes de Sant Jordi de Baviera o de Rússia.

1907: del moviment escolta, creat per Robert Baden-Powell.

1222: El rei Enric III el proclama patró d’Anglaterra. Ho serà també de: Catalunya i Aragó, Armènia, Baviera, Canadà, Capadòcia, Grècia, Hannover, Lituània, Malta, Palestina, Portugal, Rússia, Saxònia, Sèrbia, Tirol; i un país –Geòrgia- porta el seu nom.

Edat Mitjana, final: Comença a propagar-se la imatge del cavaller ferint el drac (defensor de tot el poble); imatge que correspon a uns trenta altres sants.

1456, abril 17: Les Corts Catalanes reunides al claustre de la Catedral de Barcelona el nomenen patró de Catalunya; i el 1462 el reafirmen definitivament.

1459: Les Corts catalanes decreten festa del 23 d’abril, dia de Sant Jordi.

1667: El Papa Climent IX declara el dia de Sant Jordi festivitat a tot Catalunya.

1727: Es tornen a obrir les portes de la Generalitat per tal de celebrar la diada de Sant Jordi.

Col·lecta: Glorifiquem, Senyor, el vostre poder i us demanem humilment que, així com sant Jordi va ser imitador de la passió de Crist, sigui també protector de la nostra feblesa. Per nostre Senyor Jesucrist...

 

JARRONES CHINOS

ARIAS NAVARRO, SUÁREZ, CALVO-SOTELO, GONZÁLEZ, AZNAR Y RODRÍGUEZ ZAPATERO: DEL P

sinopsi

La expresión «jarrones chinos» (que de tan valiosos, nadie sabe dónde ponerlos) dedicada a los expresidentes no es de Felipe González. La trajoIñaki Anasagasti de Venezuela y es la excusa para hablar de cómo se pasa de ser un hombre poderoso a un florero o un jarrón chino político. Y sirve, además, para ver con los ojos de un portavoz parlamentario en qué ha consistido la transición desde la muerte de Franco hasta la presidencia deMariano Rajoy.Por estas páginas, trufadas de anécdotas e ironía, conoceremos algo más de la biografía de Arias Navarro, cómo al presidente Suárez el PNV le otorgó el premio Euzkadi, su inédita y peculiar audiencia con el rey en marzo de 1978 o que Calvo-Sotelo no se apellidaba de esta manera. Y nos adentraremos además en las negociaciones con ETA, en un cumpleaños de Felipe González con una torta y una vela, en La Moncloa para presenciar la bronca que le echó Aznar al autor después de tomarse un helado de café o en la inanidad política de Rodríguez Zapatero.Este libro aporta datos y visiones distintas a las biografías y reflexiones de la reciente historia de España, porque está escrito desde lo que en Madrid, para molestia de los nacionalistas vascos y catalanes, se conoce como «la periferia»

fitxa tècnica

títol
JARRONES CHINOS
isbn 9788490600061
data de publicació 01/01/2014
número d'edicions 1
dades del llibre 344 pàg.
dimensions 24,00 x 16,00 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano


18,81 €
20,90 €
(Estalviï's 10% de dte. per la web)
No disponible

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

La expresión «jarrones chinos» (que de tan valiosos, nadie sabe dónde ponerlos) dedicada a los expresidentes no es de Felipe González. La trajoIñaki Anasagasti de Venezuela y es la excusa para hablar de cómo se pasa de ser un hombre poderoso a un florero o un jarrón chino político. Y sirve, además, para ver con los ojos de un portavoz parlamentario en qué ha consistido la transición desde la muerte de Franco hasta la presidencia deMariano Rajoy.Por estas páginas, trufadas de anécdotas e ironía, conoceremos algo más de la biografía de Arias Navarro, cómo al presidente Suárez el PNV le otorgó el premio Euzkadi, su inédita y peculiar audiencia con el rey en marzo de 1978 o que Calvo-Sotelo no se apellidaba de esta manera. Y nos adentraremos además en las negociaciones con ETA, en un cumpleaños de Felipe González con una torta y una vela, en La Moncloa para presenciar la bronca que le echó Aznar al autor después de tomarse un helado de café o en la inanidad política de Rodríguez Zapatero.Este libro aporta datos y visiones distintas a las biografías y reflexiones de la reciente historia de España, porque está escrito desde lo que en Madrid, para molestia de los nacionalistas vascos y catalanes, se conoce como «la periferia»

títol
JARRONES CHINOS

isbn 9788490600061
data de publicació 01/01/2014
número d'edicions 1
dades del llibre 344 pàg.
dimensions 24,00 x 16,00 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano
compartir llibre

els més venuts