El seu prestigi episcopal (bisbe de Jerusalem, 315) es veié amenaçat, abans del Concili I de Constantinoble, per la fluctuació en matèria de fórmules teològiques. Però les Catequesis Sacramentals que d’ell ens han arribat en fan un model de l’ensenyament religiós i justifiquen el seu títol de doctor de l’Església (1882).
Avui també celebrem Sant Salvador d'Horta: Franciscà Observant de Santa Coloma de Farners, els superiors l’anaven canviant de comunitat: tots els volien massa (†1567).
Biografia de Joan Vilar i Costa escrita per Hilari Raguer, Creu de Sant Jordi 2014. Joan Vilar i Costa (Manresa 1889 - Tolosa de Llenguadoc 1961) va ingressar a la Companyia de Jesús als catorze anys i es va especialitzar en estudis històrics, però en va haver de sortir el 1931 per les seves conviccions democràtiques i catalanistes, que xocaven amb la mentalitat dels dirigents jesuïtes d?aleshores. Com a sacerdot diocesà escrivia al diari catòlic catalanista El Matí. Durant la guerra civil es va oferir al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i hi publicava un bulletí d?informació religiosa en diverses llengües, i també una extensa i erudita refutació de la carta col·lectiva dels bisbes espanyols. L?apèndix bibliogràfic i documental d?aquesta obra és la primera bibliografia sobre la guerra civil espanyola, elogiada per crítics tan oposats com Ricardo de la Cierva i Herbert R. Southworth.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
Biografia de Joan Vilar i Costa escrita per Hilari Raguer, Creu de Sant Jordi 2014. Joan Vilar i Costa (Manresa 1889 - Tolosa de Llenguadoc 1961) va ingressar a la Companyia de Jesús als catorze anys i es va especialitzar en estudis històrics, però en va haver de sortir el 1931 per les seves conviccions democràtiques i catalanistes, que xocaven amb la mentalitat dels dirigents jesuïtes d?aleshores. Com a sacerdot diocesà escrivia al diari catòlic catalanista El Matí. Durant la guerra civil es va oferir al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i hi publicava un bulletí d?informació religiosa en diverses llengües, i també una extensa i erudita refutació de la carta col·lectiva dels bisbes espanyols. L?apèndix bibliogràfic i documental d?aquesta obra és la primera bibliografia sobre la guerra civil espanyola, elogiada per crítics tan oposats com Ricardo de la Cierva i Herbert R. Southworth.
items(0) 0€
.jpg)
