Horari:
de 10 a 14 i de 16 a 20
Memòria obligatòria
Francesc de Sales (1567-1612), bisbe de Ginebra, fou essencialment un pastor que destacà pel seu humanisme religiós: ‘en qualsevol situació en què ens trobem, podem i hem d’aspirar a la vida perfecta’ (‘Introducció a la vida devota’). Amb Joana de Chantal funda l’Orde de la Visitació. És patró dels periodistes.
Oració col·lecta
Oh Déu, Vós heu volgut que el bisbe Sant Francesc de Sales es fes tot per a tots, cercant el bé dels homes; concediu-nos que, seguint el seu exemple, manifestem la suavitat del vostre amor en el servei dels nostres germans.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Vivim sovint sota la creença d'una justícia immanent i ni tan sols en som conscients. Fruit d'aquesta creença, que té l'origen en unes relacions contractuals amb Déu, pensem: «Com que Job era bo, no podia passar-li res de terrible» o «Aquell home ja ha passat per una forta malaltia, no n'hi pot arribar una de pitjor». Són petites mitologies —contractes confessos o inconfessables, conscients o inconscients— que sostenen les nostres vides; són la defensa irracional de sistemes de regulació del mal que ara desenvolupem fora de tot catecisme. I, tanmateix, existeix el patiment del just: no hi ha cap sistema judicial suprem que garanteixi el bé pel bé i el mal
pel mal. I la irreductible Amenaça de l'atzar plana damunt les nostres vides.
Lluny de mercadejar amb un Déu imaginari, ens cal pensar un Altre Déu que no sigui garant de la nostra seguretat sinó de la lluita pròpia de qualsevol existència. Pensar Déu no com a esperança escatològica, sinó com a brot de vida.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
Vivim sovint sota la creença d'una justícia immanent i ni tan sols en som conscients. Fruit d'aquesta creença, que té l'origen en unes relacions contractuals amb Déu, pensem: «Com que Job era bo, no podia passar-li res de terrible» o «Aquell home ja ha passat per una forta malaltia, no n'hi pot arribar una de pitjor». Són petites mitologies —contractes confessos o inconfessables, conscients o inconscients— que sostenen les nostres vides; són la defensa irracional de sistemes de regulació del mal que ara desenvolupem fora de tot catecisme. I, tanmateix, existeix el patiment del just: no hi ha cap sistema judicial suprem que garanteixi el bé pel bé i el mal
pel mal. I la irreductible Amenaça de l'atzar plana damunt les nostres vides.
Lluny de mercadejar amb un Déu imaginari, ens cal pensar un Altre Déu que no sigui garant de la nostra seguretat sinó de la lluita pròpia de qualsevol existència. Pensar Déu no com a esperança escatològica, sinó com a brot de vida.
items(0) 0€
