Des del «nacionalcatolicisme» fins als aires de l’aggiornamento del concili Vaticà II, des dels capellans addictes al règim victoriós fins als rectors de parròquies i a les comunitats de religiosos que obriren els seus locals per a la cultura catalana i per a les reunions clandestines dels opositors al dictador, hi ha hagut un llarg, difícil i penós trajecte, que hem volgut esbrinar en aquestes cròniques dels bisbats de Catalunya. Hem cregut que valia la pena conservar la memòria històrica dels anys de la dictadura franquista com a contribució a l’estudi de l’evolució del sentiment i de la vivència religiosa de la gent del nostre país.
No es tracta d’un relat minuciós i exhaustiu sobre l’evolució de la l’Església catòlica catalana durant el franquisme (ens manca encara perspectiva històrica), sinó d’una primera aproximació i d’una recollida de dades que pugui ajudar més endavant a una recopilació més completa i definitiva.
La nostra història no pot ser entesa plenament sense conèixer l’evolució del fet religiós en la nostra societat, i, per tant, en els bisbats de Catalunya.