Solemnitat
Tot el pla de salvació, orquestrat per Déu al llarg dels segles des que el món va deixar de ser un paradís a causa del pecat dels nostres primers pares, conflueix en la trobada clandestina entre l’àngel i la noia verge. Déu i Maria conspiren, és a dir, respiren plegats, i l’alè de Déu, és a dir, l’Esperit, fecunda la humanitat de Maria perquè engendri el Fill de Déu, el redemptor de la humanitat.
Déu va trobar en Maria la disponibilitat generosa, l’obediència confiada que no van tenir Eva ni Adam, i per això en féu Mare d’una nova humanitat que no es forma per llaços de sang ans per la gràcia de Déu.
Acostumats com estem avui a publicar qualsevol petita novetat a les xarxes socials, sobta pensar que l’experiència íntima que va viure Maria en l’Anunciació va tenir lloc en la soledat de casa seva, i que segurament devien passar molts anys abans no ho expliqués a gaires persones més que a Josep i a Elisabet. Una vida espiritual fecunda té necessitat de preservar espais d’intimitat, de silenci habitat i de vida interior.
Oració col·lecta
Oh Déu, Vós volguéreu que el vostre Verb es fes realment home, en el si de la Verge Maria; ja que nosaltres confessem que el nostre Redemptor és Déu i home, concediu-nos de participar de la seva naturalesa divina.
Des del «nacionalcatolicisme» fins als aires de l’aggiornamento del concili Vaticà II, des dels capellans addictes al règim victoriós fins als rectors de parròquies i a les comunitats de religiosos que obriren els seus locals per a la cultura catalana i per a les reunions clandestines dels opositors al dictador, hi ha hagut un llarg, difícil i penós trajecte, que hem volgut esbrinar en aquestes cròniques dels bisbats de Catalunya. Hem cregut que valia la pena conservar la memòria històrica dels anys de la dictadura franquista com a contribució a l’estudi de l’evolució del sentiment i de la vivència religiosa de la gent del nostre país.
No es tracta d’un relat minuciós i exhaustiu sobre l’evolució de la l’Església catòlica catalana durant el franquisme (ens manca encara perspectiva històrica), sinó d’una primera aproximació i d’una recollida de dades que pugui ajudar més endavant a una recopilació més completa i definitiva.
La nostra història no pot ser entesa plenament sense conèixer l’evolució del fet religiós en la nostra societat, i, per tant, en els bisbats de Catalunya.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
Des del «nacionalcatolicisme» fins als aires de l’aggiornamento del concili Vaticà II, des dels capellans addictes al règim victoriós fins als rectors de parròquies i a les comunitats de religiosos que obriren els seus locals per a la cultura catalana i per a les reunions clandestines dels opositors al dictador, hi ha hagut un llarg, difícil i penós trajecte, que hem volgut esbrinar en aquestes cròniques dels bisbats de Catalunya. Hem cregut que valia la pena conservar la memòria històrica dels anys de la dictadura franquista com a contribució a l’estudi de l’evolució del sentiment i de la vivència religiosa de la gent del nostre país.
No es tracta d’un relat minuciós i exhaustiu sobre l’evolució de la l’Església catòlica catalana durant el franquisme (ens manca encara perspectiva històrica), sinó d’una primera aproximació i d’una recollida de dades que pugui ajudar més endavant a una recopilació més completa i definitiva.
La nostra història no pot ser entesa plenament sense conèixer l’evolució del fet religiós en la nostra societat, i, per tant, en els bisbats de Catalunya.
items(0) 0€
.jpg)
660 671 515
